No va resultar gens fàcil que tres ajuntaments -Calonge, Palamós i Vall-llobrega -, de color polític diferent, es posessin d'acord per mancomunar-se per tal de fer realitat la construcció d'unes instal·lacions ludicoesportives dignes dels temps actuals i així oferir una millor qualitat de vida als ciutadans de les tres viles involucrades en tan ambiciós projecte.

Doncs bé, no obstant les moltes dificultats sorgides al llarg de tan complex procés, quelcom tan difícil es va convertir en una feliç realitat quan els tres consistoris van arribar a un acord de constituir-se en mancomunitat per tirar endavant tan ambiciós projecte superant tota classe de dificultats i problemes on, sens dubte, no hi varen mancar els de tipus econòmic.

I d'aquest amor polític a tres bandes entre persones de diferents ideologies que d'antuvi semblava tan impossible, el 29 de març del 2014 en va néixer una criatura meravellosa en forma d'unes instal·lacions àmplies, modernes i còmodes, explotades per l'empresa Esport i Salut Gavarres, S.L. (MES), on es poden seguir cursets dels més variats programes de diferents disciplines esportives, sempre sota la supervisió de monitors titulats, ja que les instal·lacions estan equipades amb serveis capaços de donar plena satisfacció als usuaris més exigents -sales de fitnes, aeròbic, cícling, culturisme, piscina olímpica, saunes finlandesa i turca, jacuzzis, pistes de pàdel, jardí, cafeteria i un espaiós aparcament-. Tot això en una ubicació òptima, en uns terrenys molt ben comunicats de Sant Antoni, equidistants dels centres urbans de Calonge, Sant Antoni i Palamós.

Però llastimosament, aquesta feliç realitat se'n podria anar tota en orris per culpa de la maldestra gestió que està portant a terme la direcció del centre.

Causa vergonya aliena veure l'estat en què, des de fa molt temps, es troben determinats serveis i instal·lacions: la sauna finlandesa amb les bombetes dels dos aplics foses i amb el termòmetre-higròmetre que fa mesos se'l varen endur i mai més l'han reposat; temporitzadors de les dutxes de la piscina que no funcionen; s'ha suprimit l'essència d'eucaliptus que ambientava la sauna turca, etc.

Però tot això, essent bastant greu, no és el pitjor que estem patint els usuaris habituals de les instal·lacions. El més greu de tot és que a aquesta tirallonga de queixes cal afegir-hi, i al mateix temps denunciar, el precari estat de neteja de la sauna finlandesa -començant per la mateixa porta de vidre- i dels vestuaris dels homes, amb el consegüent perill d'agafar qualsevol classe de fongs -els de dones, òbviament, no els he visitat.

Jo, en la meva qualitat d'usuari abonat, després d'haver assenyalat tots aquests defectes de forma reiterada al personal de recepció sense el més mínim èxit, malgrat que em consta que ells han passat els corresponents comunicats a la direcció, el proppassat 6 de febrer vaig trametre una carta a la directora del centre exposant-li les meves queixes. L'endemà em va respondre telefònicament i em va assegurar formalment que en un termini molt breu serien esmenades totes les deficiències assenyalades.

El resultat, fins al dia d'avui, ha estat que s'ha substituït una bombeta fosa de la sauna turca i res més, malgrat que fa uns quinze dies vaig tornar insistir, aquest cop mitjançant un altre avís personal, a l'administrativa en cap de l'entitat.

Ateses les circumstàncies exposades, crec que seria el moment que a qui correspongui, i prèvies les comprovacions oportunes, es prenguin les mesures encaminades a portar terme una profunda reestructuració dels serveis de manteniment i neteja del complex, començant per enviar la seva directora una temporada al lloc que per la seva manifesta ineptitud i irresponsabilitat professional li correspon, que no és altre que a la cua de l'INEM.

I compte! Aniríem molt malament si s'intenta arreglar-ho amb barroeries. No es pot guarir una malaltia greu amb aspirines; cal imposar un canvi d'actitud i fer-hi una neteja a fons. I difícilment es pot utilitzar de forma més adient i amb el més ampli sentit el mot neteja.