Àngel Abad Silvestre, de 72 anys, figura clau de la línia més dura del PSUC i també de la creació dels Mossos d'Esquadra ha abandonat la seva situació de jubilació per recuperar un alt càrrec en la direcció de la policia autonòmica catalana.

Abad va néixer a Vitòria el 1936, fill d'un tinent de la llavors anomenada "Policia Armada". Va ingressar de molt jove en el "Front Obrer de Catalunya", sucursal del "Felipe" (Frente de Liberación Nacional, FLP) que aquí aviat va ser dominat pel PSUC. Va ingressar en el PSUC el 1962, o sigui fa 46 anys. Va formar part de comissions internes molt delicades, com la d'Educació i Estudi, abans d'esdevenir la figura dominant del PSUC en temes policials.

Segons fonts directes, després d'anys de jubilació, Abad ha esdevingut assessor de la direcció dels Mossos. Se li acaba de muntar un despatx en la planta de dirigents de la seu principal, a la Travessera de les Corts de Barcelona. Assessorarà en l'organització general del cos, en la fase posterior al desplegament.

Atesa la gran importància política d'Abad, sempre en l'àmbit comunista i sovint des de l'ombra, no hi ha dubte que el seu pes serà molt gran. No es tracta en absolut de voler donar un sou a un jubilat, sinó de mantenir els criteris ideològics de caràcter comunista, que dominen en la direcció dels Mossos. "No va de corrupció, ni de favor, ni de res de semblant -em diu un dirigent policial- sinó de voler mantenir viu l'integrisme leninista".

En els darrers decennis, el món ha canviat molt però dins dels Mossos no s'han generat, a alt nivell intern, visions diferents de la comunista que encarna Abad. Ja sota Pujol i, per descomptat, en sota els dos tripartits, Abad va dur a terme una funció d'orientació política i de mestratge ideològic a la cúpula dels Mossos.

Sense tenir una formació específica, a l' inici de la transició, Abad va ser designat responsable polític del servei de policia municipal de Sabadell, per l'alcalde del PSUC Antoni Farrés. Des d'aquest càrrec polític va guanyar una plaça fixa, malgrat estar afectat per un greu problema de mobilitat. Hi va haver una impugnació.

En el marc de la clara voluntat del PSUC de dominar la policia catalana -la municipal primer i els Mossos després- el 1983 Abad va passar a coordinador de l' àrea protecció ciutadana de Barcelona. Els guàrdies del seu propi ideari van poder aspirar a fer ràpides carreres professionals. Es va generar una oposició per part de dirigents municipals socialistes que volien una policia neutre, allunyada de la política i amb autonomia institucional. El 1988 Abad va cessar.

El 1992 o el 1993 va ser recuperat per la Generalitat, presidida per Jordi Pujol, sempre tan disposat a fer una política de pinça contra els socialistes, de la mà del comunisme. Abad sabia el que volia i els successius consellers de Governació no en tenien ni idea, mentre que Pujol sempre va menysprear el tema policial. Amb CiU, a la Conselleria de Governació hi va haver una gran abundància de "ximples útils", per dir-ho usant l'expressió que Lenin despectivament va dedicar als que confonien els comunistes amb innocents xaiets.

El març del 2007 vaig publicar en aquest diari una sèrie de catorze articles. Començava per un titulat "una llei de policia (catalana) que firmaria Beria".

Corresponia a una afirmació feta en públic per l' historiador i abans coronel, membre fundador de la UMD, Gabriel Cardona. Com és sabut Laurenti Beria (1899-1953) va ser el cap dels serveis segrests d' Stalin i un genocide notori.

Explicava llavors que en cap altre país democràtic no hi ha una policia amb una dependència jeràrquica tan directa del poder polític com la que es dóna aquí, en el si dels Mossos. Hi ha infinitat de dades que permeten qualificar els Mossos com una policia política, a causa no solament del marcat color polític dels seus caps. En tot cas, és clara la seva procedència o bé identificació amb el que queda del comunisme.

Això era així en el 2007. Encara és més visible en el 2008. Felicitats a qui ho vegi bé, malgrat els molts exemples històrics que mostren el control polític comunista de la policia com un gran drama. En canvi, els que no ho vegin bé potser tenen una raó més per posar-se les mans al cap. Potser ja els hi tenien, en veure com el radicalisme ecologista radical i també comunista ha protagonitzat el seguit de ridículs que emmarquen el molt greu problema de l'aigua.