Entre els meus escassos mèrits professionals hi ha haver estat, a mitjan anys 90, el primer a escriure a Catalunya sobre el que després seria l'anomenat cas Treball com reconeixen fins i tot dues autoritats en la matèria com Josep Callol i Eduard Cid al seu llibre La negra mancha de CiU. Crec que a l'exconseller de Treball li hauria de caure tot el pes de la llei, però com deia Antonio Galeote -llavors el meu redactor en cap- en un article a e-notícies: si a Farreres li cau un any de presó per 46.000 euros en informes falsos que haurem de fer amb els que han encarregat informes sobre la cloïssa brillant (27.956 euros) o el del conreu de la xufla (11.965)?

"Dogmatisme lingüístic"

No sé que ès pitjor que The Economist pixi fora de test en el seu reportatge sobre Catalunya o que ni Montilla, ni Carod ni Saura facin un forat a la seva agenda per rebre Michael Reid, l'autor del reportatge. N'hi havia prou amb dades del darrer Informe de Política Lingüística per desmentir les seves tesis sobre el "dogmatisme lingüístic". Potser a Catalunya es pràctica la immersió lingüísitca, però el castellà és majoritari en molts altres sectors: des de les televisions a la justícia. Jo sempre poso com a exemple que el principal diari de Catalunya, La Vanguardia, és en castellà.

"The Economist"

Per cert, estic d'acord amb el diputat de CiU Carles Campuzano. De vegades The Economist explica "algunes veritats com un temple". En el d'aquesta setmana, per exemple, no he trobat enlloc la carta del nostre "ambaixador" a Londres, Xavier Solano, però sí que creuen un "error" que Obama injecti calés públics a la indústria de l'automòbil de Detroit, la primera errada del nou president electe. Els calés públics, en efecte, no han de servir per eixugar les pèrdues per mala gestió. La indirecta és extensible a subvencions, avals de l'ICF, etc.

El silenci de Carretero

He esperat amb candeletes durant tota la setmana que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, desmentís la informació publicada per El Mundo segons la qual cobrava d'un hospital inexistent de la Cerdanya. No sé si el silenci és per la seva aversió congènita als mitjans de comunicació -ho dic per experiència pròpia- o perquè, com em temo, la informació va missa. En aquest cas em sap greu perquè, fins ara, tenia fama d'auster.

Blade Runner

Dimecres passat, durant la manifestació de Nissan, el Parlament semblava l'exterior d'una escena de Blade Runner envoltat amb els antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Mentre el comitè d'empresa va aconseguir reunir-se amb tots els diputats a la planta baixa del noble edifici, el president de la Generlaitat, José Montilla, petava la xerrada amb periodistes a la primera planta de l'edifici: en vaig ser testimoni. Recordo una altra manifestació, en aquest cas contra Tura, en la qual la conseller es va colar fins i tot a dintre de la protesta per a desesperació dels seus escortes.

Copagament, consellera

Dilluns passat vaig anar fins a Esade amb l'esperança -finalment frustrada- que la consellera de Salut, Marina Geli, apostés decididament pel copagament. Després de gairebé una hora de confiança va deixar anar que era un "debat d'estat", però que aquest no és la qüestió. Em van venir ganes de preguntar si la consellera és usuària de la sanitat pública -on et passes moltes hores d'espera- o forma part del 22% de catalans subscrits a una mútua.

La TDT del grup Godó

Ara que Rac-1 arribaran a tot arreu -fins i tot a la Seu d'Urgell, d'on és el director de La Vanguardia-, el Grupo Godó ja només té l'assignatura pendent de revifar Td8. Fins ara tots els intents han acabat en fracàs encara que li han canviat el nom i tot perquè abans es deia City. També hauríem de parlar un dia dels favors de CiU com regalar-li un multiplex de la TDT que no saben com omplir. Per això ara s'alien amb Filmax o el Barça.