La companyia elèctrica Endesa reclama de forma solidària a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Forallac una indemnització de 7.401.749 euros pel tancament i desmantellament de la subestació elèctrica de Fonteta.
Aquest import és el que la companyia calcula que costaria construir de nou aquesta instal·lació -si bé actualment no entra en els plans d'Endesa reconstruir la subestació. L'empresa ofereix una segona opció d´indemnització de 6.175.178 euros, que comptabilitza els 254.574 € que li va costar desmuntar l´equipament elèctric i 5.920.604 € que seria el cost de la instal·lació enderrocada després de restar-ne la part amortitzada i el cost del terreny.
Endesa ha enviat a les dues administracions la reclamació de responsabilitat patrimonial ja que la Generalitat i l'Ajuntament van aprovar les autoritzacions i permisos d'obra per construir la subestació a l´emplaçament que ocupava, uns documents que van ser anul·lats judicialment i que van conduir al seu tancament -es va desconnectar de la xarxa elèctrica el 12 de juny de 2013- i desmantellament -l´hivern de 2016.
Les resolucions judicials que van anul·lar els permisos van fonamentar-se en el fet que en el cas de la subestació elèctrica es tractava d´un sistema general (el seu servei va més enllà de l'àmbit municipal) i el POUM de Forallac no ho permetia en sòl no urbanitzable de protecció agrícola, que era on es trobava.
La companyia va presentar la reclamació patrimonial a les dues administracions l´abril de 2017 i encara no ha rebut cap resposta afirmativa o negativa a la seva petició d´indemnització. El més probable és que els jutjats resolguin la petició de responsabilitat patrimonial.
En funcionament des de 2006
La subestació de Fonteta va entrar en funcionament l´octubre de 2006, amb un cost d'uns 7,5 milions d'euros per a Endesa, i donava servei a la Bisbal d'Empordà, Corçà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l´Heura, Torrent, Vulpellac i Fonteta.
La reclamació patrimonial que ha presentat Endesa a l'Ajuntament de Forallac exposa que «la viabilitat jurídica» de la subestació «es va fonamentar en els instruments urbanístics i autoritzacions atorgats per la Generalitat de Catalunya», concretament, en el Projecte d´Actuació Específica d'Interès públic de sòl no urbanitzable (PAE), aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Girona el 9 de març de 2005.
Basant-see en aquest PAE, recull la reclamació d'Endesa, l'Ajuntament de Forallac va concedir la llicència d'obres el 10 d'agost de 2005 per construir la subestació. Segons l'escrit de la companyia elèctrica, la llicència d´obres atorgada per l´administració local deriva del citat PAE. El 2 de setembre de 2005, la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat va aprovar el projecte executiu de la subestació i la corresponent autorització administrativa.
Tots aquests permisos atorgats per les administracions públiques van ser anul·lats judicialment, com també ho va ser el Pla Especial amb què la Generalitat va intentar arreglar la situació després dels primers revessos judicials.
En aquest darrer punt, la companyia elèctrica manifesta en la reclamació patrimonial que «és tan evident la transcendència del PAE per a la construcció de la subestació que ens ocupa que, anul·lada aquesta figura urbanística, la Generalitat de Catalunya, conscient d'això, va promoure, va tramitar i va aprovar un Pla Especial amb l´únic propòsit d'esmenar la insuficiència de la tramitació prèvia del PAE que havia permès construir la subestació».
El Pla Especial de la subestació, com s'ha dit, va ser anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En la seva resolució judicial sobre el Pla Especial, el TSJC va acusar la Generalitat d'haver tramitat i aprovat aquest document per «intentar eludir el compliment» de la sentència que anul·lava la llicència d´obres, anul·lació que significava l'enderroc de la instal·lació elèctrica.Sala, tranquil però desconfiat
Davant la il·legalització de la subestació elèctrica, Endesa s'entén perjudicada per les administracions públiques per haver fet la inversió de construir-la fonamentant-se en el fet que tots els permisos i llicències respectaven la legislació i, després, va haver de tancar-la i desmantellar-la perquè la Justícia va determinar que les autoritzacions no respectaven la normativa urbanística del municipi de Forallac.
Ara, Endesa reclama aquests 7,4 milions d´euros de forma solidària a l'Ajuntament i la Generalitat. L'alcalde de Forallac, Josep Sala, ha manifestat que «era previsible» la reclamació d'Endesa vist com s'han desenvolupat els fets. Sala també creu que la companyia li hauria presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial si l'Ajuntament s'hagués negat a atorgar la llicència d'obres l´any 2005 després que la Generalitat hagués aprovat el citat PAE.
Precisament, pel fet que tot el desenvolupament de la subestació es fonamenta en aquell document de la Generalitat, Sala creu que la corporació no hauria de fer front a cap responsabilitat, si bé exposa que, si s´arriba a judici, no es pot saber com acabarà el cas.
