BARCELONA | EFE/DDG
La consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, Carme Capdevila, va assegurar ahir que el Govern està treballant perquè les menors a partir de setze anys, que amb la nova llei de l'avortament del Govern espanyol poden decidir avortar sense consentiment patern, tinguin l'"acompanyament" dels seus progenitors.
Capdevila va fer aquestes declaracions als mitjans després d'inaugurar les jornades "Cap al Consell Nacional d'Infància a Catalunya", a Barcelona. La consellera va explicar que una menor a partir de setze anys pot prendre decisions i té el "dret a decidir sobre la seva maternitat", ja que és una cosa "que les afectarà a elles" directament i al seu futur.
La consellera tot i això va defensar que aquesta decisió "no es pot prendre sense l'acompanyament" dels pares, per la importància que té, i va advocar perquè les menors, tot i poder decidir per elles mateixes, tinguin l'acompanyament necessari dels seus progenitors.
Així es va pronunciar fa poc la consellera de Salut, Marina Geli, que va donar suport a què les joves de setze anys puguin avortar sense un consentiment patern per escrit, tot i que va defensar que en un "context familiar" s'informin els pares per assegurar un "acopanyament en el procés".
"Sí a la decisió sense consentiment per escrit però també sí a la informació als pares" de noies que viuen amb els seus pares, va matisar la titular de Salut, que va fer una valoració positiva de l'avantprojecte de llei que reformarà la legislació sobre l'avortament.
Tot per a la pastilla
Capdevila va defensar ahir la necessitat de donar "totes les facilitats" d'accés a la pastilla de l'endemà i no pensar en les opcions dolentes d'aquest mètode. La consellera va assegurar que la pastilla és "efectiva" per a totes les dones, i no només per a les menors, aspecte que s'ha destacat en la polèmica sorgida després de l'anunci del Govern que es podrà accedir a aquest tractament sense recepta mèdica.
Capdevila va assenyalar que cal ser "valents" i "entendre que no són decisions menors". A més, va explicar que en pobles petits el fet d'haver d'anar al metge, normalment una persona coneguda, a demanar la recepta podia crear una situació complicada per a la dones i que amb l'accés directe a les farmàcies es donen "més opcions".