Més de 40.000 banyistes patiran la picada d´alguna medusa a les platges catalanes

EUROPA PRESS/DDG, BARCELONA. Més de 40.000 banyistes patiran la picada d'alguna medusa durant aquest estiu a les platges catalanes, una xifra molt similar al dos últims cinc anys, va assegurar el cap del projecte de seguiment de les meduses a Catalunya i expert de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), Josep Maria Gili. El citat ha explicat que, en els darrers anys, els serveis de la Creu Roja van sumat entre 17.000 i 22.000 afectats per picades d'aquests animals cada temporada, però que aquesta xifra és «el 50 per cent de les incidències» reals, a causa que molts banyistes no acudeixen a ser atesos. D'aquesta manera, els experts vaticinen que encara que es tracta d'un «fenomen molt poc previsible», la tendència és que 2009 sigui un any molt similar als anteriors degut a les grans concentracions de meduses que s'han albirat mar endins.

Des de fa cinc anys els oceans registren un augment en les poblacions d'aquests cnidarios, a causa de la sobrepesca d'espècies depredadores com la tonyina i el lluç, que a més provoca que cada vegada existeixin menys cries que competeixin amb les meduses pel plàncton que els serveix d'aliment. Finalment, l'escalfament global dels mars ha afavorit el seu cicle reproductiu. Gili va diferenciar l'augment poblacional d'aquests animals de la seva arribada efectiva a les platges, ja que això depèn «de la direcció i potència dels vents» que arrosseguen a les meduses, d'una banda, i de la difuminació de les fronteres naturals dels corrents marins, per l'un altre. El canvi climàtic i un menor aportació fluvial dels rius als mars ha equiparat la temperatura de les aigües i, d'aquesta manera, les meduses no troben barreres en els seus moviments.

L'augment de les pluges registrat durant els últims mesos no frenarà l'arribada de meduses, ja que «l'aigua que ha caigut està emmagatzemada en els pantans» que estaven buits i, per tant, el cabal dels rius no ha completat el seu periple fins al mar.

Mesusa assassina

Gili es va mostrar reticent a crear alarma sobre l'arribada de possibles «meduses assassines» a les costes espanyoles, les anomenades caravel·les portugueses (Physalia physalis). Aquesta ordre del grup dels «cnidaris», encara que no són meduses, posseeixen més tentacles i són més urticants, per la qual cosa en realitat són «molt més perilloses». Les caravel·les portugueses, que malgrat mesurar 25 centímetres de longitud tenen uns tentacles que poden superar els 15 metres de profunditat, han estat detectades en "grans quantitats" el febrer passat a Torremolino, a Múrcia, Almeria i «recentment» a l'illa de Formentera.

Aquesta espècie de cnidario inocula un verí «deu vegades més fort» que el d'una medusa comuna i la seva picada pot portar problemes per als banyistes «depèn de l'estat de salut previ de la persona picada». Tot i així, Gili va rebutjar que en els seus 25 anys d'experiència en aquest camp s'hagi donat cap cas al mediterrània de mort humana per la picada d'una caravel·la portuguesa, i va puntualitzar que «les meduses mai ataquen als humans». A més, va explicar que el seu albirament és molt senzill perquè es desplacen sobre la superfície marina.

CATALUNYA PIONERA

L'investigador, responsable del projecte de seguiment de les meduses a Catalunya, va recordar també que aquesta comunitat autònoma és "l'única que disposa d'un pla integral de seguiment i protecció de les platges", un mecanisme cuya extensió va considerar necessària a altres territoris "per reduir els problemes derivats de la presència de meduses".

Així mateix, Gili va defensar la necessitat de "no crear alarma social" sobre una problemàtica que "no té solució a curt termini", perquè la infraestructura turística costanera podria veure's afectada.

"La gent que ens visita el que vol és atenció i informació adequades. El problema greu amb les meduses es troben en mar obert, i per a la seva solució es requeriria un canvi total en la gestió dels oceans", va concloure.