La maresma recuperada de la Pletera, a l'Estartit, presenta un nivell de revegetació natural molt positiu, especialment perceptible en el sector sud, el més proper a la bassa del fra Ramon, que va ser el primer on es va actuar.

Els tècnics del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí han constatat que la colonització espontània avança al ritme que toca en aquest tipus d'ecosistemes.

També han comprovat que les replantacions naturals que s'hi van fer el 2016 en determinats punts han donat molt bons resultats i uns elevats nivells de supervivència. D'aquesta manera, no es descarta tornar-ne a fer en cas que sigui necessari en algun altre punt, com per exemple, quan es retiri la línia elèctrica soterrada i es faci la xarxa d'itineraris.

En aquests moments, els visitants de la Pletera poden veure fàcilment com avança el procés de revegetació i les diferències existents entre les tres zones recuperades el 2015, 2016 i 2017.

La capacitat de revegetació natural era un dels aspectes que generava més interès als científics i un dels objectius clau del projecte.

Inicialment, era d'esperar que la simple recuperació de la cota original de la maresma i la retirada de materials acumulats per fer l'antiga urbanització, fos suficient perquè la vegetació halòfila (adaptada a elevades concentracions de sal), tornés a ocupar el nou espai. No obstant això, no se sabia quina capacitat tindria de fer-ho de forma natural i si caldria reforçar aquest procés amb plantacions de llavors o planter.

El seguiment científic que s'està fent a la zona confirma els millors pronòstics i, per tant, es pot concloure que l'espai ja es troba en ple procés de colonització per la vegetació que li és pròpia, principalment salicòrnia, salsola, joncs i obione.

Els saliconars són un dels 198 hàbitats d'interès comunitari (HIC) definits per la Unió Europea. La llei els defineix com a hàbitats que es troben amenaçats de desaparició o en regressió, o bé que són representatius d'almenys d'una de les set regions biogreogràfiques en què es troba estructurada la UE.

A Catalunya hi ha 94 HIC i a la Pletera n'hi ha vuit d'ells, la qual cosa dóna una idea de l'alt valor i de la fragilitat d'aquest espai natural. En concret, aquests HIC ocupen pràcticament el 60% de la superfície de la Pletera, i amb les actuacions projectades aquesta extensió s'incrementarà. Pel que fa als salicornars, per bé que se'n troben en algun petit punt del Ter Vell, la Gola i el Mas Pinell, la Pletera es convertirà en el sector dels aiguamolls del Baix Ter amb una major densitat i superfície.