El Girona necessita millorar

Són 23 els punts que el Girona, amb Cristóbal Parralo, primer, i ara amb Narcís Julià, ha aconseguit al llarg d'aquestes primeres 21 jornades. Una xifra que, lluny de les que sumen els primers classificats a hores d'ara, situen l'equip blanc-i-vermell en cinquena posició per la cua. Fora de les posicions de descens, sí, però amb el perill a tocar ja que el Cadis, immers en el pou, gaudeix de la mateixa puntuació que els catalans però hi té en contra la diferència de gols particular.

L'objectiu de l'equip no és un altre que la permanència. Per aconseguir-lo, Julià és fidel a la filosofia d'anar partit a partit; de no mirar més enllà de la propera jornada. Tanmateix, amb 21 partits per acabar, un bon exercici per analitzar quin és el present i el possible futur que li espera a l'equip passa per fer memòria i comparar les trajectòries d'aquells conjunts a qui la sort no els va acabar de somriure en cursos anteriors.

I és que, en les 12 temporades en les quals la Segona Divisió A ha comptat amb 22 conjunts, la diferència de punts del que ha finalitzat quart per la cua i, per aquest motiu, ha acabat descendint, no varia gaire. És cert que hi ha extrems força marcats. Per exemple, ara fa dos cursos (2007/2008), el Ferrol es veia obligat a baixar malgrat acabar amb 50 punts al sarró, mentre que l'any passat (2008/2009), l'Alabès ocupava la mateixa posició amb només 43 punts, set menys que els gallecs. No obstant, aquestes xifres solen ballar per la quarantena, ja que la mitjana d'aquesta dotzena de temporades es situa en els 46,8 punts; més proper als 47 que no pas a un altre número.

D'aquesta manera, el Girona hauria de millorar els registres de la primera volta si vol seguir un any més a la categoria d'argent. Tot i que no és una regla exacta, amb uns 24-25 punts en les properes 21 jornades en podria tenir prou per lligar la seva continuïtat a la Segona Divisió A. La qüestió seria aconseguir algun punt més que els 23 d'aquesta primera volta, en la qual un inici més que irregular, amb Cristóbal Parralo a la banqueta, va precedir la reacció liderada per Julià; el despertar, però, ha quedat interromput en aquestes darreres jornades, en les quals l'equip no ha acabat de desenganxar-se de la part baixa.

Per salvar-se, el conjunt blanc-i-vermell encara un calendari en el qual l'esperen 11 desplaçaments i una desena de partits a Montilivi. A casa, on el Girona hauria de tornar-se a fer fort i emportar-se el màxim nombre de punts possible, arribaran rivals de la mida de la ?Reial Societat, l'Hèrcules, el Nàstic i el Numància, entre d'altres. A fora, en canvi, s'esperen desplaçaments importants davant rivals directes en la lluita per la permanència. És el cas de les visites als estadis del Real Unión, Cadis i Castelló; teòricament més assequibles que l'enfrontar-se al Cartagena, Rayo Vallecano o Betis amb el factor públic en contra.

En definitiva, 21 jornades per davant en les quals, números en mà, el Girona en faria prou amb 24 punts per salvar-se. Igualment, en el futbol tot pot passar i, com més punts lligui el conjunt de Julià d'aquí al 20 de juny, molt millor.