Mr. Donadeu, el Doctor de Sant Hilari

«Almenys en la meva àrea de treball, la veterinària, les universitats dels Estats Units donen unes quantes voltes a les nostres, principalment perquè tenen molts més recursos i això permet donar una educació molt més completa i pràctica als estudiants. Així, quan un estudiant americà acaba la carrera està moltíssim més preparat per incorporar-se al món professional. I pel que fa a la investigació, que és al que jo em vaig dedicar principalment, no val la pena fer comparacions. És la història de sempre, els americans tenen molts més recursos i els saben aprofitar millor que nosaltres. I ho puc dir basant-me en la meva experiència en tres universitats americanes diferents». Ho assegura, amb contundència, Xavier Donadeu, professor de veterinària a la Universitat d´Edimburg. Nascut a Sant Hilari Sacalm fa 40 anys, casat i amb dos fills, Donadeu fa cinc anys que viu a la capital d´Escòcia, però abans en va passar onze als Estats Units, en una estada que qualifica d´«extremadament útil per a la meva formacio professional».

Xavier Donadeu viu a l´estranger des que va acabar els estudis de Veterinària a Barcelona: «Un cop acabada la carrera vaig marxar cap als Estats Units per cursar-hi estudis de postgraduat i seguidament hi vaig fer un postdoctorat. Més tard em varen oferir una plaça de professor a la Universitat d´Edimburg, motiu pel qual vaig venir cap a Escòcia».

RITMES DIFERENTS

«Vaig arribar als Estats Units solter i en vaig marxar casat i amb una criatura», explica Donadeu, que en els seus onze anys en aquell país va viure als estats de Louisiana, Wisconsin i Iowa. El fet d´haver marxat de Catalunya tan jove li va facilitar l´aclimatació professional al seu nou lloc de residència, tot i les diferències existents: «Quan vaig acabar la meva formació als Estats Units, vaig continuar treballant-hi dins de la Universitat, com a investigador postdoctorat. El ritme de treball americà és bastant intens. L´horari de feina és semblant al britànic (normalment de 9 a 5), encara que l´únic descans que normalment es fa és per dinar (12 a 1), mentre que al Regne Unit a més es fan aturades curtes al matí i la tarda, que en diuen coffe breaks». Precisament per la intensitat de la feina als EUA, «quan vaig tornar a Europa realment vaig notar el ritme més relaxat de treball i allò que "si no ho fem avui ho farem demà", una cosa que no trobes gaire als Estats Units. En aquest sentit, la filosofia de treball britànica crec que és més semblant a l´europea que no pas a l´americana». Donadeu també comenta que «un altre tret diferencial americà és l´eficiència (tant en el treball com en altres aspectes de la vida), una característica que es practica menys i que està molt menys valorada en aquesta banda de l´Atlàntic».

Malgrat mostrar-se «molt satisfet» de la seva experiència personal i professional als Estats Units, Xavier Donadeu no va dubtar a acceptar l´oferta que va rebre per traslladar-se a treballar a Escòcia: «Sóc professor a la Facultat de Veterinària de la Universitat d´Edimburg, on ensenyo Fisiologia als estudiants de segon i tercer curs». Afegeix de seguida, però, que «al Regne Unit, la majoria de professors universitaris dediquem una part molt important del nostre temps a la investigació (sovint més que a l´ensenyament). La raó és que la la universitat britànica és valorada en gran part per la seva producció científica i pels diners que això genera. Per aquest motiu, si vols avançar professionalment en una universitat britànica has de ser cientifícament productiu». En aquest sentit, apunta, «una característica de la universitat aquí són els forts lligams amb l´empresa privada, cosa que ajuda considerablement a la generació de riquesa a traves de la investigació».

Xavier Donadeu no va tenir gaires dificultats per adaptar-se professionalment ni personalment a Escòcia, després de l´experiència americana, si bé va tenir alguns problemes per assumir «l´ommnipresent burocràcia britànica (aspecte en el qual són clarament més semblants als espanyols que als americans) i també al cost molt més alt de la vida». Pel que fa a la relació amb els escocesos tant a la feina com en la vida quotidiana, assenyala que «en general, els britànics són bastant formals i educats (una característica que els diferencia dels americans, que no son gens protocol·laris) i a la vegada també bastant individualistes. Malgrat això, saben acollir bé els estrangers i són bons coneixedors d´altres cultures. Potser també degut a la climatologia, els escocesos fan bastant vida a casa, o al pub, que de fet constitueix el principal nucli de vida social». Aquest bon coneixement d´altres cultures que remarca Donadeu es tradueix en el fet que, segons ell, «la majoria de britànics saben on és Girona i saben que Catalunya és una comunitat diferencial dins d´Espanya, si més no perquè molts d´ells hi han passat les vacances».

ANAR A DORMIR DE CLAR

Quan se li demana com és un seu dia normal a Edimburg, explica que «generalment surto de casa al voltant de les 7.45 del matí per anar a portar el meu fill a l´escola abans d´anar cap a la feina. Una gran part del meu treball està dedicat a la investigacio científica a l´Institut Roslin, que està situat a uns 10 quilòmetres d´Edimburg i on normalment passo la major part del dia. Per cert, molt a prop hi ha la capelleta de Roslin, un lloc de visita molt popular entre els turistes, especialment per la pel·lícula El codi Da Vinci. Entre el migdia i la una és normalment l´hora de dinar i la majoria (inclòs jo mateix) simplement mengem un sandvitx a la cafeteria. Normalment surto de la feina al voltant de les 6 (aquí la jornada laboral acaba entre les 5 i les 6) per anar a recollir el nano a l´escola i després anar a fer una mica de jogging a l´aire lliure (principalment a l´estiu, perquè a l´hivern a les 4 de la tarda ja és fosc i sovint fa mal temps). També és molt tradicional aquí trobar-se al pub després de la feina, i passar-hi unes horetes disfrutant de les excel·lents cerveses locals (que, amb tot el respecte, donen moltes voltes a les cerveses espanyoles), encara que jo només tinc ocasió de fer-ho molt de tant en tant. Nosaltres normalment sopem entre les 7 i les 8 de la tarda, una mica tard per als estàndards britànics (sopar al voltant de les 6)». Xavier Donadeu relata, com a dada curiosa sobre els horaris, que «a causa de la latitud d´Escòcia, a l´estiu no es fa fosc fins a les 11 de la nit (de fet a la punta nord d´Escòcia hi arriba a haver només 3 hores de foscor durant el mes de juny) i per tant alguns dies d´estiu te´n vas a dormir de clar».

El cap de setmana els aprofiten Xavier Donadeu i la seva família per fer «principalment sortides a l´aire lliure. Encara que sigui capital, Edimburg es pot considerar quasi semirural, ja que té un accés molt ràpid a espais naturals de gran bellesa».

Del que ha conegut dels escocesos, i dels britànics per extensió, Xavier Donadeu en remarca «el fort sentit de responsabilitat cívica i respecte a les lleis que tenen», cosa que per a ell «fa la convivència molt més fàcil i més segura. Per exemple, els accidents de trànsit, que constitueixen un problema molt greu al nostre país, tenen una incidència molt més baixa al Regne Unit i bàsicament no se´n sent a parlar als mitjans de comunicació. Un altre exemple ben clar és la llei que prohibeix fumar en llocs públics que, al contrari que a Espanya, es va respectar arreu d´Escòcia des del primer dia que va entrar en vigor i sense portar absolutament cap polèmica». Donadeu elogia també que «tots els britànics tenen un gran respecte al medi ambient i això es tradueix en una gran abundància d´espais verds i, per altra banda, restriccions considerables en el nombre de zones edificables arreu del país, un tret que és molt notori quan es viatja per Escòcia».

CIVISME I MEDI AMBIENT

No li fa el pes, en canvi, al marge del caràcter «més sec i distant» de la població britànica (vegin peça lateral), «la falta de qualitat en tot el que es referix al vestir, la decoració, l´alimentació, etc... encara que s´ha de reconèixer que la cuina escocesa és, en general, millor que l´americana». Pensa, en qualsevol cas, que el que més cridaria l´atenció d´Escòcia als gironins que la visitessin és «el tarannà de les persones. Principalment el seu civisme, que s´evidencia visiblement en la seva forma de conduir i en general de comportar-se en públic (excepte quan van a veure partits de futbol a l´estranger i beuen una mica massa). I també en la forma com respecten el medi ambient».

Xavier Donadeu diu que el seu trasllat a Escòcia és «de moment, definitiu, però mai se sap si algun dia sortira una oferta encara millor». I encara que no es penedeix en absolut d´haver marxat a viure a fora –«l´experiència que he tingut a l´estranger no la canviaria per res»–, no descarta tornar algun dia a viure a les comarques gironines: «La meva esposa és portuguesa i els meus fills han nascut als Estats Units i a Escòcia, o sigui que la nostra família té arrels en diversos països. De fet, a més, per a la meva esposa i per a mi l´opció de viure fora dels nostres països d´origen està essencialment basada en necessitats professionals, i des d´aquest punt de vista tampoc no ens faria res tornar als Estats Units. Malgrat això, sí que m´agradaria tornar eventualment a Girona, potser quan em jubili».

De moment, viatja un parell de vegades a l´any a Girona «principalment per visitar la família», i hi manté un contacte fluid mentre és a Escòcia: «Les relacions amb família i amics són fàcils de mantenir i hi ajuden les excel·lents comunicacions aèries entre Edimburg i Girona, que faciliten visites recíproques». A més, «per als que vivim fora avui en dia, Internet no deixa cap excusa per no estar al cas del que passa al país d´origen».