Treballar uns dies i "viure del cuento" la resta de l'any. És el que explica Juan, un andalús en un vídeo compartit a les xarxes socials en els últims dies i que s'ha convertit en viral. El protagonista explica el funcionament del que s'ha conegut com a PER, un programa que, afegeix, explica perquè els socialistes sempre guanyen les eleccions a Andalusia.

Concebut com un programa per assentar la població en zones rurals deprimides d'Andalusia i Extremadura amb una alta taxa d'atur mitjançant inversions en infraestructures i la contractació de treballadors eventuals agraris, el PER ha mobilitzat més de 5.000 milions al llarg de trenta anys, la contractació de centenars de milers de treballadors i milions de jornals.

En el finançament de les inversions hi col·laboren el Govern central, que sufraga la mà d'obra per executar les obres en els municipis, i la Junta i les Diputacions provincials, que paguen en una proporció del 75 % i del 25 %, respectivament, l'import dels materials.

De manera paral·lela al PER va néixer el subsidi agrari, al que tenen dret els treballadors eventuals agraris si han aconseguit reunir 35 "peonades" al camp, encara que aquesta proporció ha variat amb els anys ja que va començar sent quaranta i després va baixar a 35, si ben alguns anys per l'impacte de la sequera s'han reduït a vint. Consisteix en una ajuda de 426 euros al mes durant sis mesos a l'any, si ben els beneficiaris han de pagar 87 euros mensuals a la Seguretat Social.

L'ombra del frau ha perseguit al subsidi agrari des del seu inici, sobretot, pel secret a veus en la majoria dels municipis de la compra de "peonades" per poder cobrarlho. Malgrat les veus crítiques des de fora d'Andalusia que qüestionen el PER, aquest programa compta amb el suport unànime de les administracions andaluses i també dels sindicats.

També s'ha associat al clientelisme polític aquest subsidi, que perceben a Andalusia unes 150.000 o 160.000 persones, si bé en els seus inicis el nombre era més elevat.

Una reforma l'any 2002, que va endurir els requisits per cobrar el subsidi va marcar un punt d'inflexió en el nombre de perceptors, que va començar a baixar. No obstant això, a l'any següent el Govern va crear la renda agrària per compensar als jornalers que no reunien aquests requisits per tenir dret al cobrament del subsidi agrari, amb el que es va mantenir pràcticament igual el nombre de perceptors totals.

Malgrat els canvis de denominació -va passar a cridar-se Acord per a l'Ocupació i la Protecció Social Agrària (AEPSA) i posteriorment Programa de Foment d'Ocupació Agrària (PFEA), ha persistit el nom de PER en el medi rural andalús, com se'l segueix coneixent popularment.