De ministra a presidenta

Encara ha de guanyar a Tomàs Gómez en les primàries i, si finalment el guanya, prendre després a Esperanza Aguirre el seu despatx a la Reial Casa de Correus. Si és així, Trinidad Jiménez no seria l'únic membre d'un Govern que deixa el seu lloc en el Consell de Ministres per seure en una butaca autonòmica.

Hi ha diversos exemples, tant del PP com del PSOE, que demostren que ser ministre no és garantia de triomf quan cal enfrontar-se a l´electorat més proper.

Cal remuntar-se a l'etapa predemocràtica per trobar el primer exemple de ministre que, després ja amb la Constitució de 1978 en vigor, va dirigir una comunitat autònoma: Manuel Fraga, ministre d'Informació i Turisme entre 1962 i 1969, de Governació amb Carlos Arias Navarro i president de la Xunta de Galícia des de 1990 a 2005.

Pocs són els que han tingut èxit en la seva incursió en l'arena autonòmica. Dels set exministres que han intentat aquest repte, només tres han superat la prova: Esperanza Aguirre, José Montilla i José Antonio Griñán.

Responsable d'Educació i Cultura en el primer Govern de José María Aznar (PP), entre 1996 i 1999, Aguirre va tenir ocasió de presidir després el Senat abans de recalar a la Comunitat de Madrid.

José Montilla, alcalde de Cornellà de Llobregat durant 19 anys, va ocupar dos anys la cartera d'Indústria amb Zapatero abans de ser designat candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya.

Tretze anys van haver de passar perquè Griñán pogués entrar en aquest "club", ja que va deixar de ser ministre de Treball quan el PSOE va perdre les eleccions el 1996 -abans havia estat titular de Sanitat- i fins a 2009 no va aconseguir fer-se amb les regnes de la Junta d'Andalusia.

Fins ara, en canvi, no ha tingut sort Josep Piqué (PP), exministre Portaveu i responsable successivament de les carteres d'Indústria, Afers Exteriors i Ciència, en el seu assalt al Palau de la Generalitat, ni el seu company de Gabinet Jaime Mayor Oreja (Interior) en la seva aposta per la Lehendakaritza.

A Javier Arenas se li ha resistit la Junta fins a en tres ocasions. De fet, abans de ser nomenat per Aznar ministre de Treball ja ho havia intentat dues vegades. Després, el 2008, va tornar a presentar-se i es dóna per segur que ho farà el 2012.

Juan Fernando López Aguilar (PSOE) va deixar Justícia perquè volia presidir Canàries i, tot i que va guanyar les eleccions, CC i PP es van aliar per evitar que s'assegués a la butaca presidencial.