La reialesa europea a la premsa

Els prínceps d'Astúries són els protagonistes de la portada de març de l'edició espanyola de la revista Vanity Fair. A l'interior, un reportatge sobre la vida íntima dels futurs reis d'Espanya explicada per ells mateixos.

La notícia ha generat enrenou. No tots els dies els prínceps concedeixen entrevistes i no tothom està d'acord amb que Felipe i Letizia es decantin per un mitjà privat, amb totes les interpretacions que això comporta.

" 'Mama, tu de què treballes?' 'Per Espanya, filla, per tractar de millorar el país'", és un dels extractes de l'article, que narra detalls del dia a dia de la parella, que poques vegades obre les portes de casa seva.

Aquesta és la segona vegada que els prínceps trien un mitjà privat -Vanity Fair pertany al grup internacional Condé Nast-, després que el 2006 posessin per a 'El País Semanal', el suplement dominical del diari 'El País'.

Aquell innocent posat als jardins de la seva residència va generar polèmica ja que alguns mitjans de comunicació van retreure a l'hereu a la corona i a la seva dona que posessin per a un mitjà privat en lloc de fer-ho a través de l'agència estatal EFE, com sol fer-ho sempre la Casa Reial Espanyola quan envia un comunicat o les targetes de felicitació de Nadal amb imatges de la família.

"La Casa Reial sabrà per què ha trencat un pacte no escrit concedint un edulcorat posat exclusiu a Prisa, en unes instal·lacions que es paguen amb els diners de tots; serà que a la Casa la que mana és ella (referint-se a Letizia)?", va escriure llavors el periodista Miguel Ángel Mellado al diari 'El Mundo'.

Aquesta vegada, i per evitar problemes, al final s'ha optat per una imatge oficial de la parella per a la portada, en lloc d'un posat en exclusiva.

Tampoc és fàcil que la Família Reial concedeixi entrevistes. El periodista Jesús González és dels pocs que ha pogut entrevistar a la princesa d'Astúries, en un altre temps periodista. Això sí, sense dret a citar frases textuals de la futura reina consort en el seu llibre 'El club de las mujeres ambiciosas'.

Fora d'Espanya hi ha més normalitat entre la premsa i la reialesa. Aquesta mateixa setmana el príncep Guillem d'Anglaterra ocupa la portada de la revista Hello! - germana de l'espanyola ¡Hola! - En un posat en exclusiva, que lluny de causar polèmica, ha estat ben rebut perquè pretenia ajudar amb el reportatge a les persones sense llar - el fotògraf de la imatge va ser un 'sense sostre' en el passat -. I no oblidem quan la difunta Diana de Gales va concedir una entrevista a la televisió britànica després de la seva separació matrimonial explicant els detalls de la seva relació amb el príncep Carles. A Espanya seria inimaginable veure a Jaime de Marichalar assegut a un plató de televisió donant a conèixer les intimitats de la seva vida amb la infanta Elena.

La monarquia sueca tampoc posa traves als mitjans privats. Recentment la filla petita dels reis de Suècia, Magadalena, ha posat per a l'edició sueca de la revista 'Elle', i en l'interior de la publicació ha concedit una entrevista on explica el seu dia a dia i la seva relació amb el seu promès.

Una altre cosa són les monarquies no regnants. La família reial grega, exiliada a Londres des de fa dècades, sol concedir entrevistes a la revista ¡Hola!, igual que el pretendent al tro de Portugal, Duarte Pío de Braganza. A Itàlia, fins i tot el príncep Manuel Filiberto de Savoia ha participat en la versió italiana del concurs televisiu 'Mira quién baila!'.

També les monarquies àrabs es deixen entrevistar per mitjans privats. Rania de Jordània és un exemple. La sobirana del regne Haiximita té l'honor d'haver sigut la protagonista de la primera portada espanyola del Vanity Fair. La mateixa en la qual un any i mig després apareixen ara els prínceps d'Astúries.