La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona ha rectificat recentment un error que fa 20 anys es va produir en el pla general d'ordenació urbanística del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura amb la qualificació que va atorgar a una casa que es troba a Monells, a tocar de l'església de Sant Genís. Es tracta de l'habitatge número 3 del carrer de l'Església, el qual presenta un estat atronitat «fruit de la manca de manteniment i ús durant molt temps», exposa la Comissió d'Urbanisme en l'acord que rectifica l'errada comesa el 1997 -el pla urbanístic vigent al municipi va ser aprovat l'1 d'octubre d'aquell any-, i que consistia en donar un ús religiós a la casa, malgrat que mai l'havia tingut. La requalificació es fa perquè l'edifici tingui ara un ús residencial.

Com consta en el document de la Comissió d'Urbanisme, que va corregir l'error en la sessió del 5 d'octubre passat i ahir el Diari Oficial de la Generalitat en publicava l'acord, els antics propietaris de la casa desconeixien que el planejament «li havia atorgat la qualificació errònia de sistema d'equipament comunitari, d'ús religiós». La voluntat de la nova propietat de restaurar-la i destinar-la a habitatge va fer evident que la qualificació dels últimes 20 anys no era la que li pertocava, alhora que l'ús de residència era incompatible amb l'ús religiós. Un ús que segons el pla urbanístic del municipi «comprèn les esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs». Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament va iniciar fa un any la renovació de l'ús que el planejament donava a la finca.

Urbanisme, en la valoració que fa per prendre la decisió i aprovar definitivament la requalificació, recorda que el planejament urbanístic del municipi anterior al del 1997 -de l'any 1982, un pla general d'ordenació urbana que englobava cinc municipis a més del de Cruïlles Monells i Sant Sadurní: Forallac, la Bisbal, Ullastret, Corçà i Madremanya- qualificava la finca com a teixit històric, és a dir, mai havia estat equipament ni vinculat a l'església.

De fet, en l'informe sol·licitat al Bisbat de Girona, l'ens religiós ja indicava que «la proximitat de la finca al temple deu haver generat un error en el planificador del municipi». A més, les escriptures i la nota registral de la finca posen de manifest que «mai ha tingut lligam amb cap dels òrgans vinculats a l'Església». Queda palès, doncs, que la casa no ha tingut mai l'ús religiós que urbanísticament li havia concedit el pla urbanístic les darreres dues dècades. I, per tant, Urbanisme accedeix a retornar-li l'ús d'habitatge.