El jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Sant Feliu de Guíxols ha absolt les tres persones denunciades per furtar i causar danys en cartells i pancartes electorals del PSC. La fiscalia i l'acusació particular, exercida pel PSC, van retirar l'acusació contra el noi un cop practicada la prova -se li havia atribuït el furt de les pancartes-, mentre que van demanar per les dues noies, jutjades per un delicte lleu de danys, una multa per a cadascuna de 360 euros i una indemnització de 18 euros per al PSC. El PSC es va adherir a la petició de la fiscalia, mentre que la defensa en demanava l'absolució.

Els fets que es van jutjar el 26 d'abril es remunten a la darrera contesa electoral, les eleccions catalanes del 21-D. Segons consta a la sentència, entre les quatre de la tarda de l'11 de desembre de l'any passat i les vuit del matí de l'endemà, quatre pancartes electorals del PSC van desaparèixer: una de la plaça Poeta Sitjà, a Castell d'Aro; i tres de l'avinguda Castell d'Aro, de Platja d'Aro. A més, es van fer malbé cartells socialistes que hi havia en aquestes vies. Segons la sentència, no s'acredita quants van ser malmesos, si bé l'advocat d'una de les denunciades, Albert Toy, va concretar que eren tres. El lletrat, que en la vista va qüestionar que s'obrís un procés penal per uns cartells que valien 18 euros, va precisar ahir que els danys denunciats eren la col·locació d'adhesius on apareixien les càrregues policials de l'1-O i pintades de «155».

Arran de la retirada de l'acusació contra el jove, la sentència se centra en l'acusació a les noies per malmetre cartells. En aquest punt, l'advocat Albert Toy, que va exercir la defensa com a membre voluntari de l'associació Dret Defensa Girona, va explicar que la denúncia del PSC contra les tres persones es fonamentava en un informe de la Policia Local de Castell-Platja d'Aro, la qual, a través de les imatges de les càmeres de seguretat, havia detectat que els seus vehicles havien circulat per la zona en l'interval d'hores en què es van produir els fets. En cap cas, però, se'ls va registrar executant els fets pels quals se'ls denunciava.

Dos d'ells van negar els fets i van oferir «explicacions plausibles al fet que les càmeres existents en les proximitats dels llocs dels fets captessin imatges dels seus respectius vehicles». L'altra noia es va acollir al dret de no declarar, cosa que no pot ser considerada «com a admissió o reconeixement dels fets», apunta la resolució judicial.

La sentència recorda que ni el denunciant ni la Policia Local van veure qui cometia els fets; alhora que les imatges de les càmeres només mostren que «els denunciats van poder estar en les proximitats» del lloc on es va danyar la propoganda electoral socialista, «però no permeten establir que fossin els autors materials». El jutge afegeix que, si bé no va ser fins a les vuit del matí del 12 de desembre quan es van comprovar els danys, el visionat de les imatges només fou fins les 00.26 hores, de manera que «no es va comprovar que ningú més pogués haver comès el fet» en les hores restants.

La sentència conclou que, malgrat que les imatges poden oferir un indici de l'autoria dels danys als cartells, no són proves suficients per condemnar les dues noies, de manera que les absol. La sentència no és ferma.