Què busquen els nens a Internet?

La fàcil accessibilitat a Internet i la gran varietat de continguts que pots trobar a la xarxa presenten grans dificultats per controlar-los i són motiu de preocupació per a pares i educadors pel que fa a l'accés i l'ús que els menors d´edat poden fer d'ells.

Les característiques actuals d'Internet, en particular la gran llibertat d'expressió que existeix i les grans dificultats per regular la distribució dels continguts, són motiu de gran preocupació en molts sectors socials per la influència que pot exercir sobre els menors que s'endinsen en aquestes aigües tan perilloses.

La propensió de tots els mitjans de comunicació cap a les informacions sensacionalistes no fa més que augmentar aquesta preocupació. Internet sembla ser un entorn en què proliferen individus astuts capaços dels abusos més sofisticats i de les trampes més insospitades, se'ls hi digui hackers, pirates o com sigui, un entorn amb abundants zones fosques en les que amenaça el robatori d'informació, el frau, la pornografia, etc.

La mediació tecnològica de tots aquests perills no fa més que incrementar la por i la sensació d'indefensió i debilitat. I en aquest ambient, els nens, per definició, són els habitants més desprotegits, més vulnerables. En aquesta imatge hi ha molt de ficció i molt, també, de veritat. Davant del sensacionalisme i l'exageració no es pot frivolitzar i banalitzar la realitat.

Més enllà, però, de les diverses apreciacions que puguem tenir uns i altres sobre els perills que amenacen a Internet, totes les societats democràtiques han col•locat entre els seus valors més destacats la protecció de la infància. Per això hem arribat a traspassar les sacrosantes parets de la llar familiar i a imposar, fins i tot contra els mateixos pares, els drets dels nens i de les nenes. A moltes llibertats fonamentals els hi hem posat com un dels seus límits la protecció dels menors. Hem abolit el treball infantil i ens hem obligat a educar escolarment a tots els nostres fills. La dignitat humana, el primer valor de les nostres societats occidentals, la volem sense excepció també per als nens i les nenes.

Tot això suposa que és un deure social protegir la infància contra una sèrie de perills i d'amenaces per al seu creixement i desenvolupament com a persones en societat. Aquest deure arriba a tots: als pares i mares, als docents, als venedors, als industrials ... i l'estat. Aquest, com a instrument al servei de la societat, té un interès preeminent per assegurar la protecció dels menors.

Aquest interès ha portat els governs democràtics a buscar formes de protegir la infància a Internet. S'han aprovat lleis per regular l'accés dels menors a continguts considerats inadequats, així com per garantir la seva pròpia privacitat i la dels seus familiars. Algunes d'aquestes lleis han anat massa lluny i han estat, fins i tot, revocades pel poder judicial. S'han desenvolupat, també, tecnologies orientades a filtrar aquells continguts considerats perjudicials per als menors. Bona part d'aquestes tecnologies han atret les crítiques dels sectors que militen en defensa de les llibertats i els drets civils.

La Unió Europea desenvolupa un pla d'acció per un Internet segur per a la infància. Aquest pla d'acció s'articula entorn tres línies d'actuació: la creació d'un entorn més segur per als menors, fonamentalment mitjançant la formació d'una xarxa europea de "línies directes''i el foment de l'autoregulació i codis de conducta; l'elaboració de sistemes de filtratge i classificació dels continguts, i el desenvolupament d'activitats de sensibilització. S'han promogut iniciatives de diversa naturalesa per ajudar al compliment d'aquests objectius. I al voltant de tot això s'ha suscitat un multifacètic debat social que ens ha col·locat lluny d'un desitjable consens al voltant d'aquestes qüestions.

En tot cas, per tenir una comprensió adequada dels riscos amb què es poden enfrontar els menors en el ciberespai, hem de distingir entre diversos tipus:

Continguts inadequats

Els menors poden trobar amb relativa facilitat continguts pornogràfics, violents, racistes, extremistes, sectes, materials relacionats amb les drogues i missatges amb tot tipus d'enganys i fraus. Amb freqüència, s'ha argumentat que no és tan fàcil com es creu "topar-se"'amb aquest tipus de continguts. De fet, molts dels continguts pornogràfics requereixen, per accedir-hi, la presentació de números de targetes de crèdit. Però no convé exagerar en un extrem ni en l'altre. L'oferta de pornografia és molt abundant i les invitacions per correu electrònic, també. Una cerca en un motor de recerca sobre, per exemple, animals o altres temes innocus pot incloure en els seus resultats llocs pornogràfics amb gran facilitat. El mateix pot succeir amb cultes satànics o sectes.

Abús físic

Més improbable, però mai impossible, és que el menor es trobi amb invitacions, particularment en sales de xat, a trobades reals amb persones desconegudes. La ingenuïtat dels nois i noies pot jugar, en aquest cas, sorpreses desagradables.

Assetjament i fustigació

A través del correu electrònic, fòrums de discussió i sales de xat, els nens i adolescents poden veure's sotmesos a missatges persistents que els fustiguin i assetgin, el desenllaç pot ser imprevisible.

Informació personal

La ingenuïtat dels nois i noies els converteix, amb certa facilitat, en presa fàcil per a l'obtenció de certs tipus d'informacions personals sobre ell i la seva família. Aquestes informacions poden posar en risc a la persona i ser utilitzades per a fins insospitats.