La sinistralitat laboral costa a Catalunya 1.876 milions l´any

EFE/DDG La sinistralitat laboral costa a Catalunya 1.876 milions anuals, el 0,9% del PIB català, i són els treballadors els qui assumeixen la major part d'aquest cost, el 62,6%, principalment pel dolor i el sofriment que pateixen, segons el director general de Relacions Laborals, Salvador Álvarez.

Álvarez ha presentat avui un estudi elaborat per la conselleria de Treball amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb una nova metodologia establerta per la UE que posa xifra als costos que suposen per a l'economia catalana els accidents de treball i que concreta que cada accident té un cost mitjà de 10.415 euros.

L'estudi quantifica els costos de la sinistralitat en funció de dos variables, qui els assumeix (l'empresa, la persona treballadora o la societat) i també en funció de la tipologia dels costos, distingint entre pèrdues d'ingressos a llarg termini, costos associats al manteniment de la producció, costos sanitaris, administratius i costos de dolor i sofriment.

Durant l'any 2007, el 63% del cost total que van representar els accidents laborals i malalties professionals a Catalunya, 1.876 milions, els va assumir el treballador, el 30% la societat, el que suposen uns 558 milions, equivalents al pressupost per construir cinc hospitals de mida mitjana, i el 7% les empreses.

L'estudi introdueix una metodologia pionera de la UE per avaluar el dolor i el sofriment que recau íntegrament sobre el treballador accidentat i que suposa un cost de 1.076 milions, en la major part imputable als casos en els quals el treballador no podrà tornar mai més al treball.

El director general de Relacions Laborals ha reconegut la dificultat de valorar el cost del dolor i del sofriment i ha explicat que s'ha fet en funció del grau de discapacitat del treballador respecte a les lesions, així un accident lleu s'ha quantificat en 3.900 euros i un mortal, en 2,3 milions.

El sotsdirector general de Seguretat i Salut Laboral, Jaume de Montserrat, ha indicat que és "delicat" quantificar una cosa que no té valor i ha dit que la metodologia valora els mínims i estandarditza el que les persones estarien disposades a pagar per assumir riscos.

Els costos associats al manteniment de la producció sumen 344 milions i quantifiquen tant la despesa feta per les empreses per pagar les hores suplementàries que han d'assumir els companys del ferit o les cotitzacions a la Seguretat Social de l'accidentat.

També s'inclou en aquest apartat la pèrdua d'ingressos del treballador pel fet de trobar-se de baixa.

La principal partida de despesa associada al manteniment de la producció són els subsidis per incapacitat temporal que assumeix la societat a través de la Seguretat Social, que va ser de 154 milions en l'any 2007.

L'estudi també apunta que els accidents de treball tenen una repercussió econòmica negativa molt temps després d'haver ocorregut sobre els treballadors, principalment, en el cas de patir alguna incapacitat permanent que els impedeix realitzar la carrera professional que podrien haver fet.

La societat, en aquests casos, també suporta un cost econòmic, estimat en uns 229 milions, per les prestacions econòmiques que tenen els treballadors accidentats.

També destaca la despesa en atenció sanitària i la rehabilitació que ha de fer la persona ferida, 168 milions.

Álvarez ha apostat per la prevenció de riscos laborals i ha dit que la reducció de la sinistralitat els anys 2006 i 2007 va permetre un estalvi de 87 milions.

A més, ha afirmat que, malgrat la crisi, el grau d'incidència de la sinistralitat "està baixant".