L'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni pagarà a la societat promotora de vuit habitatges de la urbanització Font Romà de Treumal una indemnització d'1.669.402,75 euros pel seu enderroc, ordenat judicialment per excedir notablement l'edificabilitat permesa en el terreny.
L'alcalde Jordi Soler va manifestar ahir que, «malgrat l'import de la indemnització, aquest era el millor dels acords possibles» i va recordar l´origen d'aquest cas: « Les conseqüències de l'enderroc dels vuit habitatges de Font Romà de Treumal són perjudicials per a tot el municipi i suposen una despesa que és conseqüència de la mala gestió urbanística dels governs anteriors al que presideixo.
La llicència d'obres es va donar el 2003, essent alcalde Josep Roselló, i ara entre tots els veïns i veïnes de Calonge i Sant Antoni ho hem de pagar».
D'aquella època són quatre sentències més d'enderroc: l'Armonia Resort -que també va ser enderrocat i pel qual l'Ajuntament va pagar una indemnització d'1,16 milions d'euros-, l'Anna I, el Queixal i el Llevantí de Mar -fonts municipals van concretar ahir que, en principi, sobre aquests edificis no hi pesa ja cap amenaça d´anar a terra: per exemple, en el cas del Llevantí de Mar, l'Ajuntament va pagar a la comunitat de propietaris denunciant una indemnització de 332.271,40 euros.
La promoció de vuit habitatges, situada a prop de cala Cristus, va ser denunciada per la Comunitat de Propietaris de les Cases Blanques i l'Ajuntament va procedir a enderrocar-la el maig del 2016 -demolició que va costar a l'Ajuntament poc més de 100.000 euros.
Ahir va passar pel ple de l'Ajuntament calongí el reconeixement de la responsabilitat patrimonial i, per tant, l'acceptació de la indemnització d'1,66 milions per a la societat promotora LGM SA, que va presentar la reclamació pels danys causats ja que va construir les vuit cases amb una llicència d´obres donada per l'Ajuntament -i que fou anul·lada judicialment.
L'import de la indemnització ha estat acordat per les dues parts i suposa una rebaixa en les pretensions de la societat promotora, que demanava inicialment una mica més de dos milions d´euros. Fonts municipals van concretar ahir que l'Ajuntament pagarà de forma immediata l'import de la indemnització.
A més de l'acceptació de la reclamació de responsabilitat patrimonial per l'enderroc dels vuit habitatges, el ple d'ahir es va pronunciar també sobre una altra reclamació patrimonial de LGM SA per la mateixa promoció urbanística.
En aquesta segona reclamació, que va ser desestimada amb l'aval de la Comissió Jurídica Assessora, la societat demanava una indemnització per la pèrdua d'edificabilitat del terreny: suposava que hi podia construir més de 2.000 metres quadrats, quan la sentència d'enderroc determina que només hi queden 76,44 metres quadrats edificables.
Construcció excessiva
Precisament, el fet que les vuit cases superessin els metres quadrats edificables de la parcel·la va ser la seva condemna. La sentència de primera instància va posar de manifest que amb la construcció de les deu cases de la Comunitat Cases Blanques, el 1987, es va esgotar pràcticament la totalitat del sostre edificable en aquest terreny.
D'acord amb el dictamen pericial, el sostre edificable és, segons el POUM, de 1.698,43 metres quadrats i, amb la construcció de les deu Cases Blanques, se'n van cobrir 1.622.
D'acord amb la resolució judicial, un cop construïdes les Cases Blanques a la parcel·la només hi queden 76,44 metres quadrats edificables, una superfície que els vuit habitatges van superar amb escreix. La mateixa sentència va revelar que l'Ajuntament ja sabia el 1989 que l'edificabilitat hi estava pràcticament esgotada, cosa que no va impedir que l'administració de Calonge concedís la llicència d´obres el 3 d'abril de 2003 per a la construcció d'aquestes vuit cases, de les quals ja no queda cap rastre en el terreny.
