La Generalitat vol que es respectin en el futur model aspectes "fonamentals", com un anivellament just dels serveis i el principi d'ordinalitat. En resum, les dues qüestions haurien de permetre que les rendes disponibles entre les comunitats autònomes es puguin acostar, però en cap cas que inverteixin les posicions, com passa ara en perjudici de comunitats més dinàmiques com Catalunya, que paguen més que la mitjana i baixa en renda per càpita després de pagar impostos.

Castells va enumerar fins a set avenços significatius en la negociació: increment de recursos per part de l'Estat; acceptació de l'anivellament dels serveis limitat a sanitat, educació i serveis socials; reconèixer la població com a indicador bàsic de les necessitats; compromís d'actualització anual de la població i cada cinc anys dels ?paràmetres estructurals; un fons dirigit a les CA que paguen més impostos i després tenen menys recursos; el cost del bilingüisme; i l'ampliació de la cistella d'impost i la capacitat normativa en tributs com l'IVA.

En l'apartat de les insuficiències, sis qüestions bàsiques: indefinició del model en qüestions com l'ordinalitat; no hi ha garantia que es perpetuïn situacions injustes; no està clara la dinàmica del model d'acord amb els tres fons creats; la definició dels indicadors de necessitat -Catalunya recorda que l'edat d'escolarització obligatòria és fins als 16 anys i no fins als 18-; aclarir les competències dels consorcis tributaris; aclarir els mecanismes que deuen aplicar de forma efectiva la lleialtat institucional. Quant a la bilateralitat, Castells creu que s'aplica de forma "insuficient" i que si bé Catalunya pot ser "benèvola" per l'extensió del model a la resta de CA, "no deixarem d'exigir aquest principi tant en el procediment com en el contingut".