ÚLTIMA HORA
L'Uni Girona jugarà la final de la Copa de la Reina | Spar Citylift Girona 80-60 Mann Filter

El canvi de temperatura afecta els déntols a les Medes

En el context de l'escalfament global, si canvia les zones marines on s'alimenta, tot el conjunt de l'ecosistema costaner se'n pot veure afectat

10.05.2017 | 10:59
Un déntol.

El moviment del déntol, un peix que viu en fons rocosos i praderies marines del Mediterrani i l'Atlàntic, està influït pels canvis en la temperatura oceànica, segons un estudi fet a la Reserva Marina de les Illes Medes que ha publicat la revista Scientific Reports. En el context del canvi climàtic, que apunta a temperatures cada cop més altes, aquest patró de comportament del déntol –un depredador apical dels hàbitats marins– podria afectar la dinàmica de l'espècie i dels ecosistemes costaners.

El nou treball està signat per experts de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), entre altres institucions.

El déntol ( Dentex dentex) és un depredador voraç i agressiu que s'alimenta de peixos, crancs i cefalòpodes. Té un paper clau en el funcionament dels ecosistemes bentònics marins i és una espècie objectiu de gran valor econòmic en pesca comercial i esportiva.

«Conèixer els patrons de moviment del déntol és clau per entendre'n millor la biologia i ecologia, així com per determinar el paper de les reserves marines en la recuperació de les poblacions i en l'exportació d'exemplars (biomassa) que poden ser capturats per pesqueries fora de les reserves», explica el professor Bernat Hereu, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l'IRBio.

Els experts han estudiat les poblacions de déntols a les Medes amb tècniques de telemetria acústica –marcatge amb emissors acústics que emeten senyals de forma periòdica–. Els senyals, captats per una xarxa de receptors submergits a la zona d'estudi, cobrien tot el rang del moviment dels peixos. Després de més de quinze mesos de recerca, es va poder registrar –en intervals de dos minuts– la posició i la fondària de tots els individus marcats en l'estudi.

Tal com explica Eneko Aspillaga (UB-IRBio i CEAB-CSIC), primer autor de l'article, «l'estudi revela un patró molt clar del desplaçament dels déntols segons la temperatura de l'aigua: durant l'hivern, la temperatura –d'uns 12 ºC– no varia en tota la columna d'aigua, i els déntols es mouen en un rang de fondària d'entre 10 i 40 metres, sense cap patró determinat». «El patró tèrmic de les masses d'aigua a les Medes –continua Aspillaga– és el típic de la Mediterrània nord-occidental. A partir de l'abril, la superfície es comença a escalfar i, entre els mesos de maig i juny, es formen dues masses d'aigua ben diferenciades: les superficials, calentes i de menor densitat, i les aigües més fondes i fredes, separades per una frontera que s'anomena termoclina. Quan la termoclina està formada a l'estiu, els déntols només es distribueixen per sobre d'aquest límit, independentment de la fondària en què es trobin».

El nou estudi publicat a Scientific Reports confirma que el déntol és una espècie termòfila, amb uns patrons de distribució i activitat condicionats a l'estiu per la fondària i el temps que perdura la termoclina a la columna d'aigua. Com que el déntol és poiquiloterm –té una temperatura interna que depèn completament del medi–, el que faria és desplaçar-se per la columna d'aigua fins a trobar temperatures més calentes i òptimes per a la seva fisiologia (reproducció, alimentació, etc.), en especial durant l'estiu, quan és més actiu. El creixement poblacional del déntol, observat en zones protegides i en zones de pesca a les Medes, també es podria explicar per l'augment de la temperatura del mar (més de 0,5 ºC en els darrers trenta anys a la zona).

La temperatura i la distribució de la termoclina, que es manté fins a finals d'octubre, també podrien tenir un efecte determinant en la distribució d'altres peixos, tant depredadors com de nivells tròfics inferiors, i en tot l'ecosistema marí. En un escenari d'escalfament global, la situació es podria agreujar, ja que la profunditat i la durada de la termoclina podria ser cada cop superior, segons dades de Josep Pascual, de l'Estació Meteorològica de l'Estartit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema