L'empresa que gestionava l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles, ha portat la Generalitat als tribunals i li reclama més de 40 milions d'euros com a compensació per la clausura del dipòsit. Recuperació de Pedreres SL ha complert les amenaces i ha acabat interposant un contenciós davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Això, després d'haver enviat cartes mes a mes al Departament de Territori, on recollia les pèrdues que li suposava no poder entrar deixalles al paratge. Unes quantitats que oscil·laven entre els 350.000 i els 425.000 euros per mes, a les quals Recuperació de Pedreres hi afegia 35,5 milions més «per tots els danys i perjudicis causats».
La Generalitat ja ha rebutjat indemnitzar l'empresa per la via administrativa, i menys quan el tancament de Vacamorta encara arrossega litigis judicials que estan oberts. Entre les incògnites que planen damunt l'abocador hi ha la de veure quin destí tenen els 2,2 milions de tones de deixalles que romanen al subsòl.
Cartes de l´empesa
Fa més de dos anys que no s'aboquen deixalles al paratge de Vacamorta. Però la clausura de l'abocador, que la Generalitat va ordenar per complir les sentències del TSJC i el Suprem, encara cueja als tribunals. Quan s'està a l'espera de veure què decidirà el TSJC sobre què cal fer amb les deixalles -ja va ordenar a l´administració catalana que el buidés, cosa que rebutja dur a terme-, a la Generalitat se li ha obert un nou front.
L'empresa que gestionava el paratge, Recuperació de Pedreres SL, ha interposat un contenciós contra el Govern davant l'alt tribunal català, reclamant que se l'indemnitzi pels greuges que li ha suposat la clausura del dipòsit d'escombraries.
L'antiga gestora, part de la qual està en mans de l'empresari Gustavo Buesa, ha decidit complir la seva amenaça i anar per via judicial. Això, després d'haver estat enviant cartes cada mes al Departament de Territori i Sostenibilitat on quantificava les pèrdues que li suposava la clausura de l'abocador.
A les missives, Recuperació de Pedreres SL hi feia constar sempre dos imports. El primer, que sempre ballava, es referia a tot allò que deixava d'ingressar cada mes per haver-se vist forçada a tancar el dipòsit. Unes quantitats que oscil·laven dels 350.314,06 euros (en el cas de la més petita) als 424.331,56 (en el cas de la més elevada).
La segona xifra era sempre invariable: 35.554.492 euros. Aquests milions corresponen, segons l'empresa, a tots els «danys i perjudicis» que els va suposar la clausura. De fet, Buesa sempre ha sostingut que la responsabilitat del tancament requeia damunt la Generalitat, perquè la llicència ambiental que va permetre obrir l'abocador -i que va ser el focus del litigi- estava mal donada. A més, l'empresari ja va subratllar que, en el moment de la clausura, al dipòsit de Vacamorta encara hi quedaven dos milions de metres cúbics de vida útil.
Indemnització, rebutjada
Si se sumen tots els imports que mensualment ha anat reclamant Recuperació de Pedreres SL per la via administrativa, i s'hi afegeixen els 35,5 milions d´euros, tot plegat dona més de 40 milions, que són els que l'empresa considera que la Generalitat li ha d'abonar com a indemnització.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, però, ja ha rebutjat indemnitzar la gestora per la via administrativa. De fet, les reiterades cartes -com a mínim, una quinzena- que ha tramès Recuperació de Pedreres ja s'han traduït en dos informes de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), on es conclou que s'ha de desestimar la petició de l'empresa, i en una resolució signada pel conseller que rebutja pagar ni un sol euro.
De fet, la CJA veu «prematures» les reclamacions patrimonials fetes per Recuperació de Pedreres SL. Sobretot, tenint en compte que la clausura de Vacamorta encara arrossega litigis judicials oberts.
L'afer, doncs, es trasllada ara a mans del TSJC, que serà qui haurà de resoldre el contenciós interposat per l'antiga gestora del dipòsit. Aquest no és, però, l'únic contenciós sobre el qual l'alt tribunal català s'ha de pronunciar. I és que Recuperació de Pedreres SL també en té obert un altre; en aquest cas, contra la resolució signada el novembre del 2014 per l'aleshores conseller Santi Vila, que va ser la que va ordenar la clausura de l'abocador.
Ordre de buidar l´abocador
En paral·lel, la Generalitat també està a l'espera que el TSJC resolgui quin ha de ser el destí dels 2,2 milions de tones de deixalles que encara s'amunteguen al subsòl de Vacamorta. El maig del 2015, l'alt tribunal va emetre una interlocutòria on ordenava a la Generalitat treure totes les escombraries del paratge i restituir la situació en què es trobava l'any 2000 (quan s'hi van començar a llençar deixalles). A l'escrit, el TSJC també qüestionava que l'empresa Recuperació de Pedreres SL, que s'havia lucrat durant tots aquests anys, tingués dret a percebre cap tipus d'indemnització.
El Govern, però, es va oposar a buidar el paratge d'escombraries, i deixar-lo net del tot argumentant motius socials i ambientals (entre d'altres, per la presència de lixiviats i materials en descomposició que caldria moure). Per això, l'advocat de la Generalitat va presentar-hi recurs (que encara està pendent de resoldre's al TSJC). Entre d'altres, la Generalitat al·lega que caldrien fins a onze anys per treure totes les escombraries i que l'operació costarà més de 150 milions d´euros.
