Com han estat aquestes dues primeres setmanes en minoria del govern?

Hem posat en marxa el cartipàs i hem constatat que el govern és compacte. Som conscients dels reptes que tenim: reactivar l'àrea de Cultura i analitzar el funcionament de l'IPEP per incorporar tres potes que ja es venien fent però que crec que cal reactivar: emprenedoria, ocupació i posar en valor la zona industrial.

A més de Cultura, també qüestiona la feina d'Albert Gómez a l'IPEP?

No, crec que ha tingut un funcionament correcte amb l'Albert, però ara ha de rebre un impuls més i aprofitar la part estratègica de la ciutat, per això s'ha creat la regidoria d'Estratègia de Ciutat.

Del trencament del govern, ha calat més la idea que els convergents s'han vist forçats per vostè a sortir del govern o que els seus arguments són excuses, com sosté vostè?

Han marxat del govern per decisió pròpia. Jo en cap moment vaig posar sobre la taula el trencament del govern, sinó la meva obligació com a alcalde d'intentar buscar eines per reactivar una àrea que pensava que podia reactivar. Ells no accepten aquesta opció perquè volien Cultura. CiU es va quedar Cultura amb el compromís de Gómez que tutelaria l'àrea i que cada 15 dies es trobaria amb la regidora. El fet és que en dos anys només han fet dues reunions. Ara, no podia donar Cultura a l'Albert perquè tenia un problema de temps. Crec que ha quedat clar que l'alcalde ha de prendre decisions i jo no he vingut a la política per estar còmode, sinó per prendre decisions, encara que impliquin la incomoditat de governar en minoria. No podia hipotecar una decisió pel bé del poble pensant que si la prenia em quedava en minoria.

Per què Maria Teresa Frigola no era l'adequada per a Cultura?

Si analitzem aquests dos anys, l'àrea de Cultura no ha fet cap proposta nova, excepte Palafrugell Més, que surt de l'IPEP. En canvi, s'han deixat de fer els Pastorets, cosa no imputable a Cultura però que segurament es podrien haver salvat si s'hi hagués estat a sobre; i ens esclata el conflicte de l'Aula de Teatre. El més sorprenent del cas és que existeix un Pla d'Equipaments Culturals que la regidora no coneixia. Si l'hagués agafat, hauria vist que l'antic Museu del Suro està destinat a l'espai d'arts escèniques: només hauria hagut de convocar la gent de l'Aula, dir-los que aquest espai és per a ells, que hi ha un problema de temps però que ho farem. Això ho vaig haver de fer jo. Clar que com a alcalde em pertoca, però la regidora ho havia de tenir sobre la taula. Finalment, l'oposició, en dos plens, va atacar l'àrea de Cultura sense que la regidora donés respostes sòlides. I, aleshores, es gira contra l'alcalde com a responsable del nomenament. En tot cas, vull deixar clar que mai vaig plantejar deixar la regidora fora del govern, sinó reubicar-la en una àrea on estigués més còmoda.

Xavier Rocas havia estat regidor de Cultura l'anterior mandat. Per què no li va tornar a donar el 2015?

Perquè en el repartiment del cartipàs, CiU va demanar Cultura. Li vaig dir a Gómez que Cultura és una àrea molt important per a Palafrugell i que, amb Rocas, tenia el llistó bastant alt. Em va respondre que no em preocupés, que ell hi estaria a sobre.

Hi hagut altres xocs amb els convergents?

Més que xocat, hi ha hagut una situació diferent. L'Albert tenia un grup que necessitava molt suport, i això implicava molta dedicació. Quan va a la Diputació, la dedicació no la pot tenir, de manera que no fa el control que hauria de fer sobre algunes regidories (de CiU). També hi ha un element al qual la gent potser no li dona importància, però jo soc el número dos d'organització del partit i em pertoca que els meus companys de partit compleixin el codi ètic de la política. M'incomodava que l'Albert fos diputat provincial per Unió, que va a les eleccions al Parlament del 26 de setembre per Unió i, el dia de reflexió, deixa el partit, que el declara trànsfuga. No era un motiu per trencar el pacte, però políticament m'incomodava. Es va moure i ho havia d'explicar: l'oposició li va demanar dues vegades que expliqués per què deixava Unió i no l'acta de diputat.

Al PSC m'han retret que governés amb una persona que té un comportament que denunciem. Al nostre codi ètic, el punt 25 diu que els socialistes en cap cas recolzarem per formar govern o mantenir-lo una persona que ha marxat del partit i no ha tornat l'acta de diputat o de regidor. Al final, si el pacte s'hagués mantingut i s'hagués fet el canvi d'alcaldia, potser jo hagués plegat.

El comunicat amb Unió, on posava en dubte la cessió de l'Alcaldia, no es pot entendre com una estratègia per posar sobre la taula aquest tema?

No, ja havia sortit al ple, i a ell li havia comunicat en privat que m'incomodava la situació i la seva manca de resposta. Ell no és trànsfuga a efectes legals, però sí a efectes morals i d'ètica política. Jo reconeixia en el comunicat que era una situació que s'havia d'analitzar en el futur perquè per a mi, a efectes d'ètica política, Albert Gómez és un trànsfuga per utilitzar una eina (acta de diputat) del partit i no tornar-la tot i deixar-lo. En tot cas, no era un motiu per trencar el pacte.

El comunicat amb Unió va desencadenar la primera crisi de govern?

Sí, perquè jo crec que la seva reacció no va ser la correcta. Van vendre la pel·lícula que el culpable era Juli Fernández, quan jo no m'he mogut de la foto. El PSC, des que vam firmar el pacte el 2015, és el mateix. Els que s'han mogut de la foto són ells: un que era d'Unió ja no ho és i es fa militant del PDeCAT i quatre que eren de CiU ara són del PDeCAT. Quan veig la seva reacció amb un comunicat on diuen que haig de demanar disculpes i l'Albert en una entrevista anuncia el mes passat que havia perdut la confiança en Juli Fernández i el PSC... és obvi que la reacció és desproporcionada. La típica reacció del que sap que ha actuat malament i vol col·locar el problema a l'altre.

Què van parlar arran d'aquesta primera crisi?

Per a mi, el pacte era vigent i, quan arribés el moment de fer el canvi d'alcaldia, parlar en quines condicions seria perquè podia ser que jo no em quedés aquell últim any. Però era obvi que hi havia un problema d'intensitat a les àrees i que ell, per l'excés de feina que tenia, no les vigilava estretament. En el primer mandat no passava perquè tenia dedicació plena i CiU tampoc duia una àrea tan important com Cultura. L'alcalde, quan ha hagut d'actuar sobre una àrea, ha actuat i ha fet canvis, com a la Policia i el Pla de Barris, perquè la meva responsabilitat com a batlle és que l'Ajuntament funcioni.Un alcalde està per prendre decisions, no per viure còmodament.

Com veu els dos anys de mandat que queden?

M'esforçaré a buscar acords amb ERC i PDeCAT. Ara, si tot són traves i no, els proposaré que governin junts. No permetré que l'Ajuntament quedi paralitzat, és a dir, que sistemàticament facin la pinça. No puc deixar que l'Ajuntament sigui inoperant.