Els salvadors del rock

Julián Casablancas és el cantant i principal compositor del reeixit grup novaiorquès The Strokes, l'àlbum de debut del qual, Is this it? (2001), va ser considerat recentment el segon millor disc de la dècada per la revista Rolling Stone. D'origen català per part de pare, i amb reconeguts problemes amb l'alcohol, Casablancas i la seva banda també se'ls reconeix per haver donat continuïtat al so dels veterans Velvet Underground, també de Nova York.

El mes d'octubre passat Casablancas va treure el seu primer disc en solitari: Phrazes for the young, un àlbum que té com a primer single 11th dimension (presentat el 18 de setembre), i que representa un estil molt diferent del dels discos de The Strokes. Casablancas canvia la guitarra pels sintetitzadors i recupera l'estil dels 80; de fet, 11th dimension és similar a una altra cançó actual d'aquest estil: Human, de The Killers.

El disc és format per 8 cançons, com 11th Dimension, Left & Rght in the Dark i Glass, i ha tingut com a productors Jason Ladler i Mike Mogis, entre d'altres. La presentació va ser en directe als Estats Units i al Regne Unit el mateix octubre de la presentació del disc. A més, del 8 al 15 de gener, va mostrar les noves cançons als fans en cinc concerts, en què van recórrer tota la costa est dels Estats Units.

Un debut amb dues cares: sumen seguidors, però sense vendes

Els primers components de la banda van ser Julián Casablancas (veu), Nick Valensi (guitarra) i Fabrizio Moretti (bateria). Companys a l'escola de secundària Dwaight (Nova York), els va unir el gust per la música alternativa, i el seu interès comú per altres grups d'aquella època com Pearl Jam i Nirvana. El fet que la resta d'estudiants els agradés la música rap els va separar dels altres, però també va enfortir la relació entre ells.

Junts van formar el grup a final dels 90, i posteriorment se'ls van unir el baixista Nikolai Fraiture i el també guitarrista Albert Hammond, a qui Casablancas coneixia des dels 13 anys, quan ambdós van coincidir en un internat de Suïssa. El cantant, que des del principi va ser el líder i principal compositor de la banda, ja de jove començava a tenir problemes amb l'alcohol.

El grup va estar un any i mig tocant per locals de Nova York fins que va conèixer Ryan Gentles, que només escoltar-los va deixar la seva feina per convertir-se en el mànager del grup. Gentles els va portar de gira per tots els Estats Units, en què van anar guanyant fans per allà on tocaven. L'èxit de la gira va ser tan gran que, després d'una trucada del mànager al caçatalents londinenc Geoff Travis, van ser convidats a promocionar el seu primer EP Modern Age a Anglaterra. Després de les dues actuacions que van oferir, totes amb les entrades esgotades, van firmar contracte amb la companyia discogràfica RCA, i van manifestar que no farien cap videoclip, ja que Casablancas mai no li ha agradat la idea. El cantant, però, va acabar cedint poc després.

El 9 d'octubre del 2001, The Strokes va treure al mercat Is This It?, un àlbum aclamat per les crítiques, les quals deien que significava el retorn perfecte de la música rock en un moment en què dominava l'electrònica. Tot i així, el disc mai no va ser un èxit de vendes, un contratemps que no preocupa el grup, que sempre ha deixat clar que s'estimen més tocar música bona i deixar de banda la comercial.

Is This It? barreja melodies amb el baix (de gran importància en el grup) i la veu de Casablancas, que sovint està distorsionada. A més, les dues guitarres acostumen a portar un ritme fàcil però clar, que amaga el ritme de la bateria, i la lletra és senzilla i a vegades sense un missatge específic. En destaquen les cançons Last night, amb una melodia molt enganxosa i alhora repetitiva; Someday, amb un so més pop que la resta del disc, i Modern age, l'exemple més clar de les semblances amb Velvet Underground.

Room on fire i First impressions of earth, discos oposats

El 2003 van llançar el seu segon disc, Room on fire, que va ser acusat de ser una repetició del seu primer àlbum, sense arribar a la qualitat compositora que tenia Is this it?. Tot i ser veritat que no és un disc tan complet com el primer, continua amb grans cançons, com 12:51, similar a Is this it? del primer àlbum, i Reptilia, amb l'estil carecterístic del grup. En una entrevista dos anys després, Valensi va reconèixer que Room on fire tenia molt bones cançons, però tothom ho va veure com una repetició d'Is this it?. En la gira de promoció del disc, en què van tocar amb Kings of Leon i My Chemical Romance, entre d'altres, van gravar Modern girls & old fashioned men, que s'utilitzaria com a cara B del single Reptilia.

Durant el 2004, el grup va començar a preparar un àlbum en directe, però no el va acabar per problemes amb la qualitat de la gravació en els concerts. Ja el 2005 va sortir a la venda First Impressions of earth, un disc que, al contrari de l'anterior, variava l'estil inicial de la banda, cosa que va comportar algunes crítiques per part de la premsa. L'àlbum va arribar ràpidament a les primeres posicions de les llistes de vendes del Regne Unit i el seu single Juicebox va ser també un èxit comercial; la cançó consta d'una base de baix amb un ritme frenètic, i té vàries melodies que canvien i es repeteixen constantment. Casablancas utilitza els seus característics contrastos en la veu: crida, canta i xiuxiueja a la vegada. També té la cançó You only live once. Segons Valensi: "Vam tenir en compte les crítiques sobre el disc anterior, vam treballar en idees noves però sense obsessionar-nos en un so diferent".

Envejats des del principi: "els nens rics"

Durant el primer any i mig, The strokes pagaven el lloguer d'un estudi i tocaven sovint a locals de Nova York fins a aconseguir la fama. Aquest considerat "ràpid" ascens al món de la música tan sols amb poc més de 20 anys i l'increïble èxit entre els crítics, que els van anomenar els salvadors del rock, van fer que altres artistes amb més anys en la indústria els consideressin uns nens rics amb sort, la música dels quals està sobrevalorada.

Però la veritat és que The strokes va recollir un gran èxit gràcies a oferir al públic una música diferent, recuperada dels anys 60 i amb clares referències, que representa una alternativa a l'electro i al tecno. Quan se'ls va preguntar per les grans crítiques de la premsa, sobretot en els seus inicis, Hammond va dir: "crec que ja va quedar demostrat al seu dia que no som cap invent de la premsa", mentre que Valensi va afegir: "és afalagador, però mai no ens hem cregut que som els salvadors del rock".

Top ten

1. Last Night (Is this it?)

2. Juicebox (First impressions of earth)

3. 12:51 (Room on fire)

4. Someday (Is this it?)

5. You only live once (First impressions of earth)

6. Hard to explain (Is this it?)

7. Reptilia (Room on fire)

8. The modern age (Is this it?)

9. The end has no end (Room on fire)

10. Heart in a cage (First impressions of earth)