S´activa la llei electoral catalana

EFE El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha enviat als grups parlamentaris un esborrany de llei electoral catalana amb la intenció de forçar que el Parlament debati i acabi aprovant aquesta llei, pendent des del restabliment de la democràcia.

El conseller ha enviat una carta als grups en la qual assegura que aquesta proposta d'articulat, elaborada pel professor Josep Maria Colomer a partir de les recomanacions que va fer una comissió d'experts fa gairebé dos anys, pot ser "un bon punt de partida" per "encaminar un text amb consens".

En la carta, a la qual ha tingut accés Efe, Ausàs recorda als grups parlamentaris que Catalunya és l'única comunitat autònoma que encara no té llei electoral pròpia i que l'absència d'aquesta normativa fa que els comicis es regeixin per la llei estatal i per disposicions transitòries de l'Estatut de 1979.

Ausàs va prometre encarregar aquesta proposta d'articulat després de comparèixer al Parlament el passat 5 de novembre, de manera que el conseller ha trigat més de mig any a remetre al Parlament aquesta síntesi.

En aquella compareixença, el conseller va animar als grups a constituir una ponència parlamentària, mentre que els representants de PSC i ICV-EUiA li van reclamar algun text de partida.

I és que, malgrat que tots els partits insisteixen en lamentar que no hi hagi llei electoral catalana, el Govern ha renunciat a aprovar un projecte de llei sobre aquesta qüestió i els grups tampoc volen assumir el repte d'impulsar el debat des del Parlament.

Així les coses, fonts parlamentàries han comentat a Efe que veuen molt probable que aquesta legislatura tampoc sigui possible aprovar una llei electoral catalana al Parlament, principalment per la falta de consens polític, però també perquè després de l'estiu quedaran només dos períodes de sessions d'activitat parlamentària.

Tot això malgrat que l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi impulsa una Iniciativa Legislativa Popular per fer arribar el debat a la Cambra catalana.

L'esborrany remès per Ausàs als grups, avançat avui pel diari "Avui", manté els 135 diputats actuals, però afegeix que aquest nombre es podrà revisar en funció de l'evolució de la població catalana.

Segons aquesta proposta, els diputats "són elegits en set circumscripcions", que coincideixen amb les vegueries: Barcelona, Central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

Per garantir la representació de tots els territoris, totes les circumscripcions a excepció de Barcelona tindrien "un mínim de dos escons" adjudicats inicialment, i els altres 123 escons es repartirien segons la població, "mitjançant la fórmula de la quota simple i les restes més altes".

D'altra banda, es planteja que cada elector pugui elegir una candidatura per circumscripció i que pugui marcar en ella els candidats als quals els dóna el vot "preferent": d'"un a nou" a Barcelona, "un" a Terres de l'Ebre i Alt Pirineu i Aran, i "d'un a tres" a la resta de demarcacions.

La proposta obre la porta a ampliar l'horari de votació, a ampliar la jornada electoral a dos dies consecutius, i a introduir el vot per Internet, entre d'altres novetats.