Esports

Quatre models en 22 anys

La progressiva assumpció de competències ha provocat canvis importants en el finançament

 
Miquel Iceta, portaveu del PSC, va valorar positivament l´esborrany presentat dimarts per Solbes
Miquel Iceta, portaveu del PSC, va valorar positivament l´esborrany presentat dimarts per Solbes toni garriga/efe

BARCELONA/MADRD | EFE/DDG El model de finançament autonòmic, les línies bàsiques del qual va avançar aquesta setmana el Govern, serà, si finalment és aprovat, el cinquè dels acordats per l'Executiu i les comunitats autònomes de règim comú -totes excepte el País Basc i Navarra- des de 1986.
Al llarg de les dues últimes dècades els models s'han anat adaptant a l'evolució de l'Estat autonòmic, en el qual les comunitats han anat assumint progressivament competències, algunes de gran envergadura financera com la sanitat i l'educació.
Per això i a través de diferents instruments s'ha anat augmentant progressivament el volum de recursos que reben les administracions autonòmiques.
Des dels primers models, en els quals prevalia la transferència directa de recursos des de l'Estat a les comunitats autònomes s'ha anat evolucionant a un sistema en el qual els governs autonòmics obtenen cada vegada més recursos d'impostos propis i de percentatges d'impostos estatals que els són cedits i sobre els quals, en alguns casos, tenen capacitat normativa.
Tots els sistemes de finançament s'aproven en un fòrum multilateral -el Consell de Política Fiscal i Financera-, però l'aplicació en cada comunitat autònoma és fruit d'un acord bilateral entre l'Estat i aquesta administració, que no pot modificar l'acord general, però sí optar per no acceptar-lo i continuar amb l'anterior.

1986-1991
El 7 de novembre de 1986, després d'un llarg procés de negociacions, s'aprova el "Mètode per a l'aplicació del sistema de finançament de les comunitats autònomes, 1987-1991", el primer model de finançament autonòmic, que va posar fi al règim transitori que es vivia des de la creació de les autonomies.

1992-1996
El model de finançament per al quinquenni 1992-1996 s'aprova amb el vot en contra de les Canàries.
A més de fixar un volum mínim per al Fons de Compensació Interterritorial (FCI) i una aportació de l'Estat a finançament no condicionada, s'acorda crear una comissió per possibilitar la cessió a les autonomies d'un tram màxim del 15 per cent de l'IRPF de la quota recaptada en cada comunitat. La mesura és aprovada l'octubre de 1993.

1997-2002
El tercer sistema, pactat per PP i CiU després de les eleccions de 1996, és aprovat amb els vots de les deu comunitats governades pel PP i Canàries. Les comunitats socialistes, a més de Ceuta-Melilla, hi voten en contra.
L'IRPF es divideix en un tram general estatal i un altre regulat per les comunitats, que s'eleva des del 15 al 30 per cent, una vegada que cada comunitat assumeixi les competències en matèria d'Educació. Com a mesura de solidaritat s'aprova un fons de garantia de 200.000 milions per al quinquenni.
Es declaren susceptibles de cessió a les comunitats els tributs de Patrimoni, Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, l'Impost sobre Successions i Donacions i els Tributs sobre el Joc.
Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa no s'acullen al model i mantenen, per tant, el sistema anterior, la liquidació del qual va ser motiu de controvèrsia durant diversos anys.

2002
El 2001 s'aprova per unanimitat, per a la seva entrada en vigor el 2002, un nou model, que per primera vegada no planteja una durada temporal limitada.
El Govern cedeix a les comunitats el 33 per cent de l'IRPF, el 35 de l'IVA, el 40 dels impostos especials d'hidrocarburs, tabac i alcohols i cervesa, i el cent per cent dels impostos sobre l'electricitat i les matriculacions. Aquests tributs, més els cedits en anteriors models formen la denominada finançament incondicionada.
En el finançament condicionat figuren els Fons d'Assignació d'Anivellament per a Educació i Sanitat, el de Cohesió destinat a Sanitat, el de Compensació Interterritorial i els que es derivin de convenis i contractes, o bé programes.
Es fixa l'any 1999 com a base per a la comptabilitat i el cens de la població.
El 2005 s'aproven una sèrie de mesures per pal·liar el dèficit sanitari, entre elles pujades dels impostos sobre l'alcohol i el tabac i l'augment dels avançaments a compte a les comunitats autònomes.
L'aprovació de l'Estatut de Catalunya el 2006, que recull els eixos bàsics del que ha de ser el nou finançament i estableix una data per pactar un nou model -el 9 d'agost de 2008-, posa en marxa la revisió del model.

Enllaços recomanats: Premis cinema