L'existència d'aquesta pràctica, que porta al 30% de l'alumnat català d'aquesta etapa a seguir una escolarització segregada en funció del seu nivell acadèmic, apareix constatada en la segona part de l'estudi que la Fundació Jaume Bofill ha elaborat basant-se en les dades del conegut Informe PISA 2006.
Sobre el paper, l'educació secundària a Catalunya és fonamentalment comprensiva, és a dir, que tot l'alumnat té un mateix currículum i unes mateixes condicions d'escolarització amb independència de les seves capacitats.
Tot i això, la realitat dels centres és completament diferent ja que en un de cada tres es practica la selecció i separació de l'alumnat en totes les matèries, mentre que en un altre terç l'agrupació es fa només en alguna matèria, segons les enquestes que PISA va passar als directors dels instituts.
El director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sànchez, i el director de l'informe, Ferran Ferrer, han subratllat avui en la presentació de l'estudi que l'existència d'aquestes pràctiques era una cosa "coneguda" en l'àmbit educatiu, però "mai reconeguda" de manera formal.
"És una pràctica alegal, que he de suposar que era desconeguda per a l'administració perquè si no hagués hagut d'actuar", ha assenyalat Sànchez, que ha subratllat que el problema "no s'arregla a cop d'inspecció ni criminalitzant el professorat perquè aquesta situació no és res més que el reflex d'un fracàs".
La majoria dels centres que recorren a aquesta pràctica són els que es troben amb més dificultats per atendre la diversitat d'alumnes que arriba a la secundària, que procedeixen de realitats familiars i tenen nivells molt diferents.
L'informe de la Fundació posa de manifest, tot i això, que l'agrupació per capacitats sembla influir negativament en els resultats ja que les puntuacions mitges en ciències són de 477 punts en els alumnes segregats en totes les matèries, davant dels 490 dels que només van separats en algunes assignatures i els 510 dels que assisteixen a centres on no se separa per capacitat.
Una comparativa respecte a les altres nou comunitats autònomes de les que es disposa de dades revela que Catalunya és, amb molta diferència, la que més practica la segregació d'alumnes a secundària, seguida de Castella i Lleó (10%) i el País Basc (6%), mentre que la mitjana a Espanya és del 7%.
Les puntuacions mitges en ciències (491), matemàtiques (488) i comprensió lectora (477) dels alumnes catalans de 15 anys, l'edat analitzada, situen Catalunya en el lloc número nou, amb només Andalusia per darrere, malgrat que està per sobre de la mitja espanyola (488, 480 i 461, respectivament).
En el grup superior hi ha La Rioja i Castella-Lleó, seguides d'Aragó, Navarra, Cantàbria, Astúries i Galícia, mentre que la mitjana dels països de l'OCDE és de 500 punts en Ciències, 498 en Matemàtiques i 492 en lectura.
La comparació amb les altres set comunitats autònomes que falten no és possible ja que aquestes no van facilitar les seves dades per realitzar una mostra ampliada de PISA, entre les que hi ha Madrid i València, probablement les més similars a Catalunya en estructura sociodemogràfica.
Respecte a la segregació de l'alumnat, el també catedràtic d'Educació comparada de la UAB Ferran Ferrer ha emfatitzat també que la separació d'estudiants per les seves capacitats "estigmatitza" els que tenen més dificultats i baixa enormement les seves expectatives de millora, el que els aboca encara més al fracàs.
El recurs a l'agrupació per nivells és, segons aquest expert, el símptoma d'un fracàs del sistema, les causes del qual creu que s'han de buscar tant en el mateix model educatiu com a l'entorn social i econòmic dels alumnes i la mateixa societat.
Una altra pràctica utilitzada en Secundària i que l'estudi de la Fundació Jaume Bofill qüestiona és el de la repetició de cursos ja que els centres amb més repetidors són els que obtenen pitjors resultats.
El director de l'informe ha deixat també clar que els mediocres resultats de Catalunya no poden atribuir-se al fet migratori ja que en comunitats com La Rioja o Aragó, amb un fluix similar d'immigrants el 2006, aquest tipus d'alumne obté entre 20 i 30 punts més.
Respecte a la influència del nivell socioeconòmic i cultural de les famílies en els resultats dels alumnes, l'estudi revela que Catalunya obté unes puntuacions més baixes que les que li correspondrien.
En l'àmbit de les propostes, l'informe demana que es diagnostiquin precoçment les dificultats dels alumnes per poder actuar abans, augmentar les mesures de suport i prioritzar la inversió humana i de recursos en els centres amb més necessitats.
