la llarga ombra televisiva de zapatero

ALFONS QUINTÀ aquest diari ja ha informat que es retallarà la publicitat a TVE. S'entén molt bé si es constata com dos grups de cadenes de TV que diuen ser privats serveixen el Govern Zapatero. Un és el format per Cuatro i CNN d'aquí, mentre que l'altre grup és la Sexta. Exposem-ho començant pel començament.
Per valorar un diari se l'ha de llegir. Per opinar respecte a una ràdio se l'ha d'escoltar. Finalment, per formar-se un criteri sobre una TV s'ha de veure què surt a la pantalla.
Establertes aquestes veritats evidents - o tautològiques, o bé de Pedro Grullo -destaquem com els dos grups dits privats esmentats serveixen millor a la manipulació informativa del PSOE que no pas TVE. És un fet constant, com tothom pot comprovar.
A continuació, cal afegir que la retallada de la publicitat a les cadenes públiques estatals beneficiarà les cadenes dites privades encara més servicials per a Zapatero.
Ahir n'hi va haver una prova. Va ser com Cuatro i CNN d'aquí varen informar del més aviat banal dinar d'exministres del PP presidit per Aznar. Va ser repugnant. Haguessin fet el mateix si Felipe González hagués organitzat, com hi tindria tot el dret, un dinar amb els seus antics ministres, o bé ho fes Pujol amb els seus antics consellers? Es varen violar totes les normes deontològiques, i més que n'hi hagués hagut. En canvi, TVE ho va fer de forma prudent, certament esbiaixada però mantenint la dignitat professional.
Exposo només una informació, però podria analitzar totes les que calgués. Certament, és fàcil exposar el rànquing de maldat televisiva. En primer terme, hi ha TV3. Se situa fora de concurs. Sovint és més manipuladora que la TV cubana -penso en Cubavisión -o la de Chávez, Telesur. Ambdues les veig per satèl·lit, atès que als professionals també ens convé tenir antimodels. Per sort, cada dia hi ha menys persones que veuen TV3, però el mal que fa ja ens el trobarem.
Després d'aquesta barbaritat casolana hi ha la Sexta -de la qual no puc parlar gaire perquè veure-la em produeix urticària -i ara s'hi han afegit les altres dues cadenes esmentades (Cuatro i CNN d'aquí ) pertanyents al grup Prisa, creades a partir del diari El País.
Respecte a aquestes dues darreres hi va haver uns mesos de confusió. Era en els temps en què van haver-hi rumors, molt fonamentats, sobre els problemes del grup, a causa de les grans pèrdues de Sogecable, és a dir, de la TV de pagament del grup Prisa. Finalment, em diuen, s'ha trobat una solució, en la qual Zapatero ha estat decisiu. D'aquí l'actual i palesa fidelitat informativa respecte del Govern. Hi ha un agraïment comprensible, però fatal per al telespectador i per a la llibertat.
De les altres dues cadenes estatals privades tampoc no n'arriben gaire bones notícies. El propietari d'una d'aquestes estaria desitjant vendre-se-la. Òbviament Zapatero hi està amatent. Finalment, hi ha les cadenes de dreta radical que tampoc aspiren a anar vers la moderació. Són el contrapunt al radicalisme esquerrà, però des del radicalisme dretà.
Moltes vegades he exposat la meva modesta i eficaç solució al nostre drama televisiu: posar al terrat una antena de recepció de cadenes estrangeres per satèl·lit. No seria capaç de prescindir-ne. No són cares, mentre que resulten imprescindibles, en particular, per a les famílies amb adolescents, és a dir, en una edat en què han de començar a tenir idees pròpies sobre el món. No els convé ser víctimes de manipulacions que afectin el seu dret a la lliure formació intel·lectual.
Han de poder evitar el que magistralment va descriure Antonio Machado en uns seus versos: "Españolito que vienes / al mundo, te guarde Dios. / Una de las dos Españas / ha de helarte el corazón/".
En la Transició vaig escriure alguna vegada sobre la teoria de les dues Espanyes. El primer que me la va explicar, sent jo un nen, va ser un gran gironí: el doctor Pompeu Pascual Carbó, arran d'haver-se estrenat la gran pel·lícula de Juan Antonio Bardem La Venganza (1958). Llavors vaig creure que era una realitat o un mite ben superat. Ara no sóc tan optimista. La dreta i l'esquerra, així com l'espanyolisme i l'independentisme sobiranistes l'han recuperat a gust.
Aquell enfrontament fratricida cada dia entra més a les cases i als caps que no estan en estat d'alarma permanent. Una de les vies d'entrada més massiva i perillosa són les pantalles de TV. Per això calen, com a antídot, les antenes al terrat, per rebre el que sigui. Ha de procedir de qualsevol país realment modern, on fer entendre el que fa tants anys em va exposar - entristit - l'enyorat doctor Pompeu Pascual pare, seria impossible i resultaria incomprensible.