Els treballs d'aprofitament de la fusta del massís del Montgrí corresponent a la 3a bianualitat (2017-2019) de la concessió municipal, que porta a terme l'empresa Lignia Forestal, de l'Escala, es van reprendre la setmana passada. La licitació d'aquest recurs públic es va fer el 2013, pel termini de vuit anys a raó de 5.000 euros anuals.
El pla té com a objectiu gestionar la forest amb coherència i disposar de recursos econòmics per invertir en la millora de la muntanya, l'ordenació del bosc, la conservació de la biodiversitat i la prevenció d'incendis.
En aquesta nova bianualitat, l'empresa actuarà en una parcel·la de 200 hectàrees a l'entorn de la pista transversal, ha informat l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. Els treballs s'han reprès ara i s'aturaran el juny, coincidint amb la temporada d'alt risc d'incendi.
L'aprofitament de la fusta s'emmarca també en el sistema de millora, estalvi i eficiència energètica municipal, ja que una part de l'estella generada serveix per alimentar la central de biomassa del Col·legi Guillem de Montgrí, ha recordat la corporació municipal.
La regidora de Medi Ambient, Sandra Bartomeus, assegura que el resultat d'aquest aprofitament està essent fins ara molt positiu. A les zones on s'ha actuat, s'ha disminuït la densitat d'arbres i, per tant, la càrrega de combustible, la qual cosa incideix en una reducció del risc d'incendi. A la vegada, l'Ajuntament aconsegueix un petit ingrés econòmic, que revertirà en la gestió de la muntanya i energia km 0.
Altres actuacions forestals
D'altra banda, l'Ajuntament ha promogut les darreres setmanes -des que es va aixecar el risc d'incendi- la realització de diversos treballs de gestió forestal al massís Montgrí.
En concret, s'ha portat a terme una aclarida de plançoneda (arbres petits) en un àmbit d'unes 20 hectàrees a la zona cremada el 2001, al còrrec de l'Abella, amb l'objectiu de millorar-ne l'estructura forestal i ajudar que els arbres creixin sans. Aquesta actuació ha tingut un cost de 21.600 euros i ha estat íntegrament subvencionada per la Generalitat.
Una actuació similar s'ha realitzat sota de la Creu, a la Vall de Santa Caterina, en unes sis hectàrees, amb l'objectiu de millorar-ne l'estrat arbori i l'accessibilitat. Aquesta actuació ha tingut un cost de 7.000 i ha estat subvencionada per la Diputació de Girona.
També s'ha realitzat una desbrossada al fons de la vall de Santa Caterina, d'unes set hectàrees, i l'Ajuntament n'ha assumit el cost.
La forest de la Muntanya Gran està formada majoritàriament per pinedes de reforestació plantades entre els anys 60 i 90, i àmplies zones de garriga. Moltes d'aquestes plantacions les va portar a terme l'Estat, a través de l'antic Icona, però no van tenir gestió a posteriori. La major part del Montgrí és de titularitat pública. Les peces més grans es reparteixen entre l'Ajuntament (Muntanya Gran) i la Generalitat de Catalunya (duna continental) i es troben dins de l'àmbit del Parc del Montgrí, les Illes Medes i aiguamolls del Baix Ter i de la Xarxa Natura 2000.
Planificació a mitjà i llarg termini
Aquest entorn és un Perímetre de Protecció Prioritària per la prevenció d'incendis forestals i disposa de POF (projecte d'ordenació forestal). Aquest document programa un seguit de treballs per tal d'assolir que el Montgrí tingui un bosc de devesa, és a dir, que es mantingui amb pastura, que sigui resistent als incendis, que conservi la biodiversitat, que permeti usos tradicionals i que tingui vocació d'ús públic.
Aquest pla genera d'altres documents paral·lels -pla de prevenció d'incendis forestals (PPIF), pla tècnic de gestió cinegètica (PTGC) i pla de gestió pastoral integrada (PGPI)- en els quals es precisen, a part de les mesures de conservació i valorització, una planificació a mitjà i llarg termini per tal de dur a terme les actuacions que s'hi estableixen.
