La Fiscalia afirma que el cas Farreres porta a la "fallida el sistema democràtic"

Demana al Tribunal una sentència condemnatòria que "restauri la confiança de la ciutadania en el funcionament de les institucions"

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Els tres acusats davant del tribunal de l'Audiència de Barcelona que ara haurà de dictar sentència.
 marc martí
 MULTIMÈDIA

BARCELONA | JOSEP CALLOL
"Tan burros se'ns suposa perquè puguin pensar que si sabíem que eren falsificats -els estudis- no els hauríem fet desaparèixer?". Aquesta declaració d'Ignasi Farreres durant el primer dia de judici va ser utilitzada ahir per algunes de les acusacions en els seus informes finals. D'aquestes, una va ser la de l'advocada de la Generalitat, Yolanda Hernández, per recordar a l'exconseller que "allà on els informes haurien d'haver estat no hi eren".
La lletrada va explicar la complicació que va suposar per als responsables del Departament de Treball del tripartit localitzar els estudis facturats, procés en el qual ella mateixa va participar: "Es van trobar perquè un funcionari feia còpia de tot, va ser una tasca de xinesos", va asseverar.
Hernández va justificar la decisió de rebaixar els delictes i la petició de penes amb jurisprudència recent que permet aplicar l'atenuant de reparació del dany per haver pagat la fiança que els va sol·licitar el jutge instructor. Finalment va dir a Farreres i Servitje que el seu deure era ser garant i exercir el control del patrimoni. "Tenien una posició qualificada i van permetre la sostracció per beneficiar una tercera persona".
El lletrat que representa ICV, Vladimir Blanes, va dir que l'única finalitat dels estudis i els expedients era "justificar els pagaments". Es va mostrar convençut que els tres acusats són els que "participen en la gènesi" del cas i va ressaltar que "la militància comuna a Unió no es pot obviar". Blanes va afegir que els estudis tenien una certa urgència perquè les eleccions eren properes i el Departament de Treball podia canviar.
La darrera acusació en presentar l'informe va ser la que exerceixen els advocats Xavier Rotllan i Manuel González Peeters. Rotllan va sol·licitar les penes màximes -no en va demana 14 anys de presó- per un delicte de corrupció perquè atempta contra l'estat de dret. Per Rotllan la "ignorància" que Farreres va mantenir durant el judici "no és creïble" i també abona la tesi que els estudis es van localitzar -després d'una obertura d'expedient dins de Treball- "perquè hi havia una tercera còpia no controlada". L'advocat va dir que la xifra del cost dels estudis no és més alta perquè "això només és la punta de l'iceberg".


Pau Molins, l'advocat que defensa Farreres, va sostenir que el seu client ha estat víctima d'un "intent de linxament i assassinat cívic" amb el qual les acusacions han pretès "acabar amb tota una època, la del prestigi de Catalunya a Espanya" i el govern de Jordi Pujol, que "sí va ser evidentment millor".
Per a Molins en el judici s'ha intentat enfonsar "un dels més rellevants consellers de la història moderna de Catalunya", que injustament ha estat titllat de corrupte per ERC, ICV i l'advocat exmilitant d'UDC Xavier Rotllan, acusació popular en aquesta causa.
La defensa de Farreres va esgrimir diversos estudis externs encarregats pel Govern tripartit, sobre l' "apassionant" contingut del qual no va evitar ironitzar: "El cultiu de la xufla", "Recull de faules de bruixots i bruixes", "Seguiment de la cloïssa" i "El Parxís", que van costar uns 12.000 euros cadascun.
També es va referir a un altre informe sobre el paper de la Xina en la seguretat asiàtica, que va ser encarregat per un departament dirigit per ICV, que exerceix l'acusació particular en la causa, i pel qual es van pagar 15.000 euros.
Amb això, va pretendre demostrar que tant en anteriors governs com ara és habitual la pràctica d'externalitzar els estudis, perquè els serveis interns dels departaments són incapaços d'abastir-los de tota la informació que necessiten, a entitats de prestigi, segons la seva opinió, també qüestionable. Molins va dedicar bona part del seu informe a intentar contrarestar les argumentacions del fiscal de qui va dir que havia "anat canviant les tesis" a mesura que avançava el procés. Va retreure a Fernando Rodríguez Rey que hagués utilitzat l'expressió "benefici personal" perquè l'efecte "ha sigut devastador i denigratori". Molins sosté que Farreres signava milers de documents i que la seva feina no era controlar, ja que actuava amb el "principi de confiança".
La defensa de Servitje, Jordi Navarro, va insistir que el seu client va ser víctima d'un engany per part de Lorenzo Acuña, a qui va qualificar de "mal company de viatge". Navarro es va preguntar: "Servitje reconeix que l'havia vist a Unió i això és un delicte?".
Finalment, Rafael Entrena, defensor de Lorenzo, sosté que s'ha produït una estafa per part del seu client i que aquest delicte ha prescrit. Va exculpar els dos antics alts càrrecs dient que Lorenzo es va aprofitar de la confiança per enganyar el departament.



"Aquest delicte de corrupció, podria utilitzar una expressió menys polèmica i dir delicte contra l'Administració pública, té una transcendència que va més enllà perquè posa en fallida el funcionament del sistema democràtic". Pràcticament així començava ahir el fiscal Fernando Rodríguez Rey la lectura del seu informe final del judici contra l'exconseller de Treball, Ignasi Farreres; el secretari general, Josep Maria Servitje i l'empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña.
Així de contundent i dur es va mostrar des del principi de la seva intervenció. Una duresa i contundència que no va abandonar fins que va acabar, una hora i mitja després. Per Rodríguez Rey, casos com el que s'ha jutjat "fan perdre la confiança de la ciutadania en el funcionament de les institucions i en les persones que ocupen els alts càrrecs. La ciutadania està desenganyada i desconcertada quan l'administració serveix els seus interessos particulars". Per això, va demanar al Tribunal que restauri aquesta confiança amb una sentència condemnatòria que depuri responsabilitats.
Fernando Rodríguez Rey va fer una especial incidència en el fet que a la banqueta dels acusats hi hagués els dos màxims responsables de la Conselleria de Treball quan es van produir els fets el 1994 i 1995. Va revelar que la Fiscalia s'havia trobat amb dos obstacles inicials. El primer que "tractant-se del conseller i el secretari general, els fets semblaven massa simples com per imputar-los" i el segon la quantia dels informes posats en dubte que era de 46.000 euros. Però el representant del Ministeri públic ho té molt clar: "El mateix rigor que hem d'exigir a un cap de servei, l'hem d'exigir a un conseller i a un secretari general quan es tracta de contractacions que els afecten a ells".
Va assegurar que s'havia pogut constatar la conducta dolosa i va argumentar que els únics que van participar en els fets són els tres acusats. "Ningú més hi va participar (...) Documentalment i amb les testificals s'ha vist que són els acusats i només els acusats els que encarreguen, seleccionen, trameten i en són destinataris, per tant són els únics que van poder verificar si els estudis tenien una finalitat per justificar el pagament". Pel fiscal, aquesta contractació va ser "molt peculiar i molt específica" perquè "neix a títol personal i el destí és personal". Volia rebatre així l'estratègia de les defenses, segons la qual la firma dels dos exalts càrrecs era una cosa merament formal.

Comuna militància a Unió
Va assegurar desconèixer el perquè de la presumpta "distracció de diner públic" però va dir que es podria "elucubrar" i va assenyalar la "relació amb FECEA, la comuna militància o l'amistat" per concloure que "hi havia un vincle personal prou intens que els va portar a fer-ho. Puc assegurar que hi havia coneixement i voluntat".
A Rodríguez Rey li va semblar "brillant i imaginativa" l'estratègia de Rafael Entrena, l'advocat de Lorenzo, ja que amb la confessió admet un frau i aquest delicte estaria preescrit. No li va agradar tant que s'intentés desviar la responsabilitat a persones finades, el que va definir com "carregar el mort als morts" i va afegir que és una "legítima estratègia de defensa però ha de tenir una base". Va dir haver llegit en algun escrit de defensa que "el difunt senyor Górriz -exsoci de Lorenzo- es posa en contacte amb el difunt senyor Toribio". Va recordar que la participació de Toribio en els expedients era només un tràmit.
La Fiscalia considera que l'origen de tot el cas està en el perfil de les empreses escollides per fer "uns estudis que estaven destinats a assessorar els més alts responsables de Treball" i es va preguntar "com és possible que per obtenir informació tècnica es recorri a Gestumer, Socesca i Lorenzo". El final de la seva intervenció el va dedicar a demostrar la nul·la fiabilitat que oferien les dues societats i la també nul·la qualitat dels estudis facturats.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas