Cartes plenes, cartes buides

Que el gènere epistolar, del qual hi ha moltes joies a la literatura universal, està en franca decadència i, segurament, en perill d'extinció, és una cosa que salta a la vista: la gent ja no escriu cartes. Escriu, sí, però 'sms´ i 'e-mails', que tenen l'avantatge de la immediatesa del seu enviament i recepció.

Sigui com sigui, els avenços electrònics han posat data de caducitat a l'hàbit d'escriure cartes... i, si no, pensin en què és el que es troben a la seva bústia cada vegada que l'obren: notes del banc, publicitat, factures ... Cartes, allò que es diu cartes, ni una.

Aquests mateixos avenços haurien d'haver servit, però, per donar llustre a un altre tipus de cartes: les dels restaurants. Poques coses seran avui més senzilles que teclejar les propostes de cada dia, amb el seu preu, a l'ordinador i imprimir unes quantes còpies per subministrar-les a la clientela quan s´asseu a la taula, dins d´un estoig presentable. Doncs ... serà que no.

Deixant a part les cases de menjar de menú a preu fix i 'de pissarra', absolutament entranyables, hi ha diversos sistemes d'informar el client del què pot demanar.

Anant de menys a més, trobem diferents tipus de restaurants i de cartes; des de la clàssica casa gastronòmica on 'canten' la carta al client... ometent, per descomptat, la columna de la dreta: diuen el què hi ha, però no el què costa, i informar d'aquest petit detall és, em temo, obligatori. Però tothom, hostalers i comensals, passa per alt la qüestió. Mal fet.