Marta Etura, una noia de Goya

La gala de lliurament dels Premis Goya d'aquest any ha premiat, per fi, a un dels rostres més coneguts del cinema espanyol. Marta Etura va fer-se amb el guardó com a millor actriu de repartiment per "Celda 221".

Nascuda a Donosti el 28 d'octubre de 1978, la Marta ha necessitat quatre nominacions per fer-se amb el Goya. La jove sempre va tenir vocació d'actriu, i des de petita sabia quina seria la seva professió. Així, Etura va estudiar dos anys de direcció i un de muntatge cinematogràfic.

La Marta va viatjar a Madrid i es va matricular a la prestigiosa Escola d'Interpretació de Cristina Rota. En aquesta època, va compaginar els seus estudis amb el treball de cambrera i també va participar en diversos espots publicitaris.

El seu primer llargmetratge va ser "Sin vergüenza" de Joaquín Oristrell. Aquesta pel·lícula va mostrar el costat més combatiu de Marta Etura, que va demostrar el seu talent i la seva perfecta combinació de fragilitat i enteresa.

No obstant això, el treball que va donar a conèixer a la jove actriu va ser la sèrie "Raquel busca su sitio".

Després la Marta va participar en " El caballero Don Quijote ", film on li va donar vida a la Dulcinea de Manuel Gutiérrez Aragón. Aquesta interpretació anar seguida d'aparicions a "La vida de nadie", opera prima d'Eduardo Cortés; "La vida que te espera", de la mateixa Gutiérrez Aragón, o " Para que no me olvides", de Patricia Ferreira.

L'actriu ha participat en cintes com "Remake", de Roger Gual, "Azuloscurocasinegro", de Daniel Sánchez Arévalo o "Las 13 Rosas", d'Emilio Martínez Lázaro.

Etura també ha cultivat la seva tasca de ballarina amb la qual ha actuat en el "Liviano " del coreògraf i també professor de ballet contemporani del centre de Cristina Rota, Pere Berdayes.

Berdayes també va elegir a Etura per a uns passos de l'òpera de Luis de Pablo " La señorita Cristina", que es va estrenar al Teatro Real sota la direcció escènica de Paco Nieva.

L'actriu ha rebut el Premi del Festival de Cinema de Tudela com a millor actriu per " La vida de nadie", l' 'Ojo Crítico de Cine de RNE' per la seva naturalitat i credibilitat interpretatives i la 'Violeta de Oro' com a millor actriu al Festival del Cine Espanyol de Toulouse Cinespaña per "Azuloscurocasinegro", de Daniel Sánchez Arévalo.

A més d'aquests guardons, cal sumar el Premi Shooting Star de la Berlinale o el Premi "El ojo crítico".