la inspiració ideològica de zapatero

ALFONS QUINTÀ "El gir a l'esquerra -va dir Zapatero en el debat parlamentari de dimarts- és l'únic gir que considero". Va ser clar i, en aquest punt, sincer. La frase referma el fet que Zapatero mai no s'acosta a la realitat de manera oberta, per aprendre i, a continuació, obrar de manera pragmàtica, en funció dels fets. Ho fa encegat per un leninisme florit i resclosit. Fa anys que ha creuat la línia divisòria que de sempre hi ha hagut entre la socialdemocràcia i el comunisme. Des de finals del segle XIX (Kautsky, Bernstein, Lassalle) i durant tot el segle XX va ser una frontera justament infranquejable.
Els que ho van intentar van acabar molt malament. La Guerra Civil espanyola n'és un exemple i no pas una excepció, com ens han volgut fer creure els mentiders de la molt subvencionada "memòria històrica". Des que va arribar al poder, Zapatero vol esborrar aquella frontera. El PSOE acabarà pagant molt cara aquesta malèvola aventura.
Zapatero sempre es posa d'esquena a la realitat. És l'antítesi de John M. Keynes, el pensador econòmic que des de fa decennis és el principal referent de la socialdemocràcia. "Quan els fets canvien -va afirmar Keynes- jo canvio de pensament".
Anant més al present, és obvi que, des que Zapatero va arribar al poder, el món ha fet mil voltes. Però ell no ha canviat, excepte per radicalitzar-se més i més. Només ha variat de tàctica. Passi el que passi creu que ha de girar sempre vers l'extrema esquerra. En la forma també actua de manera cent per cent leninista, a base de crear eslògans confusionaris. El parit dimarts ha estat batejat "Nou Model de Creixement".
No sé si és pitjor l'obsessió radicalitzada de Zapatero o la por de denunciar-la que tenen tots els altres partits, així com els socialdemòcrates decents que hi ha en el PSOE i en el PSC. Un grapat d'aquests darrers, inclòs Felipe González, ho veuen amb claredat, i estan esgarrifats. Però callen. Callen tant, que l'actitud de Pedro Solbes en el debat de dimarts resultava ser una autèntica heroïcitat. Consistí només a aplaudir molt poc. A més, ho feu de manera palesament gèlida. Que això sigui un rècord de valentia és per posar-se a plorar.
El radicalisme de Zapatero és en part fill del mateix d'Aznar i ara s'ha convertit en pare dels altres clams simètricament radicals per part del PP. Ahir es podia comprovar en la premsa i la TV més properes a aquest darrer partit. Estaven molt més dedicades a criticar Rajoy per massa tou que no pas a atacar la nova embranzida radical i demagògica de Zapatero. Qualsevol ho pot comprovar.
Si el PP es radicalitza encara més, què farà respecte a Catalunya? Potser en comptes d'oferir-nos una vomitiva publicitat anticatalana -mostrant dos nens emmanillats perquè han d'aprendre català- ens exposarien pretesos camps de concentració catalans on s'hi internarien els que diguessin un mot en castellà a Catalunya. Per cert: estarien pleníssims. Potser hi hauria més persones dins que fora.
El debat de dimarts va reiterar la debilitat intel·lectual de Zapatero. Però fóra un error creure que el seu poc cervell implica una absència d'ideologia. De fet, s'explica sobre la base d'un evident empatx ideològic.
Per segona vegada en aquest article, una frase de Keynes ens ho aclareix. "Les idees dels economistes i dels filòsofs -va escriure en el capítol 24 de la seva Teoria General (1936) -, tant quan són encertades com quan estan errades, són més poderoses del que comunament es dóna per entès. La veritat és que el món està dirigit per poques coses més. Homes pràctics (i Zapatero no ho és, sent per tant un cas pitjor, dic jo), que creuen d'ells mateixos estar totalment exempts de qualsevol influència intel·lectual, són habitualment els esclaus d'algun economista difunt. Grillats amb autoritat, que senten veus a l'aire, estan destil·lant el seu desvariejament a partir d'algun acadèmic autor de gargots (academic scribbler) de pocs anys enrere".
Pel que fa a Zapatero, els gargots són de Karl Marx, amanits per V.I. Lenin. No és una afirmació que improvisi, ni que no em consideri incapaç de provar, sobre la base de les paraules i els fets del mateix Zapatero, reiterats, la vegada que fa mil, dimarts passat. Això va així.