La Generalitat ha adjudicat la redacció d'un nou estudi informatiu i d'impacte ambiental que defineixi el traçat de la variant de Torroella de Montgrí. Fa deu anys, ja es va sotmetre a informació pública un altre estudi informatiu i d'impacte ambiental d'aquesta infraestructura, el qual no va prosperar i va guardar-se en un calaix. En qualsevol cas, la variant té el mateix objectiu que el 2008: evitar el pas de gran nombre de vehicles pel nucli urbà de Torroella. L'alcalde torroellenc, Josep Maria Rufí (ERC-Junts), ha manifestat la seva satisfacció perquè es desencalli aquesta infraestructura, la qual ha de «resoldre un deute històric» amb Torroella i de la qual l'Ajuntament és el primer defensor. Rufí ha afegit que la variant no beneficiarà només el poble de Torroella, sinó totes les comunicacions viàries entre l'Alt i el Baix Empordà, especialment en l'època estival quan es produeixen cues importants a les entrades a la vila.
L'alcalde confia que el procés per a l'execució d'aquest projecte que ara arrenca amb l'adjudicació de la seva redacció sigui el definitiu i no acabi en no-res, com el de 2008 -el qual va coincidir en el temps amb el de la variant de la Bisbal d'Empordà, que va aixecar molta polèmica i tampoc es va executar. Aquest projecte fa deu anys contemplava dos alternatives: la número 1, que era l'aposta de les institucions, que tenia un cost de 51 milions d'euros i un traçat de 7,8 quilòmetres que començava prop de la rotonda del pont del Ter, seguia fins al Mas Veí -a Gualta-, i llavors girava cap al nord fins a enllaçar amb l' empalme, a la Tallada; l'alternativa 2 tenia un cost de 43,4 milions d'euros i 6,7 quilòmetres de recorregut passava per la riba del Ter a Torroella de Montgrí, seguia fins a la rotonda d'Ullà i la C-31. Aleshores, els dos traçats van aixecar les protestes dels agricultors. Com va passar amb la variant de la Bisbal, l'obra es va aparcar.
Una infraestructura, però, que va tornar a la primer plana el gener de l'any passat quan l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va presentar als alcaldes de la comarca un pla de millora a les carreteres del Baix Ter enfocat a la seguretat viària i amb una previsió d'inversió de prop de 20 milions d'euros en quatre anys. Rull va anunciar que s'havia de treballar en la definició del traçat de la variant de Torroella, per la qual «hem de garantir un pacte territorial molt clar perquè, governi qui governi, es pugui tirar endavant».
Paral·lelament i dins d'aquest pla de millora de la seguretat viària a la xarxa del Baix Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat la redacció de quatre projectes més que estaran llestos durant aquest any, que afecten les carreteres GI-642, GI-643, GI-633 i GI-634.
De la Pera a Gualta
Tres trams contínus van de la Pera a Gualta: de la Pera a Parlavà (GI-642), que abasta 3,5 quilòmetres des de la cruïlla de la C-66 a la Pera fins a la cruïlla amb la GI-643 a Parlavà amb un cost estimat de les obres de tres milions d'euros; de Parlavà a Serra de Daró (GI-643), de 3,4 quilòmetres de la rotonda de Parlavà a la de Serra amb un previsió de tres milions d'euros més; i de Serra de Daró a la rotonda de Gualta -abans del pont del Ter- amb un tram de 4,5 quilòmetres de longitud i un pressupost d'inversió de 4,5 milions d'euros. En aquests trams el projecte és eixamplar la carretera fins als 10 metres -amb dos carrils de circulació de 3,5 metres cadascun i dos vorals d'1,5-, millorar el seu traçat i renovar el ferm, la senyalització i les barreres de seguretat.
El quart tram del qual s'ha adjudicat la redacció del projecte és el de Colomers a Verges (GI-633 i GI-634), de 7,1 quilòmetres i un pressupost d'obra estimat de vuit milions d'euros. S'hi preveu eixamplar la via fins als nou metres -3,5 metres per cada carril i un metre pels vorals- i millorar les interseccions i elements de seguretat a les travesseres de Colomers, Jafre i Verges.
