L' exministra de Medi Ambient i actual ambaixadora permanent de la delegació d' Espanya davant l' OCDE, Cristina Narbona, va ser entrevistada al programa El matí a 4 bandes, de Ràdio 4, dimarts passat. Narbona va criticar les paraules de l'expresident José María Aznar, que va posar en dubte l'existència del canvi climàtic. "Aznar fa el ridícul", va amollar amb tota la raó, però no va dir res del ridícul de Zapatero pidolant una invitació a Pequín i Sant Salvador per anar a Washington. Fins i tot Antonio Franco, exdirector d'El Periódico, a la tertúlia, va qualificar de "desastre" l'espectacle.
Els TN
Potser sí que els Telenotícies ja no són el que eren. No acostumo a fer zàping. Però el 25 d'octubre, em vaig assabentar més del que passava pel món -fins i tot a can Barça- a través de l'informatiu d'Antena 3 que no pas de TV3. A més, tant el Telenotícies Migida com el Telenotícies Vespre obrien amb el mateix tema: la baixada del preu de la gasolina. En l'època d'Internet i la informació a l'instant, generalment els dos informatius són una repetició l'un de l'altre.
El cèntim sanitari
Li pregunto dimarts en roda de premsa al conseller Castells sobre el cèntim sanitari, el recàrrec sobre la benzina que ha anul·lat Brussel·les i em diu que no en sap res i que evidentment no ens tornaran ni un euro. El conseller Castells no deu llegir ni la premsa. Recordo una notícia d'El País-que sospito deu ser el seu diari de referència- del 7 de maig amb un titular ben gros: "Bruselas considera ilegal el 'céntimo sanitario' que aplican las autonomías". No cal dir que la resta de diaris titulaven si fa no fa igual.
L'ABC hi torna
Sense entrar a defensar Ernest Benach, que ja és prou gran per a fer-ho sol, ni en una guerra amb l'ABC, una cosa que se li pot criticar a aquest diari -cosa que no ha fet Esquerra- és que, després de l'autocrítica del president insistís en un editorial que eren 20.000 euros, quan han estat 9.200. La resta de la notícia anava a missa. Almenys podrien haver rectificat la xifra.
La imatge d'Artur Mas
El primer que va fer Artur Mas abans de començar el seu discurs de cloenda de la Fundació Trias Fargas va ser treure's les ulleres davant la presència de fotògrafs i càmeres de televisió. Després diu, a l'hora de parlar de la feina dels assessors d'imatge, que ell "no ho segueix tot això" i que "fins ara m'hi he rebel·lat bastant". No fotem, Artur.
Coincidències ideològiques
Em sap greu per Anna Simó, però he trobat una coincidència entre l'exconsellera i el líder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir al seu discurs de cloenda del congrés del partit el 19 d'octubre que "és una frivolitat" donar suport a ulls clucs als pressupostos "de tots els ajuntaments, de totes les comunitats autònomes". L'exconsellera, dimarts passat, en roda de premsa al Parlament, també va qüestionar donar-hi suport "mani qui mani i peti qui peti". "Crec que al líder del Partit Socialista del País Valencià no li deu haver fer gaire gràcia votar a favor dels pressupostos del PP". Per descomptat.
Gregorio Morán
Si Joan Puigcercós acaba una conferència amb una cita del gran Gregorio Morán -les seves sabatines a La Vanguardia són imprescindibles per higiene democràtica- senyal que Esquerra comença a anar bé. Ho va fer dijous passat amb un article del passat mes de febrer sobre "La Martingala de Jérôme Kerviel", el cas del jove broker que havia posat en escac un dels principals bancs francesos. Sens dubte premonitori del que ha passat després. Clar que, en començar, va parafresajar "l'amic Terricabras".
Les portades de Rafael Nadal
No m'acaben d'agradar les portades a plana sencera de Rafael Nadal a El Periódico. Però al final li hauré de donar la raó: la dels 60.000 catalans pendents de la Dependència -per cert, nosaltres ja ho havíem donat- la va treure tant el diputat d'ICV Joan Herrera al Congrés com Oriol Pujol al Parlament, i la de dissabte passat, 25 d'octubre, sobre els líders reunits a Pequín -tots endormiscats- tenia el seu què.
En contra del tabac
Fins ara he estat tolerant amb el tabac. Fins i tot m'ha sembla excessiva la llei que prohibeix fumar als llocs de treball perquè els fumadors fent una cigarreta a peu dret al carrer semblen proscrits o empestats. Però cada vegada ho sóc menys. Dimecres passat, a les 23.30, vaig haver de suportar el fum de dos fumadors a l'estació de Renfe de plaça Catalunya malgrat que està prohibit terminantment fumar. Al final pagaran justos per pecadors.
