El 14 de desembre de 2001, Diari de Girona publicava que un diputat de CiU (en l'actualitat exdiputat) pagava la dona de neteja amb una subvenció del Departament de Treball de la Generalitat. La informació es referia a Javier Pérez Llorca, que en aquella època era regidor de la federació nacionalista a Sant Boi del Llobregat, membre de la Diputació de Barcelona i assessor de l'entitat sense ànim de lucre Agrupació Jean Monnet que rebia ajuts per fer cursos de formació. Dos i anys i mig més tard, Pérez Llorca va demandar aquest rotatiu per aquella informació i per una de més recent (8-4-2004), en la qual s'explicava que malgrat tot seguia rebent subvencions de la mateixa conselleria.

Ara, el Tribunal Suprem ha tancat la demanda inadmetent l'últim recurs presentat per l'exdiputat, declarant ferma la sentència de l'Audiència de Barcelona que dóna la raó a Diari de Girona i obliga Pérez Llorca a pagar les costes del llarg procés. El rotatiu, representat pel bufet Vidal i Úbeda Advocats, ha guanyat totes les instàncies judicials d'aquest cas.

Informació documentada

Primer va ser un jutjat de Sant Boi del Llobregat que va determinar que la informació publicada era verídica i que s'havia obtingut de diverses denúncies de treballadors, d'una sentència i de documents oficials del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. La resolució judicial afegeix que les notícies "no poden ser considerades un atac il·lícit a l'honor o a la imatge de l'actor" i a més tenen "interès públic rellevant per la condició política" del demandant.

Tot i la claredat de la sentència, Pérez Llorca va recórrer a l'Audiència de Barcelona. Per segona vegada se li van desestimar totes les seves pretensions i se li van imposar les costes, com ja havia passat amb la primera instància. Els arguments esgrimits pels magistrats són molt similars als del jutge de Sant Boi. Primer determinen que els fets tenen rellevància pública i posteriorment arriben a la conclusió que les informacions són verídiques. Fins i tot es recorda al demandant que les accions d'un càrrec polític estan subjectes "a l'escrutini de l'opinió pública".

Finalment, Javier Pérez Llorca recorre al Tribunal Suprem, però aquesta instància tampoc li dóna la raó. De fet, ni li accepta el recurs perquè no s'ajusta al previst en la llei. La Sala Civil de l'Alt Tribunal li recorda que un recurs de casació té "una clara finalitat de control de la norma" i afegeix que l'exdiputat, "oblidant que no es troba en una tercera instància, intenta reproduir la controvèrsia davant d'aquesta seu des del seu particular plantejament".

Articles verídics

La darrera sentència afirma que Pérez Llorca "només pretén sotmetre al Tribunal les seves pròpies conclusions sobre la controvèrsia, però no una veritable infracció substantiva". Li recorda, a més, que "parteix en tot moment de la falta de veracitat de la informació subministrada, al·egant la manca de prova, per la qual cosa examina la prova documental, defugint que la resolució recorreguda, després de valorar la prova conclou que aquesta informació és verídica".