EN DIRECTE
la guspira

UNA CATALUNYA DE CABÒRIES MUTANTS

 
UNA CATALUNYA DE CABÒRIES MUTANTS
UNA CATALUNYA DE CABÒRIES MUTANTS  
 MULTIMÈDIA

ALFONS QUINTÀ avui en la societat catalana hi ha un substrat ideològic ultraesquerrà que ja veurem si algun dia ens el podem treure de sobre. Com que no és racional, ni basat en la realitat, sinó en un garbuix de mentides, pot dur a terme constants metamorfosis. Quan li desmuntes una follia, cosa extremadament fàcil, li en surt tot seguit una altra.
Com que és un tema esfilagarsat, magmàtic, sembla que no existeixi. Però, renoi, com n'és, de present. Determina tot allò que és important en la vida social: l'ensenyament (on la crosta de la trencadissa és fortíssima), la comunicació social (on passa el mateix, amb TV3 de capdavantera), en la cultura (o millor dit en la pretesa cultura subvencionada que ens està destrossant culturalment), en l'ordre públic (amb uns Mossos d'Esquadra de domini comunista) i, per acabar, resulta que l'ultraesquerra aquí domina i controla la visió del món exterior.
Això darrer és particularment important. En efecte, la Catalunya actual és, precisament sobre la base del que exposo, una terra intel·lectualment erma. Per tant, si algun dia ens volem integrar de veritat en el món i en la modernitat només podrem assolir-ho mirant a fora, per aprendre-hi. Hem d'assumir que el que propugnava respecte a Espanya la generació del 1898 - enterrar els mites i mirar al món modern - és encara més veritat respecte a la Catalunya del 2009.
Fa pocs dies en parlava amb un amic, dirigent de CDC. Com que és una persona intel·ligent no necessitava que jo li expliqués el que ara estic escrivint. Ho tenia molt clar.
Com que en aparença és un tema molt abstracte, vaig celebrar que m'exposés un cas concret. Va dir-me que feia poc havia tingut una llarga conversa amb un dirigent territorial del seu partit. "Vaig veure - va dir-me - que assumia totes les bestieses que caracteritzen a l'extrema esquerra, a pesar de ser del meu partit". Ja se sap quines són aquells bestieses, malgrat que el seu nombre sigui il·limitat i mutant: José Bové, Hugo Chávez, els transgènics, la naturalesa intrínsecament perversa dels Estats Units (si bé temporalment s'han inventat un Obama d'extrema esquerra, que aviat passarà a ser titllat de traïdor), etcètera.
Si es tractés de debatre amb persones intel·ligents i capaces de raonar sobre els fets, la cosa seria molt fàcil i la victòria assegurada. Però no és així. Es tracta de personatges que ho ignoren tot, inclosa la seva pròpia ignorància. Són fonamentalistes en el sentit més planer del mot. Tenen una cabòria en un cap on no hi ha lloc per a res més.
Perquè es tracta de cabòries mutants, només hi pot haver victòries parcials. Talles un cap del drac i en surt tot seguit un altre: vegi's el que va passar amb el pallasso de llenguatge profètic dit sots-comandant Marcos. Els que l'havien presentat com una pilastra del futur l'han oblidat, sense mai admetre que sempre va ser una enganyifa deliberada.
Tanmateix, ara el 50 aniversari de la tirania castrista ha estat, finalment, a casa nostra (en el món civilitzat ja fa anys que va passar) un globus desinflat, excepte pel que fa a la troglodítica TV3. Ara bé, aquí encara queda molt per exposar respecte al totalitarisme castrista.
No em consta que aquí ningú hagi mai exposat una veritat aritmètica bàsica. Consisteix en que els germans Castro han fet afusellar a disset mil persones, en un país de (avui) té onze milions d'habitants, mentre que el general i també tirà Pinochet en va matar 3.197, en un Estat de (també avui) setze milions d'habitants.
Ara, en canvi, en el dramàtic conflicte al Orient Mitjà, el nombre de víctimes - per descomptat lamentable -- ha esdevingut el criteri principal de distinció. Està amanit de les perennes imputacions contra els Estats Units, destacant-hi que l'armament israelià és nordamericà.
Ai caram, segon el molt pacifista institut suec de recerca sobre la pau (conegut per les sigles SIPRI) entre els anys 1997 i 2006, les vendes d'armes nordamericanes a nou països musulmans (Egipte, Jordània, Bahrain, Kuwait, Oman, Pakistan, Aràbia Saudita, Turquia i els Emirats Àrabs Units) van arribar als 20.800 milions de dòlars. En el mateix període els Estats Units va vendre a Israel armes per valor de 5.600 milions de dòlars. Dos dels països musulmans esmentats (Egipte i Turquia) va comprar, cadascun d'ells, per separat, més armes als Estats Units que Israel, sempre en aquell període.
Hi ha moltes dades que ens portarien a una visió ponderada i efectivament més pacificadora de l'actual drama de l' Orient Mitjà. Però seria com voler buidar el Mediterrani a galledades.
El sectarisme construït amb anys d'agosarament ultraesquerrà i de silencis (covards i irresponsables) de la resta de forces, no es pot curar en dos dies.
De moment, ve a ser com si culturalment Catalunya volgués ser el que va representar l'Albània comunista pura dels anys setanta. Ja són ganes.

Enllaços recomanats: Premis cinema