Carretero proposa crear un nou partit que proclami unilateralment la independència

BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/DDG L'exconseller de Governació de la Generalitat, Joan Carretero, i líder del sector crític d'Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament.Cat (RCat) proposa crear un nou partit per al 2010 que tingui com a eix programàtic la proclamació unilateral de la independència. Carretero, que no descarta una sortida d'ERC per liderar el moviment, vol a més una oxigenació de l'activitat política, segons va informar ahir el diari Avui, que publicava un article d'aquest polític català titulat Patriotisme i dignitat.

Segons va afirmar el líder d'RCat, "l'Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament" i "ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric -ni simètric, ni de cap mena. Amb Espanya no hi ha res a fer". Afegeix que "la nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada vegada més catalans comparteixen". També considera Carretero que "no és missió del catalanisme vetllar per l'estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors", i que "no són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern d'Estat els tingui en compte". Afegeix en el seu escrit que "són aquests governs, quan estan en minoria, els que s'han d'escarrassar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los a canvi de millores substancials en l'autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya". Per a l'exconseller, això implica un finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, una organització territorial pròpia, ampliació de competències exclusives de la Generalitat i respecte escrupolós de l'ús del català en tots els àmbits.

A l'assemblea del mes de juny passat d'ERC, on Joan Puigcercós va assumir la presidència, el líder d'RCat va presentar la seva candidatura i va obtenir el 27,6% del suport de la militància.

Puigcercós l'invita a marxar

Per la seva part, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va obrir ahir la porta Carretero, a abandonar ERC i ocupar la centredreta independentista. Abans de presidir un dinar de reconeixement a militants d'ERC amb 25 anys d'antiguitat, Puigcercós va afirmar que fa un any, com a candidat a presidir ERC, ja va deixar "ben clar" que qui el volgués seguir que el seguís, i que la seva ?voluntat "era de sumar". "Dijous vam poder veure un acte molt important de suma -referint-se a l'anunci de Carod de no ser candidat d'ERC a les pròximes eleccions catalanes-, i no serà l'última suma de gent que s'incorporarà a seguir treballant amb ERC. Si hi ha gent que no vol sumar, té les portes obertes", va dir.

El president republicà va afegir que "és absolutament respectable que qui vulgui omplir l'espai de centredreta independentista, ho pugui fer". Preguntat per una possible decisió de la direcció d'ERC d'expulsar Carretero, el portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, va afirmar que "ara com ara aquest no és el debat, no deixa de ser una declaració d'intencions. Quan es concreti s'avaluarà als òrgans corresponents quina serà la resposta".

Després de la proposta d'ahir de Carretero de promoure una candidatura netament independentista i fora d'ERC per a les pròximes eleccions autonòmiques, l'ombra de l'escissió torna a planejar sobre ERC, i queda per veure ara com es materialitza allò plantejat per Carretero i si suposa la seva sortida voluntària de la formació, cosa que ja divendres es plantejava en cercles polítics, o si la direcció -que no voldria ni parlar dels sectors crítics, encara menys després de la reconciliació de Carod i Puigcercós- opta per l'expulsió.

L'anunci de Carretero desmunta allò defensat aquests dies per Carod, qui després de cedir a Puigcercós el lideratge electoral a les eleccions autonòmiques, va posar en valor que aquesta era la primera vegada que es feia una transició no traumàtica i sense ruptures.