El Govern vol canviar el sistema d´elecció del director de l´Oficina Antifrau

El Govern presentarà un projecte de Llei per reformar el sistema d'elecció del director de l'Oficina Antifrau, segons ha anunciat el conseller de Governació, Jordi Ausàs que ha dit que el fiscal David Martínez Madero, és la persona idònia per dirigir-la però 'el seu nomenament no ha estat possible per qüestions partidistes'.

ACN El conseller de Governació ha dit a Catalunya Ràdio que 'és una actitud obstruccionista per part dels partits de l'oposició'. 'Cal modificar la llei si no hi ha la majoria necessària per tirar endavant l'Oficina Antifrau', ha explicat Ausàs. En la modificació només caldria majoria absoluta enlloc de majoria qualificada en una segona ronda per nomenar el director.
Ausàs ha explicat que el projecte de Llei aquest dimarts no va al Consell de Govern tot i que 'de ben segur se'n parlarà', ha dit. 'Hi ha una situació difícil d'entendre pel conjunt de la ciutadania ', ha dit el conseller, 'perquè tenim una llei impecable aprovada pel Parlament de Catalunya i a més a més tenim damunt la taula el nom d'una persona per dirigir aquesta oficina antifrau que és una persona reconeguda absolutament per tothom'.' 'Va compareixer al Parlament i tothom va valorar que era la persona adequada, la persona que podia liderar el naixement de l'Oficina Antifrau per tant per raons no pas d'idoneïtat del candidat sinó per raons de petita política, de posar pals a les rodes, d'obstruccionisme, no es vol votar a favor del candidat. Tenint en compte que la llei marca una majora molt àmplia i s'ha de comptar amb els grups de l'oposició per poder tirar endavant el nomenament del director una proposa claríssima és la de modifiocar la llei perquè des del Govern tenim la responsabilitat de fer funcionar les institucions'.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha dit que Catalunya necessita una llei electoral que vagi lligada a la nova divisió territorial. 'No tindria sentit que un ciutadà de les Terres de l'Ebre hagués de seguir votant segons l'actual circumscripció electoral de la demarcació de Tarragona', ha dit el conseller. Ausàs ha explicat que 'abans d'anar de vacances el Govern aprovarà la llei de governs locals de desplegament de l'Estatut que estableix el municipi i la vegueria com a institució de representació territorial, de la mateixa manera que s'aprovarà la llei de pas que és la que farà la transició de les diputacions provincials a les vegueries'. Tot i que la Llei no estableix quantes ni quines seran les vegueries amb la nova divisió teritorial hi hauria les vegueries de Girona, Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. Ausàs ha dit que 'de la mateixa manera que Catalunya té policia propia ha de tenir una divisió territorial lligada al catalanisme polític'. És un 'acord polític, territorial i institucional', ha afegit.

Ausàs ha dit que ell veurà el tema del finançament 'tancat quan estigui tancat'. Ha asegurat que veu bé les paraules del president de l'executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero 'però veure be l'acord quan estigui tancat', ha dit. Ausàs ha assegurat que Catalunya es plantarà 'si el model no respon a les nostres necessitats'. Ausàs ha dit que calia una nova proposta perquè la que hi havia sobre la taula ja havia estat esmenada i rebutjada pel Govern de Catalunya. El conseller s'ha definiti 'optimista per naturalesa' però ha dit que el Govern ha de continuar demostrant 'fermesa i claretat'. 'No és una qüestió d'interpreacions', ha dit i ha afegit que 'el finançament és fonamental per al benestar de les persones sobretot per als mes necessitats'.


Ausàs també ha parlat de l'Avantprojecte de llei de consultes i ha dit que ara li agradaria que 'vingués la llei electoral'. Segons el conseller 'Catalunya es l'única comunitat de l'estat que no té una llei electoral pròpia. 'La volem moderna, actual que tingui en compte el vot electrònic i la nova divisió territorial', ha dit el conseller. Ausàs ha explicat qeu s'hauria de crear una ponència conjunta perquè 'no és una llei convencional sinó que necessita un consens molt ampli'. El cinseller ha explicat que una part de la feina ja està feta perquè ja hi ha un document sobre el qual començar a debatre fet per una comissió d'experts. 'Necessitem una llei electoral perquè no en tenim cap i perquè ha d'anar lligada a la nova divisió territorial del país', ha dit. 'Si reconeixem les vegueries hem de fer possible que els ciutadans votin segons la nova divisió', ha afegit. 'Una llei que tingui en compte la demografia i el territori', ha dit i ha afehit que 'la suma del consens donarà com a resultat la llei electoral'.