Com era de preveure, la proposta presentada ahir pel Govern central no va ser del grat de tothom, si bé recull la majoria de les demandes plantejades els últims dies pels diferents presidents autonòmics, si bé no recull xifres concretes i només criteris que s'han d'acabar d'ajustar. El nou sistema permetrà a les comunitats dependre menys de l'Estat, comptarà amb fons de convergència per compensar les més febles i tindrà nous criteris d'ajust de la població, a més de complir -segons l'executiu- amb tots els estatuts d'autonomia.

Així ho va anunciar el vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes, qui va avançar les línies generals de la proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic, que el Govern ha remès ja a totes les comunitats.

Segons Solbes, el document encara no està tancat i pot patir modificacions una vegada que el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, finalitzi la ronda de contactes amb els presidents autonòmics, pas previ a la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que s'espera sigui abans que finalitzi gener.

El model garanteix igual finançament per habitant per als serveis públics fonamentals, té en compte la població com a criteri fonamental de repartiment de recursos i augmenta l'autonomia i corresponsabilitat fiscal de les autonomies.

El vicepresident va detallar els eixos sobre els quals girarà el nou sistema: l'increment de l'equitat i la suficiència en el finançament del conjunt de les competències transferides i el reforç de les prestacions de l'estat del benestar.

A aquests eixos cal sumar la millora de l'estabilitat del sistema i la seva capacitat d'ajust a les necessitats dels ciutadans, així com l'augment de l'autonomia financera i la coresponsabilitat fiscal de les CA.

Aquesta major autonomia, segons va explicar Solbes, farà que les comunitats depenguin menys de l'Estat, la qual cosa s'aconseguirà a través d'una major cessió d'impostos: el 50% de l'IRPF i l'IVA i el 58% dels impostos especials (en la proposta de juliol aquest percentatge era del 50%). Aquests nous percentatges ja figuraven en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En el sistema anterior el 70 per cent de tots els recursos de les CCAA provenien dels impostos cedits parcial o totalment de l'Estat, a l'actual aquest percentatge s'elevaria al 90 per cent.

A més, les comunitats tindran més capacitat normativa, amb la possibilitat d'ampliar les competències a l'IRPF i podran comptar amb més competències en IVA i impostos especials.

Nous fons

Per cobrir les seves necessitats de despesa, els governs regionals disposaran, a més dels ingressos tributaris autonòmics, de recursos procedents del Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals, del Fons de Suficiència Global -que finança la resta de les competències transferides- i dels nous Fons de Convergència autonòmica.

Els nous fons de Convergència, que injectaran recursos addicionals, es divideixen en un fons de Competitivitat, per reduir les diferències per càpita i incentivar la capacitat i esforç fiscal de les comunitats i en un fons de Cooperació, els recursos dels quals es distribuiran entre les regions de menor riquesa.

Segons va explicar Solbes, les comunitats autònomes disposaran de més recursos addicionals -que es distribuiran en tres anys-, i l'Estat de menys, la qual cosa "pot tenir" influència en el dèficit públic.

El vicepresident ha eludit avançar quin percentatge de recursos ocupen els serveis bàsics en el nou model en assenyalar: "Aquesta és una bona pregunta però no correspon avui la resposta".

Catalunya actua de palanca

Sobes va reiterar que la nova proposta respecta tots els estatuts, també el català, que ha reconegut que ha actuat de "palanca" perquè el finançament es reformi. Solbes va afegir que l'Estatut hi ha aportat "algunes idees" que han estat útils perquè el Govern busqués un nou model i un nou sistema.