la ´grip a´ en una espanya de fandango

ALFONS QUINTÀ el tractament donat als casos de "Grip A" de l'acadèmia d'Enginyers de prop de Madrid se situa en un marc inherent a la política espanyola: el de la primacia dels interessos del poder politiquer per damunt dels enfocaments realistes, pragmàtics i, en definitiva, tècnics.
En podria donar infinitat d'exemples, alguns dels quals els he viscut en carn pròpia, o en la d'amics meus. Vegem-ho.
Normalment es comença per nomenar un polític ximple per manar on sigui, des d'un ministeri a una empresa pública. La tinta del seu nomenament encara no està seca que el promogut ja comença a donar lliçons sobre el tema que, per desgràcia, s'haurà d'ocupar. No hi fa res que la qüestió, o la funció, siguin especialitzades ni que el polític triat no hi entengui res. La seva gosadia suplirà la manca de coneixement.
Els nomenats creuen que la seva designació és una unció divina. O sigui que l'Esperit Sant -en versió laica- baixa sobre ells. A continuació, creuen convertir-se en el que mai han estat: llestos i capaços d'entendre en matèries complexes, de les quals fa quatre dies ignoraven fins i tot l'existència.
A Catalunya passa molt. Patim el fet de ser l'autonomia amb més empreses públiques. No en conec cap on l'amiguisme i el clientelisme, o sigui la designació d'inútils, no hi faci estralls. Si preguntes perquè s'ha designat un babau, hi ha una resposta estereotipada: "era políticament convenient".
Queda clar. Hi domina el criteri polític. Si cal algú per dirigir o ser conseller d'una empresa sanitària pública o parapública es designa un polític (o un sindicalista: n'hi ha molts en aquest camp). Que la cosa va de transports? Es fa el mateix. No dic res de la comunicació social, on vaig veure nomenar un director general que per tot bagatge educatiu i cultural només havia cursat dos cursos de solfeig i, per descomptat, no sabia redactar ni una carta mínimament passable.
Hi ha una invasió per part de la politiqueria de terrenys crucials, especialitzats i on els aspectes tècnics intrínsecs haurien de ser dominants. Es tracta d'una invasió per part de bàrbars, perquè aquí i avui, el procés de creació de dirigents polítics és fonamentalment bàrbar, amb les petites excepcions que es vulgui. Aquestes, a més, han de romandre camuflades perquè altrament serien exclosos. Tenim un sistema on tothom necessita conèixer els pecats dels altres per sentir-se protegit.
Cenyim-nos al cas de la "Grip A" entre militars. Arreu del món començaria per haver-hi ministres de Defensa i de Sanitat que entenguessin d'alguna cosa. Aquí no és el cas. Ambdós són paradigmes d'electroencefalograma pla i casos de manual de com aquí està podrit el procés de formació i selecció de pretesos líders polítics.
Què es fa en el món civilitzat quan un col·lectiu, sigui militar, sigui civil, està afectat per una malaltia? La resposta és fàcil: es nomena una persona -metge, per descomptat- al capdavant d'una unitat que es responsabilitzarà del tema, per a la qual cosa tindrà mitjans i autoritat. La diferència respecte a nosaltres rau en el fet que el món civilitzat està organitzat de baix a dalt, amb institucions públiques amb diversos graus d'autonomia institucional. En canvi, aquí -com a Cuba o a la Xina- patim esquemes de poder ultraestatistes (tant a l'Estat com a les autonomies) concebuts i estructurats de dalt a baix i en mans de polítics cínics i incompetents.
Per això, aquí ha sorgit un fandango polític grotesc en el qual ha resultat evident que el tema que ha preocupat més el govern ha estat quedar ell bé, evitant que la seva incapacitat congènita no li causés cap dany electoral. No ha anat de salut, sinó de poltrona. La salut dels militars, i dels nens que irresponsablement es van deixar entrar a la caserna, ha passat a un segon termini. I no dic res de la lògica preocupació dels familiars dels afectats. Han explicat que a la caserna els deien que truquessin al ministeri i en aquest els comunicaven que ho fessin a la caserna. L'Espanya magistralment criticada per Larra continua perdurant.
En qualsevol altre país europeu el que ha passat amb la "Grip A" a una acadèmia militar seria inconcebible. Ja hi hauria qui estaria escrivint un llibre exposant-ho tot, amb pèls i senyals. Però aquí això no va així. Estem en un país on la política ha aconseguit, amb mínimes excepcions, polaritzar el món de la cultura i el de la informació. Així, els publicistes d'esquerra tendiran a callar, mentre que els de dreta polititzaran el fets, i faran perdre credibilitat a les seves crítiques de barrabassades governamentals reals. És una eterna cançó de l'enfadós.