Si Toni Soler volia vendre llibres del seu Amb llengua o sense (Columna), no dubto que ho aconseguirà amb la polèmica sobre la discriminació o no del castellà a Catalunya. Al cap i a la fi, el llibre és un simple recull dels seus articles publicats a "La Vanguardia" sense que cap hagi provocat fins ara tant de rebombori. El que em dol és que després digui que s'han malinterpretat les seves paraules. Pensava que això només ho feien els polítics. N'hi ha prou a repassar les imatges de TV3.
La Sarah Palin del PPC
Després de comparar Montserrat Nebrera amb Sarah Palin, em conviden a un debat a Comunicàlia. El fitxatge estrella del PP en les darreres eleccions al Parlament -encara amb Josep Piqué- dóna lliçons d'austeritat arran de la polèmica de l'Audi. Li pregunto en antena què val el modelet que porta. En acabar el programa m'assegura que és de Mango i que les joies són bijuteria. No sé si creure-me-la.
Tot per A l'educació
El més assenyat que ha dit el president del CAC, Josep Maria Carbonell, durant els darrers dies va ser divendres passat a TV3 i no té res a veure amb la polèmica concessió de freqüències de FM: "Catalunya ha de posar l'educació en el centre de la seva estratègia de futur. Fins i tot Josep Cuní li va dir que "sembla que s'estigui postulant com a conseller d'Universitats".
ERC, al TN
El diputat d'ERC Carmel Mòdol es va queixar en la darrera comissió de control de la CCMA que els consellers d'Esquerra sortien poc. No sé si hi ha causa-efecte, però al Telenotícies migdia de dimecres van sortir Josep Huget, de viatge als Emirats Àrabs, i Josep-Lluís Carod-Rovira, a Jordània. A més del secretari de Telecomunicacions, Jordi Bosch, parlant de l'internet rural. Tots d'Esquerra, per cert.
El lapsus de Pelegrí
Em conviden al programa Converses de la Cope -sí, sí: de la Cope- amb Josep Maria Pelegrí, que es va emetre ahir dissabte. El secretari general d'Unió comet el lapsus d'afirmar que una victòria de Xavier Trias per Barcelona a les muncipals podria ser "la primera pedra" per a un canvi de govern a la Generalitat. Li faig notar que les municipals (2011) són després de les eleccions al Parlament (2010). El número dos d'Unió deu considerar, subconscientment, que Mas té poques opcions d'arribar a president.
Rafael Nadal, al Parlament
Acostumat a no veure directors al Parlament, voldria felicitar expressament el gironí Rafael Nadal que, dimecres passat, no es va perdre la compareixença del president del CAC, Josep Maria Carbonel. Encara que només fos per a remarcar amb la seva presència el disgust del seu grup per no haver-ne aconseguit cap. Al cap i a la fi, El Periódico publicava el mateix dia un editorial molt dur sobre el tema. Després se'l va veure intercanviant opinions amb el diputat del PSC Joan Ferran. Ja es poden imaginar de què.
El culebrot del Consell de les Arts
El Consell de les Arts amenaça de convertir-se en un culebrot del tripartit com l'Oficina Antifrau, finalment aprovada, o el Túnel de Bracons: n'estan parlant des del 2003. Era un projecte emblemàtic del primer tripartit. Mieras li va encarregar el projecte a Bricall. Després el va descafeïnar perquè només volia un òrgan consultiu. Mascarell va substituir Mieras. Finalment, va presentar el projecte de llei al Parlament. Però Maragall va convocar eleccions i va quedar penjat fins a la constitució del nou Govern. Ara, segons La Vanguardia, sona Xavier Bru de Sala per al càrrec.
El viatge d'Huguet
Estic a favor, per descomptat, de la privatització del Prat. Però no acabo d'entendre que el conseller d'Innovació, Josep Huguet, se'n vagi als Emirats Àrabs i demani que participin en el futur procés de privatització de l'aeroport. Procés que, no cal dir-ho, va per llarg. Sembla que Huguet vulgui fer fora el capital espanyol per posar-lo en mans àrabs. Tant per tant l'hauríem de poder gestionar des de Catalunya.
El futur de Repsol
No acabo d'entendre la reacció del Govern espanyol -ni la del PP- amb Repsol més enllà de les estrictes regles del mercat. Amb l'opa d'Endesa tot van ser escarafalls d'una banda i l'altra per si una empresa catalana en comprava una altra d'espanyola. Ara no hi ha cap inconvenient que una de les poques multinacionals espanyoles acabi en mans russes. En el 33è aniversari del 20-N... si Franco aixequés el cap.
