la novel·la gòtica de cdc a perpinyà

ALFONS QUINTÀ Les enquestes mostren que CiU pot ser una alternativa real al tripartit en les properes eleccions catalanes. Això obliga a serioses anàlisis dels dos partits de la coalició, en particular del més gran, CDC.
Si ho efectuem en base a la clatellada que CDC ha rebut en l'operació consistent a crear una seva sucursal a Catalunya Nord, el partit d'Artur Mas queda fatal. El tema ha durat anys i mai no ha comptat amb el suport de Duran Lleida. Les barbaritats que l'han caracteritzat semblen el guió d'una novel·la gòtica. L'exageració (o el deliri), la teatralitat, la bestiesa decadent, el llençar diners per la finestra, la irracionalitat i fins i tot el nihilisme hi han estat presents. El resultat ha estat el seu fracàs electoral, diumenge passat, en ocasió de les eleccions municipals a Perpinyà.
Tanta insistència en la rucada no sol estar present en la petita política concreta, excepte si darrere hi ha un encegament pel poder que impedeix veure el que és evident. En cap instant, no hi ha hagut cap autoanàlisi, ni cap intent de moderació, per mirar de salvar algun moble.
Tot plegat, justifica una pregunta de més llarg abast: Quina confiança pot merèixer un partit que en un tema menor, fàcilment analitzable, es dedica a anar d'Herodes a Pilat entonant cants cofois de victòria? Què no pot arribar a fer un partit que es pot encegar fins al ridícul - i la catàstrofe - en una qüestió que sempre ha estat clara i cristal·lina?
Com informava en aquesta col·laboració dimarts passat, donant-ne les dades, el diumenge es va produir la desfeta de l'estranya coalició de CDC amb socialistes, comunistes, extrema esquerra leninista (Jean Luc Melenchon) i l'ultrajacobinisme més radical, enemic a mort de la diversitat lingüística (Jean-Pierre Chevènement).
Tota l' operació de CDC a Perpinyà parteix de l'entesa entre el responsable d'organització de la CDC d'aquí, Felip Puig, i el cap de la CDC d'allí, Jordi Vera. Inicialment, Vera va estar emparat per Maryse Olivé, que va ser una pèssima representant de la Generalitat a Perpinyà, en temps de Pujol.
En tot el procés, Puig ha estat acompanyat per Germà Gordó, gerent de CDC. S'entén: el muntatge fallit de Perpinyà pot haver costat una fortuna. Artur Mas ha deixat fer, com Ponci Pilat.
L'únic èxit de la fallida operació va ser aconseguir que en el Principat els mitjans pràcticament no en parlessin. Molts no varen saber intuir que tot plegat era molt dolent per Catalunya.
Hi havia, en primer terme, la seva enfollida oposició a l'alcalde -victoriós diumenge- Joan Pau Alduy. Aquest ha estat, de lluny, el polític nordcatalà que més a fet per la llengua i la cultura catalanes en aquell territori, des del Tractat dels Pirineus ençà. Els fets ho proven. Com també ho demostra que Alduy continuï anant en coalició amb Unitat Catalana(UC), un partit catalanista. Abans UC havia anat de la mà de CDC. Però varen trencar quan CDC va crear la seva sucursal, amb Jordi Vera al davant.
Si avui algun dirigent de l' Estat francès demana ser informat sobre Catalunya i la Generalitat en general o bé sobre Artur Mas i CDC en particular, no hi ha cap dubte que en l'informe corresponent hi destacaran el seguit de incoherències i ridícules injúries que ha protagonitzat la CDC de Vera, integrada en i finançada per la CDC d'aquí.
La història encara no s'ha acabat. La cap de la llista on encara hi figura Vera -diumenge hi ha la segona volta en la qual tothom dona per guanyador Alduy- és Jacqueline Amiel-Donat. És d'origen manxú per part de mare. Ella i Vera han competit en violència verbal, en el tot s'hi val. Que CDC assumeixi aquest paper és un fet que cal ser tingut en compte. Tenir com referents, segons el lloc, al xai i al llop, equival a voler ensarronar.
La novel·la gòtica de CDC a Perpinyà mostra fets cabdals. Hi ha la prioritat a la politiqueria grotesca ( Vera va demanar suprimir la delegació de Perpinyà a Barcelona) respecte a la col·laboració en la defensa de la llengua i de la cultura catalanes (sempre prioritzades per Alduy) i a la col·laboració econòmica, molt inclòs el transport, també volguda per Alduy. Aquests temes bàsics, ben emparats per la Unió Europea, han estat òbviament empitjorats per la política irresponsable de CDC a Catalunya Nord. És un dels resultats d'un aventurisme que esgarrifa. S'entén que CDC hagi fet molts esforços per amagar la seva irresponsable creació d'un desastre, en tot moment previsible i del tot evitable. Puig ho va voler i ho ha aconseguit. No se'l pot felicitar, ni gens ni mica. I pel Principat, què vol?