zapatero subvencionant els problemes

L'articulista defensa que les mesures econòmiques de Zapatero no resolen el principal problema social d'actualitat, l'atur.

ALFONS QUINTÀ Les mesures anunciades per Zapatero tenen els defectes habituals, a més d'altres d'específics. Comencem pels habituals.
Com sempre, hi domina un efecte d'anunci, només declamatori. Són troballes pensades per sorprendre, per causar un impacte instantani o, dit vulgarment, per destarotar. En conseqüència, costa imaginar que hagin estat prèviament pensades i que, posteriorment, es puguin articular en forma de lleis.
Ja tenim un Butlletí Oficial de l' Estat - i no dic res del de la Generalitat - en pura davallada, quant a la seva qualitat tecnico-jurídica. Tot indica que aquesta vergonya incrementarà.
La primera mesura específica és la deducció fiscal a la compra d'habitatges. D'entrada va anunciar que afectaria els que guanyessin menys de 17.000 euros a l'any, és a dir 2.800.000 pessetes. Si els que volen comprar una casa són una parella significa que no afectarà els que tan sols guanyin més de 8.500 euros a l'any. Capgirant el problema, cal demanar-se: unes persones que guanyen tan poc, i n'hi ha molts, per desgràcia, poden realment comprar un habitatge?
A més, a partir del 2011, els ajuts s'acabaran per als que guanyin més de 24.000 euros, uns 4 milions de pessetes. És dubtós que tot això fomenti les vendes. El problema rau en el crèdit bancari i aquest cada dia està més afectat per les necessitats de l'Estat, en particular per l'obligació de fet dels bancs de comprar deute públic. L'Estat dóna un ral amb una mà i agafa un duro amb l'altre. És el que sempre ha fet l'Estat arreu.
La segona mesura anunciada seria l'ajut de 2.000 euros per a la compra de cotxes de menys de 30.000 euros si es ven, com a ferralla, un cotxe que tingui més de deu anys. L'Estat només hi posa 500 euros. Els concessionaris hi haurien d'aportar 1.000 euros i les comunitats autònomes, 500. Moltes d'aquestes, entre les quals Catalunya i Madrid ja han anunciat que no ho faran. Fa pocs mesos, l'inefable ministre Miguel Sebastián va dir, en el Parlament, que mai ajudaria la compra de cotxes.
És un tipus de decisió que ha tingut un cert èxit a França i altres països europeus. Però allí els Estats la varen implementar paral·lelament a disposar ja dels diners, no pas dient que ho pagarien els altres. Aquí, per raons ideològiques el Govern hi va estar en contra, perquè hi ha tota una galàxia ultraesquerrana -forta a Catalunya -que està contra el transport individual. Són actius i estan molt subvencionats pel tripartit. Per això es va preferir ajudar els fabricants i Sebastián va dir el que va dir. Ara es canvia de tàctica, sense donar cap explicació. O varen estar equivocats abans o bé ho estan ara.
Encara és més pintoresca l'anunciada dotació d'ordinadors i de pissarres digitals a les escoles. És fer volar coloms. Una recent enquesta mostrava que una majoria de professors no saben usar els ordinadors. O sigui que els nens que ara surten sense saber escriure, ni comprendre un text mínim -és a dir, analfabets funcionals- sortiran sense saber usar un ordinador, però havent augmentat l'exèrcit de professors.
Finalment, pel que fa a la retallada de l'impost de societats de petites i mitjanes empreses és tan limitat i tan imprecís que ja veurem quina utilitat pràctica arriba a assolir.
Com que tot plegat són cataplasmes confusos, Zapatero va amanir-ho d'expressions emfàtiques. Així va sorgir allò del "canvi de model productiu" i "economia sostenible". A l'hora d'invertir en eslògans ideològics sense cap sentit, cal fer confiança a Zapatero. Això li evita tractar realitats concretes, com l'immens dany que ens causa refutar l'energia nuclear. Hem de comprar l'electricitat a França, on el vuitanta per cent de les seves necessitats estan cobertes, i molt ben cobertes, per les seves centrals nuclears.
És un tema en el qual s'ha fet tanta demagògia que ningú gosa dir-ne res. Com tampoc es gosa dir que l'energia eòlica i la solar són follies absolutes. Per raons de rendibilitat i perquè caldria posar una placa solar a cada clatell i un parc eòlic a cada cantonada.
Em diuen que, en ocasió de la presidència espanyola de la Unió Europea, Zapatero pensa fer demagògia ecologista a dojo. Les rialles que pot provocar poden ensordir-nos. Mentrestant, ell continua sense contribuir a resoldre cap problema, en especial el més gran de tots, l'atur. Quan falten encarar els grans temes, fa veure que els dóna subsidis, que pot ser una excel·lent manera de fer-los durar.