Boletaires a Nova York

No només als boscos s’hi poden trobar bolets. A la ciutat de Nova York, enmig dels gratacels i de les presses, també hi ha lloc per als caçadors d’aquests fongs deliciosos. Els amants de la micologia es troben sovint per organitzar «caceres de bolets» als parcs de Manhattan.

«És fantàstic perquè ve gent d’edats molt diferents. Mai no pensaries que els interessarien els bolets», explica Christopher Kennedy, un dels organitzadors de les excursions. L’última sortida es va fer unes setmanes enrere al cementiri Calvary, al barri de Queens. Una escena tan excèntrica només es pot donar als Estats Units. El resultat, però, va ser força pobre. Pocs bolets, i petits. Res a veure amb els suculents rovellons que es fan a les Gavarres.

Un dissabte de juny al migdia. Mig centenar de persones s’endinsen en un «bosc urbà» poblat per làpides i escultures de sants. Els cementiris dels Estats Units s’assemblen més als parcs que als espais mortuoris catalans. Però l’escena no deixa de causar una certa impressió. Els caçadors passegen lliurement entre la gespa i els arbres a la recerca de bolets. «A Nova York de vegades et quedes atrapat a les voreres i el ciment, t’oblides que hi ha camp i gespa. De fet, hi ha força espais naturals a Nova York», explica Jo Arrington, professora universitària. És la seva primera cacera de bolets. A Arrington li agrada molt la natura i, també, menjar bolets, sobretot «lleugerament saltejats».



Els boletaires inexperts van tots junts i, sovint, en comptes de fixar-se en els arbres i el sotabosc per trobar algun fong amagat, baden i comenten les làpides més curioses. Els més experimentats, en canvi, van per feina, equipats amb cistells, rasclets i paper de cera per conservar els bolets de la millor manera possible. Durant un parell d’hores, només tenen ulls per als troncs i la terra humida.

Equipat amb barret i armilla d’explorador, Gary Linkoff exerceix com a gran líder del grup. A Linkoff se’l coneix també pel sobrenom de Mushroom Guy («l’home dels bolets»), i és una eminència novaiorquesa en l’àmbit de la micologia.

MENYS «COMPETÈNCIA»

A part dels seus coneixements locals, Linkoff està al corrent de la passió pels bolets que hi ha a Catalunya: «És més fàcil ser un caçador de bolets aquí perquè no hi ha tanta competència. En canvi, en tota l’àrea de Catalunya hi ha molta gent que adora els bolets i que surten a collir-los. Nosaltres tenim molt poca gent, comparat amb allà».

Mentre mena el grup cap als racons on sembla que s’hi poden fer més bolets, Linkoff dóna tota mena d’explicacions sobre els tipus de fongs, les seves qualitats –segons Linkoff, les orellanes podrien ser útils en el vessament del golf de Mèxic, ja que descomponen el petroli– o la millor manera de conservar-los a casa.

Linkoff és un gran aficionat de les caceres urbanes a Nova York: «És una ciutat gran, hi ha molts parcs, així que encara que no puguis sortir hi ha molts llocs on anar a caçar bolets dins de la ciutat». Acostar el món natural i l’urbà era un dels objectius de la trobada. I també transmetre a la gent que els bolets formen part del dia a dia, encara que es visqui en una ciutat. «Els bolets són a tot arreu», explica Christopher Kennedy, coorganitzador de la cacera, «són sota les voreres, sota els edificis; hi ha una xarxa immensa que nosaltres no podem veure amb els nostres ulls, perquè és sota terra, en llocs que no ens hauríem imaginat mai».



Després d’una llarga estona inspeccionant els racons del cementiri de Queens, alguns boletaires troben grups d’orellanes i algun cama-sec. Per als assistents, la valoració de la cacera és en general molt positiva. La professora Arrington, tot i tornar a casa amb les mans buides, troba que «és agradable haver-se iniciat» en el món dels bolets. En canvi, Linkoff, l’expert caçador, no es mostra massa satisfet amb els resultats de l’excursió. Les pluges que s’esperaven de feia dies encara no han caigut, i això fa que el cementiri de Calvary estigui encara molt sec. Tot i així, Linkoff anima el grup a continuar caçant bolets en properes trobades: «Això és un cementiri; què esperaveu trobar-hi? Alguna cosa fresca?».