Jocs de guerra

Vestits amb uniformes de camuflatge, armats amb pistoles i metralletes, s’amaguen rere els arbres o les parets a l’espera que aparegui l’«enemic». I quan apareix, disparen contra ell i no el maten, perquè no són militars en ple combat, sinó practicants d’airsoft, un joc que intenta que els civils puguin viure amb el màxim realisme possible situacions que habitualment només viuen els militars. I no tots els militars, sinó únicament aquells que participen en accions de combat.



L’origen del joc és discutit. Hi ha qui el situa al Japó, fa algunes dècades, mentre que d’altres atribueixen la seva invenció als militars nordamericans, que volien entrenar les seves tropes amb armes inofensives. I les de l’airsoft pràc­ticament ho són. El seu nom, «aire suau» en anglès, es refereix a l’efecte que produeix la munició que disparen les armes que s’hi utilitzen, unes boles d’entre 6 i 8 milímetres de diàmetre elaborades amb PVC o amb materials biodegradables, l’impacte de les quals provoca només una lleugera pessigada –és cert que hi ha el risc que produeixin lesions oculars, i per això tots els practicants d’airsoft han de portar unes ulleres homologades–. I encara que usin una munició tan inofensiva, l’aspecte de les armes que es fan servir en aquest joc és absolutament amenaçador: són rèpliques gairebé perfectes d’armes reals, amb pes i consistència, lluny de les pistoletes i escopetetes de plàstic que venen els firaires. El que no tenen, això sí, és el mecanisme detonador de les armes convencionals, substituït en aquests casos per enginys mecànics o bé impulsats per gas o per bateries elèctriques.



L’airsoft, que com déiem va nèixer ja fa algunes dècades al Japó o als Estats Units –encara que és la Xina, actualment, el principal proveïdor de material–, es va anar estenent per tot el món, i avui dia hi ha clubs dedicats a aquest joc als indrets més recòndits del planeta. A les comarques gironines, per exemple, en funcionen uns quants (a Girona, a Begur, a Lloret de Mar...) i hi ha una Federació Catalana d’Airsoft, i també una Federació Espanyola.

Maquetes, videojocs, Internet...

Els germans gironins Leandre i Gonzalo Agui­lera són els responsables d’un d’aquests clubs de practicants d’airsoft, Punto Airsoft, que han constituït a partir de l’experiència que els ha donat haver participat en nombroses partides d’aquest joc i haver-ne organitzat unes quantes més. Tots dos regenten la botiga Army Girona, situada al carrer Ballesteries de la ciutat i dedicada a la venda de roba militar, complements policials, rèpliques d’armes, material per a recreacions històriques... «Comences amb les maquetes, segueixes amb els videojocs, a Internet descobreixes que hi ha altres possibilitats...». Leandre Aguilera resumeix d’aquesta manera el procés que porta a l’afició per aquesta mena d’activitats, que assegura que està més estesa del que la gent es pensa. És precisament aquesta demanda el que va portar els germans Aguilera a obrir la seva botiga: «Fins ara si volies aquest material havies d’anar a Barcelona, i sabíem que a Girona hi havia gent interessada i ens vam decidir a muntar-la».



En paral.lel a la posada en marxa del negoci, van començar també a organitzar partides d’airsoft, i en l’actualitat en convoquen una cada tres setmanes o cada mes, aproximadament, amb una més que considerable acceptació: «Acostumen a participar-hi entre 70 i 100 persones, una xifra molt respectable tenint en compte que hi ha clubs que reuneixen aquesta gent només una vegada o un parell a l’any». Uns combatents que tenen entre 18 anys (l’edat mínima per adquirir una arma d’aquesta mena) i cinquanta i escaig, i de professions i oficis ben diversos. «És un joc que desestressa molt –sosté Aguilera–. Fas exercici físic en contacte amb la natura i pateixes la tensió, i per tant la descàrrega d’adrenalina, derivada de situacions molt similars a les que et podries trobar en un combat real. Però amb la tranquil·litat que els trets que puguis rebre no fan mal».

Les especials característiques d’aquest joc obliguen a practicar-lo en zones àmplies, preferentment boscoses, i que estiguin tancades o bé ben delimitades, per evitar situacions desagradables: ha de suposar un espant terrible per a qui no sap que s’està jugant una partida d’airsoft anar caminant tranquil·lament pel bosc, caçant bolets, per exemple, i trobar-se de cop envoltat d’individus uniformats i armats fins a les dents. «Les partides es fan en terrenys de propietat privada –explica Leandre Aguilera–, ben delimitats, que lloguem als seus propietaris per a la pràctica del joc». Uns deu euros per aquest concepte és l’únic que han de pagar les persones que hi vulguin participar, al marge dels 25 que suposa llogar una arma si no se’n disposa d’una de pròpia. Perquè de fet la majoria dels aficionats a aquest joc acaben adquirint tot l’equipament necessari: «La gent pot venir vestida com vulgui, només exigim les ulleres de protecció, però quan estàs enmig del bosc participant en una partida t’adones per a què serveixen els camuflatges dels uniformes militars». Pel que fa a les armes, se’n poden trobar de bona qualitat a partir d’uns 200 euros, sempre en funció, és clar, del model que es desitgi –la pistola que apareix fotografiada en aquest reportatge en costa uns 130, i el fusell M4, més de 400–. I el cert és que hi ha rèpliques de moltíssima qualitat, pràcticament idèntiques en el seu aspecte exterior a les armes reals; és per això que si no s’està participant en una partida en un terreny delimitat, o bé a l’interior del domicili particular, aquestes «armes» –anomenades marcadores pels jugadors d’airsoft– no es poden exhibir en públic i s’han de transportar sempre dins d’una funda que n’impedeixi completament la visió.

Pel que fa a la mecànica del joc, depèn de cada partida en concret. L’equip organitzador decideix quines seran les missions o els objectius dels participants, habitualment dividits en dos bàndols –s’identifiquen amb uns braçalets de colors– i el temps de durada de les «hostilitats», que en el cas de les que s’organitzen a les comarques gironines acostumen a ser d’un matí. També es munten de tant en tant «operacions» que consisteixen en simular actuacions policials d’entrada en habitatges per al rescat d’ostatges o per a la detenció de sospitosos.

«Funcionen gairebé com un entrenament policial –apunta Leandre Aguilera– i fins i tot a vegades la policia ens demana que participem en exercicis per fer de “dolents”; com que coneixem la mecànica d’aquestes operacions, la nostra participació fa que els seus exercicis siguin més reals i en treuen més profit».



«Airsoft» vs. «Paintball»

Tot i que hi ha considerables semblances, també hi ha notables diferències entre l’airsoft i el paintball, un altre joc que pretén recrear situa­cions bèl.liques. Leandre Aguilera comenta que «el paintball va aparèixer amb molta força perquè potser és més comercial: es juga en espais més reduïts, en equips de poques persones, i les partides són més curtes. Nosaltres pensem que l’airsoft és més realista, començant per l’aspecte de les armes –les de paintball són unes pistoles o fusells preparats per al llençament de boles amb pintura– i seguint perquè es juga en extensions més grans, amb més participants, el que permet recrear una varietat molt més gran de situacions de combat i per tant que les partides siguin molt més llargues. A més, l’impacte d’una bola de paintball fa més mal que el de la munició de l’airsfot».

Punto Airsoft disposa de terrenys per a la pràc­tica d’airsoft prop de l’Escala, a Santa Coloma de Farners, a Caldes de Malavella, a Tossa de Mar, però hi ha altres clubs gironins –i una Associació Gironina d’Airsoft– que ofereixen la possibilitat de fer partides a Lloret de Mar, a Begur... Molts tenen pàgines a Internet i de fet a Youtube es poden mirar vídeos realitzats per aquests col.lectius –i per d’altres de tot el món– que demostren el nivell de versemblança al qual pot arribar aquest joc.