Pacte PSOE-PP?

XAVI RIUS Encara recordo les paraules de Joan Ridao del passat 21 de març: "Zapatero pot buscar un 'frente nacional' amb el PP o ser lleial amb Catalunya i buscar estabilitat". No sé si el pacte PSE-PP a Euskadi és una cas aïllat o una perspectiva de futur. De moment, socialistes i populars també s'han posat d'acord a Barcelona per mantenir la presència del Ministeri de Defensa al castell de Montjuïc. Van mal dades si es posen d'acord també a nivell d'Estat. El primer que farien seria canviar la llei electoral per escombrar els nacionalistes. El Pedro J. ho demana cada dos per tres.

Aznar, president
Assisteixo a un brindis per la República d'Esquerra Unida i Alternativa al Museu d'Història de Catalunya. Un dirigent de la formació em diu, a cau d'orella, que ells són republicans "per convicció", però que si a Espanya hi hagués la III República ens posarien José María Aznar de president. N'estic convençut. Aznar guanyaria de carrer en unes presidencials. Tant per tant prefereixo la monarquia per raons pràctiques. Encara que sigui hereditària.

Operació Carod
Va en contra dels meus interessos professionals, però em trec el barret per la discreció com va portar Esquerra l'anunci de Carod. Dijous al matí només ho sabien set persones. Després es va escampar, però sense cap filtració a l'exterior. Això sí, a les sis de la tarda, van trucar a tres diaris de Barcelona avançant-los la notícia perquè guardessin espai per a l'endemà.

La crida de Carretero
Tanmateix les aigües continuen mogudes a Esquerra. Ahir, Joan Carretero feia una crida, a través del diari Avui, a "una candidatura d'ampli espectre" per al 2010 i a favor d'una declaració "unilateral" d'independència. S'hi pot esta d'acord o no, però fa una anàlisi impecable. El que més m'agrada és al final quan parla d'una "severíssima exigència ètica en l'activitat política". Carretero és d'una austeritat reconeguda, però em ve al cap el titular d'El Mundo-que ningú va desmentir- del passat 9 de novembre: "Carretero cobró durant casi dos años como codirector de un hospital que aún no existe".
Torna Miguel Durán
L'expresident de l'ONCE, Miguel Durán, fa una curiosa evolució ideològica en deu anys de militant d'Unió a cap de llista de Ciutadans. No sé com els aniran les eleccions -espero que malament-, però segur té més ganxo mediàtic que la competència. El primer i últim cop que vaig assistir a una roda de premsa el candidat d'UPyD, Francisco Sosa Wagner, gairebé m'adormia. I això que només érem tres periodistes.

Saura 'mima' la premsa
Els periodistes, per cert, hauríem de mantenir la distància amb el poder fins i tot en qüestions del Memorial Democràtic. En el Consell de Participació d'aquest organisme, que depèn del Departament d'Interior, hi ha una colla de companys Aragay Ignasi, de l'Avui; Montse Armengou Martín, de TV3; Neus Bonet, de Catalunya Ràdio; Jordi Creus, de Sàpiens; Dolors Genovès, de TV3; Rosa Massagué, d'El Periódico; Josep Maria Muñoz, de L'Avenç; Vicent Partal, de Vilaweb; Carles Ribera, d'El Punt; Josep Maria Sòria, de La Vanguardia; i Francesc Valls, d'El País. Quan hagin de criticar el conseller d'Interior què faran?

L'antecedent de Pasqual Maragall
Montilla compareix en roda de premsa -cosa que s'agraeix: l'anterior havia estat el mes de febrer- i un periodista li pregunta sobre una eventual remodelació de Govern com ha fet Zapatero. El president afirma textualment que "els canvis en el Govern són una prerrogativa del president i la pot exercir en qualsevol moment". A mi em ve al cap Pasqual Maragall de l'octubre del 2006. De fet, no li van deixar fer fins l'abril de l'any següent.

El poder del PSC
Per cert, el PSC treu 25 diputats i aconsegueix dos ministeris a Madrid a més d'alguns càrrecs intermitjos com Josep Pucheu, secretari d'Estat a Agricultura, o Maravillas Rojo, Secretaria General d'Ocupació. Però els socialistes gallecs perden les eleccions i obtenen quatre ministeris: Elena Salgado (Economia); José Blanco (Foment); Francisco Caamaño (Justícia) i Elena Espinosa (Medi Ambient).

La Cerdanya oblidada
Jo no sóc afeccionat a l'esquí nòrdic, però de les millors coses que ha fet Joaquim Nadal ha estat millorar els accessos a les estacions de Lles i Aransa, que vol dir també millorar els accessos a aquestes localitats, en la part 'no pija' de la Cerdanya. Nadal potser arrossega la taca del Carmel, però cal reconèixer que -pel que fa a inversions en carreteres- la seva conselleria és com el gota a gota.