Científics a Estats Units han descobert un mecanisme de defensa amb el qual algunes plantes converteixen insectes herbívors en caníbals, segons un estudi publicat avui per la revista britànica Nature.
La recerca, desenvolupada per la Universitat Wisconsin-Madison, va comprovar que un grup d'erugues va acabar menjant-se entre elles quan la planta de tomàquet de les fulles del qual s'alimenten habitualment segregava un compost químic.
"Sovint, aquest fenomen comença amb una eruga mossegant a una altra, la qual supura. A partir d'aquest moment, tot ocorre molt ràpid. Al final, algú resulta devorat", va explicar l'autor d'aquest treball, John Orrock, en un comunicat.
L'expert va recordar que "molts insectes" herbívors recorren al canibalisme quan "les coses es posen difícils", com en el cas de l'anomenat "cuc de la remolatxa" o de "filferro", un tipus d'eruga capaç de causar plagues agrícoles en una àmplia varietat de cultius.
Quan una d'aquestes plantes detecten la presència d'aquest o altres depredadors, assenyalen els investigadors, segrega certes substàncies químiques, com el jasmonat de metil, el qual no només actua com a repel·lent sinó que provoca, a més, una transformació en els atacants.
Altres plantes properes també poden percebre el jasmonat transportat per l'aire i, al seu torn, comencen a preparar-se per detenir l'agressió dels insectes depredadors.
Per verificar l'eficàcia d'aquest mecanisme de defensa, els experts van introduir plantes de tomàquet en recipients de plàstic i les van ruixar amb una solució controlada de jasmonat de metil o amb tres concentracions diferents d'aquesta substància (baixa, mitjana i alta).
Després van introduir en cada contenidor vuit larves del citat tipus d'eruga i durant vuit jornades van explicar quantes van ser menjades pels seus semblants, al mateix temps que van registrar el pes de material vegetal que va aconseguir sobreviure en cada grup de tractament.
En els recipients amb solució controlada i amb baixa concentració de jasmonat, els cus de filferro van consumir totes les plantes abans de recórrer al canibalisme, mentre que aquelles amb els nivells més alts van romandre gairebé intactes.
Les erugues que estan envoltades de plantes amb un alt grau de defenses es convertien en caníbals molt abans que aquelles en recipients menys protegits, indica l'estudi.
"Aquests insectes no només es converteixen en depredadors, la qual cosa ja és una victòria per a la planta, sinó que també obtenen molt aliment en menjar-se els uns als altres. Hem descobert que les plantes es defensen d'una manera que ningú havia observat abans", destaca Orrock.
Experiment
En un segon experiment, desenvolupat per Orrock a la Universitat de Virgínia Commonwealth, va introduir una sola larva d'eruga en recipients que contenien fulles de plantes no ruixades amb jasmonat de metil o amb una quantitat moderada d'aquesta substància.
En alguns contenidors també va agregar erugues descongelades que ja no podien alimentar-se de les fulles, però l'aspecte de les quals era encara prou atractiu per als insectes vius, en cas que es veiessin obligats a recórrer al canibalisme.
Com en les proves anteriors, els experts van constatar que les erugues en entorns de plantes ben defensades i amb presència de semblants descongelades es convertien en caníbals molt abans que aquelles amb accés a fulles menys agressives, al mateix temps que consumien menys material verd "perquè, suposadament, ja estaven plenes després de menjar altres erugues".
"El següent pas en aquesta recerca consistirà a esbrinar si el canibalisme accelerat augmentarà o disminuirà el ritme de propagació dels patògens dels insectes", conclou Orrock.
