El Tribunal Suprem s'ha vist obligat a anul·lar la condemna a deu anys i sis mesos de presó que va ser imposada el setembre del 2007 per l'Audiència de Barcelona a Nilton V.Z. en relació amb les lesions presentades per la seva filla Urpi, que, amb ni tan sols dos mesos d'edat, va ingressar en un hospital amb greus lesions que la van produir dèficit de visió, tetraparèsia i deteriorament de les funcions cerebrals. Qualifica de "lamentable" que les acusacions renunciessin a una testimoni clau durant el judici, la qual cosa va portar a l'absolució per falta de proves.

L'alt tribunal reprotxa tant la Fiscalia com l'acusació particular, exercida per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència de Catalunya (DGAIA), que no esgotessin la investigació de les proves i renunciessin al testimoni de la tia de la víctima, qui va quedar encarregada de la cura de la petita, al costat del pare, mentre la mare restava ingressada per una pancreatitis. "El lamentable resultat d'impunitat i una conducta greu i especialment odiosa com la d'aquesta causa (...) suscita la pregunta de si les actuacions van esgotar realment la investigació dels elements de càrrec i en particular de si va ser raonable la seva renúncia a la testimoni al·ludida", raona la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Perfecte Andrés Ibáñez.

Audiència de Barcelona

En aquest cas jurídic, van ser processats els pares de la petita, si bé l'Audiència de Barcelona va absoldre la mare perquè, durant el període en el qual es van produir les lesions, es trobava hospitalitzada. La tia mai no va ser processada, mentre que el pare va ser acusat responsable de tres delictes de lesions amb les agreujants de parentesc i de ser la víctima menor de 12 anys, a tres penes de tres anys i sis mesos de presó. Es va descartar el delicte d'homicidi en grau de temptativa.

En els fonaments jurídics de la sentència, el Suprem també blasma al tribunal d'instància que no imputés la tia de la nena perquè les lesions també podrien haver-se-les atribuït. El pare va al·legar que la dona quedava a càrrec del nadó quan ell sortia a treballar o a visitar la seva dona a l'hospital. L'Audiència de Barcelona ho va justificar al·legant que el pare hauria haver-se adonat llavors de les lesions, si bé el Suprem destaca que l'home no tenia qualificació tècnica per a això, al que cal sumar que hi havien fractures que no van ser detectades pel pediatre.

"No hi ha cap dada probatòria que permeti passar de l'afirmació que Nilton va poder haver estat autor dels traumatismes a la concreta atribució de responsabilitat de la decisió", diu la resolució. Per això, absol el pare "per un clar dèficit de racionalitat" de la sentència.

Els Mossos d'Esquadra van denunciar dimarts a un camioner que presentava una taxa d'alcohol set vegades superior a la permesa en un control preventiu a Tortosa (Baix Ebre), i van detenir a un altre sense permís de conduir a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), segons ha explicat la policia catalana. El camioner va ser parat en un control preventiu de la carretera C-42, a Tortosa, i va donar un resultat d'1,11 mil·lígrams per litre d'aire espirat, quan el màxim legal permès per als camioners és de 0,15. Pe tant, va ser denunciat per un delicte contra la seguretat del trànsit i el seu vehicle va quedar immobilitzat. Els agents també van denunciar el camioner, Manuel A.B., un espanyol de 49 anys i veí de la població, per no portar els discs de diagrames al tacògraf, que permeten acreditar si el conductor compleix els temps de descans obligatori. La infracció està penada amb una multa de 3.301 euros.

Tres dies abans, els Mossos van ser alertats que un vehicle conduïa de manera temerària per Benissanet (Ribera d'Ebre). El conductor, Ion A., un romanès de 30 anys i veí de la població, presentava una d'alcohol per litre d'aire espirat, tres vegades superior a la permesa. Com anava indocumentat, els agents el van acompanyar a casa seva i van comprovar que no tenia el permís. Aleshores, va començar a amenaçar els Mossos, que el van denunciar per amenaces i dos delictes contra la seguretat del trànsit.

La Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, liderada pel president d'ICV, Joan Saura, ha autoritzat 232 correbous entre maig i principis d'octubre, tot i que la formació ecosocialista va aprovar al seu congrés del passat cap de setmana una resolució contrària a les curses de braus, així com el maltractament d'animals. En resposta parlamentària per escrit a instàncies del diputat de CiU Josep Rull, el conseller Saura informa que aquests correbous han tingut lloc en 31 municipis, majoritàriament, a les Terres de l'Ebre. A Girona, hi ha els casos de Vidreres, Torroella de Montgrí i Roses.

En el seu darrer congrés, celebrat a Sabadel, ICV va aprovar la resolució amb un suport del 73% de delegats al congrés, i expressa la disposició dels ecosocialistes a treballar per abolir aquests espectacles. El text també dóna suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va presentar un col·lectiu per prohibir les curses de braus, i que necessita 50.000 firmes per arribar al ple del Parlament. A més, la resolució recorda que ICV s'ha posicionat "clarament" per l'abolició de les festes "cruels" amb animals i de les curses de braus en els seus respectius programes electorals, autonòmics i generals, aprovats per unanimitat per tots els òrgans de direcció. "Si volem ser un referent de l'esquerra verda, hem de tenir un posicionament ferm sobre tortura i espectacles cruels i inhumans amb animals", diu el text de la formació ecosocialista.