El pronunciament del Tribunal Suprem del 14 de febrer de 2014 confirmava la il·legalitat de l'abocador de Vacamorta i n'obligava la restauració, és a dir, a retirar-ne les 2,2 miliones de tones de residus que hi ha. Semblava la fi de la batalla judicial, però aquesta no arriba a la seva fi, és a dir, a què la Generalitat buidi l'abocador.

Malgrat que en la darrera interlocutòria del Tribunal Superior de Justíca de Catalunya del 22 de juny d'enguany, el jutge que porta el cas es posava les mans al cap que l'administració catalana no hagués arrencat l'operació de buidatge -«del tot inadmissible i insuportable»-, la voluntat de la Generalitat és esgotar la via judicial.

Ja ho va manifestar Josep Rull el 22 de setembre d'enguany, aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, en una resposta parlamentària que es va publicar divendres passat, en la qual precisa que, si arriba aquest dia -que el buidatge sigui ferm judicialment-, l'Agència de Residus de Catalunya «estudiarà la millor opció per buidar els residus dipositats i caldrà elaborar i tramitar el corresponent projecte per a la seva execució».

Una fi coneguda, que la Generalitat es resisteix a complir, i que, a més, ha quedat en un segon o tercer marge, al fons del calaix, ara que Rull, presumptament, ja no té poder de decisió i tot apunta que l'administració catalana quedarà en suspens fins a la celebració de les eleccions autonòmiques el proper 21 de desembre arran de l'aplicació del famós article 155 i la consegüent intervenció del govern central. Una eternització de la resolució.

Fins ara, les úniques actuacions de la Generalitat en compliment del dictat judicial han estat la clausura de l'abocador i l'aplicació d'una capa de terra de 20 centímetres que va decretar el 2014 el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila. I així s'ha quedat malgrat que el 2015 el TSJC va donar dos anys de termini a la Generalitat per retirar els residus, una inactivitat que va motivar una reacció insòlita del Tribunal, renyant l'administració catalana davant la manifesta desídia.

El darrer pronunciament de Rull és una resposta per escrit a diverses preguntes del parlamentari de Ciutadans Jean Castel arran de la interlocutòria d'aquest juny. Josep Rull hi exposa, doncs, que no abandonaran la via judicial fins que no hi hagi cap més recurs possible per a interposar -cosa que li ha recriminat tant el TSJC com les entitats contràries a l'abocador i l'Ajuntament de Cruïlles- i que, quan arribi aquest moment, es plantejarà la millor opció per buidar l'abocador i es tramitarà el projecte corresponent.

L'oposició de la Generalitat a tancar aquesta carpeta es fonamenta en el fet que el trasllat dels residus seria més perjudicial que deixar-los on són, a més que el buidatge i transport podria tenir un cost de 150 milions d'euros.n cost de 150 milions d'euros No inclou Rull la possible reclamació patrimonial de l'empresa gestora de l'abocador, que va rebre l'autorització ambiental de la Generalitat per a la seva explotació, un document que ha estat anul·lat.