La 22a jornada del Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava, celebrada ahir al matí al Castell de Calonge, va analitzar la conveniència de dotar les poblacions turístiques amb algunes eines tecnològiques, encarades cap a la gestió dels fluxos de visitants i segons residents en les temporades altes. Sota el títol Smart tourist cities. Una eina indispensable? I promoguda per la Fundació Cercle d'Infraestructures i les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, els ponents convidats van repassar algunes de les possibilitats assajades a Barcelona, el model multidisciplinar de Sant Cugat del Vallès i l'encaix jurídic de la nova economia i el consum col·laboratiu -amb particulars fent d'empresaris-.
El debat el van obrir l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, i els presidents de les cambres. Soler va recordar l'aposta del seu municipi per començar a introduir algunes eines pròpies de les smart cities, amb passos de vianants que senyalitzen la presència de persones passant-hi, enllumenat més eficient accionat amb sensors o un aparcament intel·ligent. I va subratllar que «tot i ser un municipi petit, cal adaptar-se per ser més eficients i facilitar la visita dels turistes».
D'altra banda, el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, va posar sobre la taula els reptes de la gestió de dades personals i metadades, o bé l'adaptació al futur trànsit de vehicles sense conductor. I el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, es va oferir per engegar l'estudi de projectes innovadors per presentar-los als municipis de les respectives demarcacions i mirar de mancomunar esforços, fins i tot amb l'ajut de línies de subvenció europees.
Exemples a seguir
El soci fundador i director de projectes de la consultoria Barkeno Advisors SL, Toni Sánchez Rifà, va indicar que algunes de les tecnologies ja introduïdes en àrees metropolitanes estan prou madures per ser adaptades als municipis turístics. Sobretot pel que fa a la mobilitat, per pal·liar les retencions en els accessos als nuclis o les platges, gestionar de manera més eficient les bosses d'aparcament o reduir les cues a l'entrada a monuments o llocs d'interès: «La tecnologia ajuda a mitigar els pics i adaptar els serveis a la dimensió requerida segons l'època de l'any», va plantejar.
El segon ponent, Òscar Casanovas, com a professor de Dret i Política Turística del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia (CETT) de la Universitat de Barcelona, va subratllar que les eines tecnològiques «han de ser un mitjà per millorar i no una mera finalitat», però són l'única opció per predir necessitats i aplegar promoció i gestió. Des d'un punt de vista més jurídic, Casanovas va encoratjar els consistoris a fer ús de les seves competències en matèria turística, amb camp per córrer en comunicacions, promoció i participació a través de la tecnologia. I no ha obviar que l'activitat s'està desplaçant des de l'empresa cap al «consum col·laboratiu», amb uns serveis desprofessionalitzats -lloguer d'apartaments o habitacions o ús compartit de vehicles- més basats en la confiança.
Finalment, Víctor Martínez del Rey, de l'Ajuntament de Sant Cugat, va posar diversos exemples en funcionament des de fa anys al municipi i que pal·liarien conflictes en les zones turístiques, com ara l'estalvi d'un 30% en la factura anual de neteja i escombraries i una quota del 45% de recollida selectiva amb el telecontrol del servei, amb una aplicació per concertar les freqüències de pas en nuclis allunyats i avaluació del nivell de neteja amb dades objectives. També han implantat un sistema de sensors de soroll en fanals pròxims a terrasses de locals d'oci, on si se supera un llindar sonomètric de nit els fanals fan pampallugues i s'alerta el propietari del negoci per SMS que al tercer cop que succeeixi s'hi desplaçarà la policia local per aixecar acta.
La jornada del cercle d'Infraestructures es va tancar amb un el torn de debat amb els assistents.
