Comunitats

Només País Basc, Catalunya, Galícia i Canàries miren més enllà de Brussel·les

04.01.2009 | 13:57

Totes les comunitats autònomes han volgut instal·lar-se a Brussel·les per conèixer de primera mà les polítiques comunitàries que els afecten, però només quatre d'elles -País Basc, Catalunya, Galícia i Canàries- han mirat més enllà de la capital belga i, fins i tot, tenen representació a l'altra banda del bassal.

Si bé molts governs autonòmics tenen oficines a Madrid que consideren representació a l'exterior, només Brussel·les concita la unanimitat de les comunitats a l'hora d'elegir el lloc on ubicar una delegació dels seus governs, donat l'interès de tots ells per estar el més a prop possible de les cuines on es cou la política de la Unió Europea.

Però a algunes comunitats l'interès econòmic i la relació amb els paisans que han emigrat els ha portat a instal·lar oficines a l'altra banda de l'Atlàntic, especialment a Llatinoamèrica, o a països comunitaris com França, Alemanya o Regne Unit.

És el cas del País Basc, que, a més de la de Madrid, disposa d'altres vuit delegacions a l'exterior: Brussel·les, Mèxic, l'Argentina, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Estats Units i França, en el manteniment de les quals es gasta el govern autonòmic 5,1 milions d'euros.

Una xifra a la que se sumaran els 1,2 milions que es dedicaran a l'obertura aquest any d'una nova oficina en un lloc encara no decidit, si bé se n'estudien tres: Canadà, Berlín o Londres.

Catalunya és la segona comunitat amb més oficines d'aquest tipus, en concret cinc: Brussel·les, França, Regne Unit, Alemanya i Estats Units, totes elles dependents de la Secretaria d'Afers Estrangers, òrgan que aquest any comptarà amb un pressupost de 67 milions d'euros.

La projecció de Catalunya a l'exterior i el suport a la comunitat catalana resident en aquests països són els objectius d'aquestes delegacions de la Generalitat, que en projecta altres d'encara no concretades.

Montevideo (Uruguai) i Buenos Aires (l'Argentina) són les ciutats que la Xunta de Galícia ha elegit per ubicar les seves oficines a causa de la forta presència d'emigrants gallecs en els dos països, a les quals cal afegir la Fundació Galícia-Europa que funciona a Brussel·les des de 1988.

No descarta la Xunta obrir més oficines, però de moment les de Buenos Aires, amb un pressupost de 513.783 euros per aquest any, i la de Montevideo (280.649) omplen les aspiracions del govern autonòmic.

A Canàries l'interès pels assumptes comunitaris també l'ha impulsat a tenir representació a Brussel·les, però els vincles que sempre ha mantingut amb Veneçuela justifiquen la seva oficina a Caracas, també instal·lada fa més de deu anys.

Aquesta comunitat ha previst obrir a finals d'any dues delegacions més: una a Praia (Cap Verd) i una altra a Agadir (Marroc), on es tractarà d'incloure les oficines comercials del govern canari al país magribí.

De la resta de les comunitats autònomes, només Extremadura té intenció de sumar una oficina a la que té a Brussel·les. En aquest cas, l'objectiu és obrir-ne aquest any una a Lisboa per potenciar les relacions i la cooperació internacional amb el país veí.

Vint-i-quatre anys té ja la Delegació de la Junta d'Andalusia a Brussel·les, que, amb un pressupost una mica superior al mig milió d'euros, serveix d'òrgan promocional de la regió a l'exterior i de seguiment de les decisions comunitàries.

Igualment, la Comunitat Valenciana té des de 1989 una oficina a la capital belga, amb un pressupost d'1,3 milions d'euros, si bé la regió compta amb l'Institut Valencià de l'Exportació amb 28 oficines en més de 20 països.

Altres regions com Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Madrid s'han instal·lat a la capital comunitària -la primera d'aquestes el 2008-, però el desig de captar inversions les ha portat, com en el cas de la Comunitat madrilenya, a participar amb les cambres de comerç en una xarxa d'oficines promocionals en diversos països del món.

Al costat d'aquestes comunitats, altres com Navarra, Astúries o Múrcia han muntat oficines a Brussel·les i a Madrid per, entre altres funcions, recolzar els seus governs en la seva relació amb la resta d'administracions.

Respecte a la possibilitat d'obrir més oficines a curt termini, cap d'aquestes comunitats ha previst fer-ho, com les de les Balears, Cantàbria i La Rioja, que només estan representades a Brussel·les.

Catalunya


Jordi Sànchez i el seu company de cel·la a la presó.
Aquest és el company de cel·la de Jordi Sànchez

Aquest és el company de cel·la de Jordi Sànchez

El líder independentista pateix l'assetjament d'altres reclusos després de denunciar a un pres que...

Juncker: «No m´agrada el que es fa a Catalunya, però respecto l´expressió de la voluntat que hem vist»

Juncker: «No m´agrada el que es fa a Catalunya, però respecto l´expressió de la voluntat que hem vist»

El president de la CE veu "comprensible" buscar una "identitat pròpia" però critica voler-la...

El «procés» desbanca Catalunya

El «procés» desbanca Catalunya

Catalunya, que va ser una de les regions pioneres en el poder bancari espanyol a finals del segle...

Colau comparteix estratègies amb l´alcalde de Londres

Colau comparteix estratègies amb l´alcalde de Londres

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, van compartir...


Puigdemont: "L´Estat vol una Catalunya sotmesa i humiliada"

Puigdemont: "L´Estat vol una Catalunya sotmesa i humiliada"

El president català ha denunciat l'aplicació de l'article 155 en un acte amb empresaris

El Govern exigeix recuperar les hores de l´aturada general als funcionaris

El Govern exigeix recuperar les hores de l´aturada general als funcionaris

L'Executiu català canvia de criteri i obliga als treballadors públics a treballar el temps emprat

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema